Data: 24 de gener de 2021
El 30 de setembre de 2019, dia de sant Jeroni, el papa Francesc signava la Carta Apostòlica amb la que instituïa el “Diumenge de la Paraula de Déu”. Aquesta jornada quedava fixada pel tercer diumenge del Temps Ordinari, que enguany s’escau el 24 de gener. En aquesta carta es demana que aquest diumenge “estigui dedicat a la celebració, reflexió i divulgació de la Paraula de Déu”.
En un any com el que estem vivint, colpits pels efectes de la pandèmia, què significa dedicar un diumenge a “celebrar, reflexionar i divulgar” la Paraula de Déu?
Celebrar la Paraula. Quan una família, un poble o un individu, està passant un mal moment, es fa difícil poder celebrar res. I és que habitualment associem la paraula “celebració” a festa i alegria. Però, no és aquest el significat de celebrar la Paraula. Perquè la Paraula de Déu no és una paraula qualsevol, sinó que és Bona Notícia, celebrar-la és reconèixer personalment i en comunitat que hi ha Algú, que és Pare, que per amor ens ha adreçat la seva Paraula, encarnada en Jesús. Celebrar la Paraula és confessar que, més enllà de les vicissituds del peregrinar per aquest món, hi ha una Paraula eterna que ve a trobar-nos, per sostenir-nos en el camí, per donar-nos consol i esperança, per guiar-nos cap al cel. Celebrar la Paraula és recordar que el motiu major de goig humà no consisteix en l’èxit, ni tan sols en la bona marxa de les coses, sinó en la confiança profunda i senzilla en que l’amor de Déu travessa la història i, encara que sigui enmig de viaranys tenebrosos i, fins i tot, de Calvari, ens condueix sens dubte a la Glòria.
Reflexionar la Paraula. I és que l’ésser humà es planteja moltes qüestions: del més ençà i del més enllà. I és que, a més, la Sagrada Escriptura no sempre és fàcil d’entendre. Per aquest motiu, reflexionar la Paraula és un acte de respecte vers el seu emissor (Déu mateix) i el seu receptor (l’home, l’Església, la humanitat sencera). Quan de bé ens fa posar-nos a l’escolta de la Paraula, deixar-nos impactar per Ella i reflexionar-hi! I, a més, fer-ho tant personalment com comunitàriament; tant des de la raó que s’interroga com, també units a la Tradició cristiana del Poble de Déu a qui s’adreça aquesta Paraula al llarg dels segles i que s’ha deixat forjar per Ella.
Divulgar la Paraula. Perquè si Déu és amor, la seva Paraula és expansiva per naturalesa i busca sempre arribar més enllà, a més persones i més a fons en cadascú. Com n’és d’important que els creients ens deixem renovar sempre per la Paraula: que Ella il·lumini sempre noves parcel·les de la nostra vida i que, d’allí, ens empenyi a irradiar-la als altres. No divulgar la Paraula és amputar-li allò més important: la seva força d’amor que vol arribar a tothom, perquè busca la salvació de tots.
Tal i com se’ns proposa en la V Setmana de la Bíblia, “sortim a sembrar la Paraula”: acollim-la com a llavor sembrada pel Senyor al nostre cor i al cor de les nostres comunitats i, fruit d’això, sortim a sembrar-la arreu.
