Data: 7 de març de 2021
Fa un parell de mesos el Papa va fer públic el motu proprio Spiritus Domini pel qual permetia a les dones l’accés als ministeris de lector i acòlit. Els titulars dels diaris basculaven entre la falsedat -“El Papa obre la porta al sacerdoci femení”- i l’error -“El Papa permet que les dones donin la comunió i llegeixin els evangelis a la missa”. Ni una cosa, ni l’altra.
El Papa no “obre la porta al sacerdoci” perquè té sobre la taula la petició de l’accés de la dona al diaconat permanent, és a dir, al primer grau del sagrament de l’orde, i el que ha decidit és l’accés als ministeris laicals.
El Papa no “permet que les dones donin la comunió i llegeixin l’evangeli”. Les dones des de fa temps poden donar la comunió a missa en cas de manca dels ministres ordinaris de l’eucaristia. Ni les dones, ni els homes, llevat dels ordenats, poden llegir l’evangeli a les celebracions litúrgiques. Ambdós poden llegir les altres lectures bíbliques si no hi ha ministres ordinaris de la Paraula.
Què ha decidit realment el Papa? En la preparació del Concili Vaticà II, molts pares conciliars van demanar la reforma de les anomenades ordes menors (ostiari, lector, exorcista, acòlit) i també de l’orde major del subdiaconat. Sant Pau VI, a través de la carta apostòlica Ministeria Quaedam, l’any 1972, va reduir tots aquests serveis litúrgics a dos (lector i acòlit), els va desvincular del camí cap al sagrament de l’orde (ministeris laïcals) i els va reservar només als barons. Així ho recollia el cànon 230&1 que ara el papa Francesc ha modificat. El servei de llegir les lectures en l’assemblea litúrgica i d’assistir el diaca o el prevere al servei de l’altar i distribuir la comunió, de forma temporal o en situacions de necessitat, ho podien i ho poden fer laics homes i dones com diu el cànon 230&2 i 3.
D’on ve el canvi? La raó que exposava Pau VI per establir la restricció era “la venerable tradició de l’Església”. La raó del papa Francesc per obrir-ho a les dones és aquesta: “No sense motiu, sant Pau VI parla d’una tradició venerabilis, no d’una tradició veneranda, en sentit estricte (és a dir, d’una que «ha de» ser observada): es pot reconèixer com a vàlida, i durant molt de temps ho ha estat; amb tot, no té un caràcter vinculant, ja que la reserva als homes no pertany a la naturalesa pròpia dels ministeris del lector i acòlit. Oferir als laics d’ambdós sexes la possibilitat d’accedir als ministeris de l’acolitat i del lectorat en virtut de la seva participació en el sacerdoci baptismal, augmentarà el reconeixement, també a través d’un acte litúrgic (institució), de la preciosa contribució que des fa temps moltíssims laics, també les dones, aporten a la vida i a la missió de l’Església”(Carta del Papa al Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe sobre l’accés de les dones als ministeris del lectorat i acolitat).
Tant bon punt la Conferència Episcopal Espanyola elabori el decret que assenyali l’edat i les qualitats exigides, les dones que, en el marc de les necessitats de la seva comunitat, acompleixin les condicions, ho demanin i gaudeixin del recolzament del seu rector, podran rebre la institució de lector i/o d’acòlit i exercir, amb un reconeixement públic i ferm de l’Església, aquests ministeris litúrgics. Com sempre trobareu a la web els tres documents que he mirat d’explicar-vos per evitar que us quedeu amb titulars falsos o erronis.
