Data: 14 de novembre de 2021
El sant pare Francesc, amb la V Jornada Mundial dels Pobres, ens fa una crida a posar la mirada en els pobres, tant el que tenim a prop com els qui tenim lluny. Però no pas per a fer una estadística més, sinó per a posar-los en el nostre cor: són els nostres germans! El Papa cita a un sacerdot italià, Primo Massolari (que va exercir el seu ministeri sacerdotal en la primera meitat del segle passat), en el missatge per a aquesta jornada, amb aquestes paraules: «Als pobres se’ls abraça, no se’ls compta». La mirada de cada cristià i de tota la comunitat eclesial als pobres no ha de ser pas la dels uns simples beneficiaris nostres, sinó que ha de ser la d’uns germans i germanesamb qui compartim; i, al mateix temps, participem uns i altres en el si de la comunitat cristiana per a fer present Crist enmig del nostre món.
La mirada als pobres que inclogui la certesa que ells tenen molt a aportar-nos a nosaltres, no és sempre fàcil. Tenim massa tendència a la pura beneficència, en què uns són els qui donen i uns altres els qui reben, els beneficiaris. Certament que sempre hem de fer el bé a tothom; però també hem de ser conscients que tots necessitem els altres. La simple beneficència «corre el risc de gratificar el qui la realitza i humiliar el qui la rep». El compartir, tot cridant a la participació, tant del qui dona com del qui rep, genera fraternitat. Tinguem ben present que la pobresa no és la condició solament d’alguns, tots som pobres. Quantes vegades hem sentit com, els qui estan compartint entre els més pobres del món, en països de missió, han afirmat que la seva experiència és la de haver rebut més, que no pas el que ell havien donat! Ningú no pot tenir una mirada adequada al pobre que troba en el seu camí, si no és conscient de la seva pobresa.
Jesús es el primer pobre, el qui ocupa el darrer lloc, i ningú no li ho prendrà mai. Per això ell s’identifica amb els més pobres: cada vegada que ho fèieu a un d’aquets, els més petits, m’ho fèieu a mi (Mt 25). «Els pobres són veritables evangelitzadors, perquè foren els primers en ser evangelitzats i cridats a compartir la benaurança del Senyor i el seu Regne (cf. Mt 5,3)». Ells ens ensenyen molt sovint la solidaritat i el compartir. Certament que als pobres els falta quelcom, molt o poc, i, de vegades, fins i tot, el necessari; però mai no «els manca tot, perquè conserven sempre la dignitat de fills de Déu, que res ni ningú no els ho podrà prendre».
