Una quinzena de persones de tot Catalunya s’aplegaren al Santuari del Miracle, del 3 al 7 de setembre, per “tastar i conèixer la Litúrgia de les Hores”. Era un curs organitzat pel Centre de Pastoral Litúrgica (CPL) amb la finalitat de promoure el res d’aquesta pregària comunitària que el Concili Vaticà II va voler recuperar amb el sentit inicial –la lloança de Déu continuada, matí i vespre- i en va promoure l’ús entre tots els cristians.
La recent aparició d’una aplicació per a mòbils i tauletes, que permet desentendre’s de la complexitat de buscar “què toca” segons el calendari litúrgic, perquè la feina ja arriba feta, permet també resar a casa o fins i tot al bus, al metro o a qualsevol espai, amb o sense connexió a internet.
El curs comptà amb la col·laboració de: Josep Lligadas, Lluís Prat, Joan Baburés, M. Àngels Termes, Joan Torra, Xavier Aymerich i Mercè Solé, membres del CPL; Jordi Castanyer i Ramon Ribera-Mariné, monjos de Montserrat, i Olga Nicolau, monja de Sant Benet de Montserrat. I rebé la salutació i l’encoratjament de Mons. Joan-Enric Vives, president de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Conferència Episcopal Tarraconense que s’hi va fer present el dia 6 de setembre.
En un ambient distès, enmig de la natura i amb alguna incursió en les joies artístiques del Solsonès, el curs esdevingué també font de convivència i de pregària. Els participants formularen uns quants reptes en les seves conclusions:
La recuperació de laudes i vespres, una pregària que és en l’origen del cristianisme, en les comunitats parroquials.
La difusió de la Litúrgia de les Hores entre els laics i laiques.
L’aprenentatge de pregar amb uns salms que, lluny de ser una pregària complaent feta a la nostra mida, ens obren més al misteri de Déu i al goig i patiment de totes les persones.
La descoberta que la Litúrgia de les Hores és sempre una “actualització”, ara i aquí, del misteri pasqual, perquè projecta en l’Antic Testament la Resurrecció de Jesús i ens la fa viure en les nostres circumstàncies.
La tensió entre la facilitat de recitar els salms de forma assequible per a tots, i la conveniència de “cantar-los” quan es pugui, recuperant aquesta dimensió musical que tant costa de mantenir.
La descoberta de la frescor i originalitat, en el sentit més literal, dels Pares de l’Església a l’hora d’interpretar els textos i de configurar la litúrgia que ara coneixem.
Tots convingueren que calia donar-hi continuïtat, en aquest mateix format o amb d’altres que facilitin l’aproximació a parròquies i comunitats.
Font : flama.info
