Data: 4 de juliol de 2021
Som immersos en el Sínode Diocesà. Malgrat les dificultats dels temps que vivim, un nombre significatiu de grups sinodals d’arreu de la diòcesi van fent el camí que els és propi, tot seguint l’itinerari sinodal. Tot i això, donat el llarg període de pandèmia que ens ha impedit la normalitat, la cronologia del Sínode Diocesà s’allarga un any. Per la qual cosa, a partir del proper mes de setembre ens abocarem a les fases de l’Església i de la missió. Els grups sinodals —tant els qui han pogut continuar el treball, com els qui reiniciaran els seus trobaments i els qui es puguin crear de nou— tindran de temps fins al mesos de febrer i març, per a concloure el seu treball i presentar les propostes a la Comissió del Sínode; la qual, recollint el que s’haurà treballat en els grups sinodals, prepararà l’Instrumentum Laboris per a l’Assemblea Sinodal.
Aquest camí sinodal es troba amb un altre a nivell de l’Església universal. El sant pare Francesc ha convocat el Sínode de Bisbes per a l’octubre de l’any 2023, amb un tema, fonamental per a l’Església en el tercer mil·lenni:«Per una Església sinodal: comunió, participació i missió». Però, encara que sigui bàsicament una reunió de bisbes d’arreu del món a Roma, és voluntat del Papa que se celebri abans en totes les Esglésies particulars, també en la nostra. Això ens demana que la celebració de la Jornada diocesana i Dia de la catedral que celebrem cada any a principis de setembre, la unirem a la celebració de l’obertura diocesana del Sínode de Bisbes el diumenge 17 d’octubre, amb una jornada que inclourà, al matí, una vivència de testimonis, reflexió i pregària sobre la comunió, la participació i la missió, com a experiència del camí sinodal de l’Església; i, per la tarda, a les 17 h., la celebració eucarística a la Catedral. I una segona cosa que se’ns demana és treballar en els àmbits de comunió, tant parroquials, com arxiprestals i diocesans,els qüestionaris que arribaran a les diòcesis.
Aquesta coincidència dels dos camins sinodals no pren res al nostre Sínode per l’esperança sinó que encara l’enriqueix; i, a més, ens ratifica en la necessitat de fer-lo el millor possible, en l’escolta de l’Esperit Sant, i en la necessitat d’avançar més i més en la sinodalitat pròpia de l’Església. No oblidem que no som sinodals perquè celebrem el Sínode Diocesà, sinó que el celebrem perquè som sinodals. Aquest és l’ADN propi del que és veritablement cristià i eclesial.
