Data: 24 de gener de 2021

El sant pare Francesc ha volgut que el tercer diumenge del temps ordinari fos el Diumenge de la Paraula de Déu. A més, a les diòcesis amb seu a Catalunya, prenent com a dia fonamental aquest diumenge, celebrem la Setmana de la Bíblia. Ambdues realitats ens parlen amb claredat del valor de la Sagrada Escriptura per a la vida dels cristians, com també de la relació entre la litúrgia cristiana i la Paraula de Déu.

Ho hem sentit moltes vegades: són dues les taules de la celebració de l’Eucaristia, la de la Paraula i la de la mateixa Eucaristia, encara que són una i única taula, ja que és Crist el nostre aliment, amb la seva paraula i amb el seu Cos i la seva Sang. No és possible la celebració de la missa sense la proclamació de la Paraula de Déu, ni tampoc sense la celebració del memorial del Senyor. L’Església sempre ha remarcat aquesta unitat de les dues «taules», expressant amb els seus gestos litúrgics la importància d’ambdues.

En el nostre camí sinodal, justament quan estem a punt d’iniciar l’etapa de «Jesús», en què som convidats a reflexionar, dialogar, pregar i discernir sobre la centralitat de Crist per a la vida de cada persona i de la comunitat sencera, hem d’acollir la invitació del Diumenge de la Paraula per a augmentar la nostra estima a la Sagrada Escriptura. Hem d’incrementar la lectura i l’estudi del llibres sants de la Bíblia, perquè, com deia sant Jeroni, «desconèixer les Escriptures és desconèixer Crist». Tota l’Escriptura parla de Crist. Hem de ser un poble que troba el seu aliment quotidià en la lectura de la Bíblia; una lectura orant a la llum de l’Esperit Sant i en la fe de l’Església.

La lectura de l’Escriptura té el seu punt àlgid i fonamental en la celebració de l’Eucaristia. L’escolta de la Paraula de Déu proclamada en la celebració eucarística és un moment de gràcia immensa. Som el poble dels oients de la Paraula. Aquesta proclamació s’ha de fer amb tota dignitat i claredat des de l’ambó de la Paraula. No es tracta dels textos bíblics que la comunitat escull o el ministre prefereix, sinó dels que l’Església ens ofereix per a aquell dia; i, a més, des dels llibres litúrgics. No podem utilitzar, si no és en cas de necessitat, altres edicions, encara que siguin aprovades per al seu ús privat o grupal. Tant de bo que poguéssim tenir l’Evangeliari, volum amb els textos dels evangelis que es proclamen en les celebracions festives, per a remarcar la importància d’aquests en la celebració!