Data: 19 de novembre de 2023
Per setena vegada celebrem la Jornada Mundial dels Pobres, instituïda pel papa Francesc. El sentit d’aquesta jornada l’expressa el Sant Pare amb aquestes paraules: «El diumenge anterior a la festa de Jesucrist, Rei de tot el món, ens reunim entorn de la seva taula per rebre d’ell, una vegada més, el do i el compromís de viure la pobresa i de servir els pobres». Enmig d’una societat que crida contínuament al benestar, mentre se silencia la veu dels qui viuen en la pobresa; en un món on el que és desagradable i provoca sofriment es posa entre parèntesi, mentre les qualitats físiques de bellesa i fortalesa s’exalten; en un temps en què la realitat virtual ens fa viure tot tipus d’experiències i la pressa és la companya quotidiana de la nostra existència la presència dels pobres entre nosaltres té el perill de passar desapercebuda per molts.
La crida específica que, en aquesta Jornada Mundial dels Pobres, ens fa Francesc, papa, la recull del llibre de Tobit, quan aquest li recomana al seu fill, abans d’emprendre el viatge, acompanyat de Rafael, l’arcàngel, que sigui generós amb els pobres que trobi en el seu camí, i en concret li diu: No apartis el teu rostre de cap pobre i Déu no l’apartarà de tu (4,7). En el tema de la caritat, tan essencial per a un cristià, tenim el perill de pensar que ja fem prou en donar l’almoina a aquells que tenen l’encàrrec de fer obra assistencial i promocional entre els pobres. Això ho hem de fer; però també ens hem d’implicar personalment. Amb paraules del Papa, «delegar en altres és fàcil, oferir diners perquè altres facin caritat és un gest generós; la vocació de tot cristià és implicar-se en primera persona».
El pobre no és un número entre altres, ni és un expedient, ni és «aquest altra vegada», és una persona, un home o una dona, un infant, un ancià i, massa vegades, una família sencera. «Els pobres són persones, tenen rostres, històries, cors i ànimes. Són germans i germanes amb les seves qualitats i els seus defectes, com tots, i és importar entrar en relació personal amb cada un d’ells.» Se’ns demana a tots nosaltres, doncs, que sapiguem escoltar-los, dialogar amb ells, intentar de comprendre la situació en què són i les causes que els han fet arribar-hi. I, des de l’escolta i el diàleg, donar-los consells i indicar-los camins per reeixir. I no oblidem mai que, a més de les necessitats materials, ells també en tenen d’espirituals. Hem d’atendre cada persona en la seva integritat.
