La conferència es va fer el 29 i 30 de novembre a l’Aula Magna de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma.
Josep Maria Riba, director del SICPAS, ens responsable de Catalonia Sacra, va intervenir davant de 400 representants d’arreu del món, reunits per reflexionar sobre la gestió integral del patrimoni arquitectònic de l’Església, així com de l’ús i la gestió dels edificis eclesiàstics quan ja no tenen culte. Riba va ser convidat a presentar aquesta iniciativa dels 10 bisbats amb seu a Catalunya, que va definir com «una invitació directa a visitar, sense preguntes ni diferències, el patrimoni de les nostres esglésies».
Sota l’atenta escolta del president del Consell Pontifici de la Cultura, el cardenal Jean Franco Ravasi, Josep Maria Riba va anar desgranant els orígens, les intencions, la mirada sobre el patrimoni, l’estructuració i els camps d’acció de Catalonia Sacra. Es va iniciar la presentació del projecte remarcant que no sortia del no-res, sinó que era la “darrera gran onada de promoció conjunta del patrimoni cultural de l’Església» a Catalunya, una voluntat que havia començat, cent anys enrere, amb la creació dels museus diocesans. Riba va citar bisbes del segle XIX, com Josep Morgades, Josep Messeguer o Ramon Riu; a Josep Maria Guix en el marc de la gran exposició dels anys 80 del segle passat “Millenum”; o a Francesc Pardo, com a President de Catalonia Sacra.
Per a Josep Maria Riba, el patrimoni cultural de l’Església s’ha de visualitzar i difondre més enllà dels catecúmens. Ha d’estar obert per «donar-ne raó», tot facilitant-ne «una bona comprensió» que reflecteixi «la manera d’entendre i viure la dimensió espiritual i la religiositat col·lectiva de desenes i desenes de generacions que ens han precedit». El director de Catalonia Sacra va insistir en la idea de veure en el patrimoni cultural “el mateix nervi diví sota pells molt diferents, creades per diferents circumstàncies històriques i socio-econòmiques”.
Catalonia Sacra és una iniciativa amb una identitat pròpia. Aquesta s’ha de reflectir en ser «una veu pròpia i unitària» que sigui un interlocutor en l’àmbit del patrimoni cultural sota «un respecte estricte cap a les diferents realitats diocesanes». Riba defensa que un projecte obert que sigui gestionat professionalment en el món turístic i cultural i que acabi generant una «dinàmica econòmica beneficiosa i el seu patrimoni cultural». En aquest sentit va sintetitzar en tres grans eixos les funcions de Catalonia Sacra: són donar informació sobre el patrimoni cultural de l’Església, dinamitzar-lo i generar una activitat turística. Les accions que se’n desprenen son múltiples i dinàmiques: l’agenda cultural, la formació, la Xarxa d’Esglésies Obertes, etc…
Mn. Riba va assegurar que Catalonia Sacra ha d’ajudar a superar la simplificació que pateix el món i ha d’aportar el «pòsit cultural que ens han llegat», que dóna «gruix d’humanitat i espiritualitat a qui el vol conèixer».
La Conferència Internacional estava organitzada pel Consell Pontifici per a la Cultura, la Conferència Episcopal Italiana i la Universitat Pontifícia Gregoriana, que van creure que Catalonia Sacra és una iniciativa valuosa que pot servir d’exemple a les diòcesis d’altres continents, tant pel plantejament interdiocesà que la motiva com per l’enfocament concret del projecte.
Font : Catalonia Sacra
