Data: 21 de juny de 2026
En l’Evangeli segons sant Mateu, Jesús adreça als seus deixebles unes paraules que travessen els segles i arriben amb força fins al nostre temps: «Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por». Aquesta expressió no són paraules buides, el que expressen és una revelació profunda de l’amor de Déu per cadascun de nosaltres. Som reconeguts, estimats i acompanyats personalment pel Pare, de manera individual, cadascun de nosaltres, és la nostra unicitat de fills de Déu. Res de la nostra vida no li és indiferent, absolutament res.
Vivim en una època marcada per moltes incerteses. Al nostre voltant hi ha guerres, dificultats econòmiques, solitud, malalties o angoixes, al nostre voltant els canvis accelerats de la societat generen inquietuds i pors. També l’aparició de noves tecnologies, especialment la intel·ligència artificial, desperta interrogants sobre el futur de la persona humana, del treball i de les relacions socials; ho fan potser com mai, molt més que quan durant la revolució industrial del segle XIX els models socials estaven a punt de canviar de manera radical. Davant d’aquest panorama, la paraula de Jesús ressona amb una actualitat sorprenent: «No tingueu por».
L’encíclica Magnifica humanitas del papa Lleó XIV ens recorda precisament la grandesa de la persona humana, ens recorda la seva dignitat, la nostra unicitat i la necessitat de protegir-ne la dignitat enmig dels grans canvis del nostre temps. El Papa afirma que la tecnologia ha d’estar sempre al servei de la persona i mai no ha de reduir l’ésser humà a una dada, a una funció o a un instrument. La dignitat humana neix del fet que som creats a imatge de Déu i cridats a una vocació d’amor i comunió i això res no pot canviar-ho.
Quan Jesús ens diu que Déu té comptats tots els nostres cabells, ens està recordant que cadascuna de les nostres vides és única i irrepetible i que som seus, que pertanyem a Ell i que la vida, des del seu inici fins a la seva fi, és un veritable regal de Déu. En un món que sovint valora les persones pel seu rendiment, la seva eficàcia o la seva utilitat, l’Evangeli proclama una veritat alliberadora: el nostre valor no depèn del que produïm, sinó de l’amor amb el qual Déu ens mira; el més important és ser fills de Déu.
La confiança cristiana no és ingenuïtat ni evasió dels problemes. És la certesa què Déu camina amb nosaltres. Fins i tot en els moments de foscor, quan sembla que les forces humanes són insuficients, el Senyor sosté la nostra esperança. Per això, el cristià no pot viure dominat per la por, sols pot viure animat per la fe.
Que aquesta paraula de Jesús ens ajudi a mirar el futur amb serenor. Déu ens coneix pel nostre nom, coneix les nostres joies i les nostres ferides. Ens acompanya cada dia i ens convida a ser testimonis de confiança enmig del món. Si el Pare celestial té comptats fins i tot els cabells del nostre cap, com no tindrà cura de tota la nostra vida? Per això, avui i sempre, escoltem amb fe i amb confiança la veu del Senyor que ens diu: «No tingueu por».
