Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Amb el Dia del dejuni voluntari, comença avui divendres 11 de febrer la 63a Campanya de Mans Unides, amb el lema «La nostra indiferència els condemna a l’oblit». Aquesta institució de l’Església catòlica fa 63 anys que lluita contra la fam, la pobresa, el subdesenvolupament i les seves causes, alertant la nostra societat de la tragèdia de la fam en moltes persones del món actual, promovent iniciatives per atendre programes i projectes dels pobles amb majors carències en el desenvolupament econòmic i social i recordant a totes les comunitats cristianes el seu deure d’ajuda i solidaritat cap als germans del que anomenem tercer i quart món.
Aquest cap de setmana, les parròquies de les diòcesis amb seu a Catalunya celebraran la Jornada Nacional de Mans Unides amb una col·lecta anual especial, convidant els assistents a aportar la seva col·laboració per donar suport al treball de l’ONG de l’Església catòlica.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la 63a Campanya de Mans Unides, així com de la Jornada Mundial del Malalt i de treballar per una economia diferent que tingui cura del treball.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que el fet que “l’Església universal té, en permanent vigència, la comunicació de béns i d’idees i el suport mutu és una de les marques pròpies de l’activitat missionera de l’Església” i que “sovint se’ns presenta el paper de missioneres i missioners, persones de casa nostra, que fan realitat aquesta comunicació permanent de la nostra arxidiòcesi amb el món”. Avui en vol destacar una “que fa referència al nostre estimat i recordat Mn. Josep Cabayol”: una iniciativa rebuda des de la seva parròquia de Rwanda, la de Kampanga, “obrir un Centre Missioner amb el nom de Josep Cabayol”. Expressa que “la comunitat parroquial de Kampanga va tenir aquesta idea després de la mort de Mn. Cabayol, que la va servir durant catorze anys” i que “la comunitat vol, d’aquesta manera, recordar l’obra missionera «d’aquest pastor incansable», tot guardant la seva memòria i, sobretot, invitant a seguir el testimoniatge de caritat envers el pròxim de Mn. Cabayol, amb la rehabilitació d’un antic edifici per acollir formació, catequesi i els serveis de solidaritat”. Recorda que “precisament avui celebrem la Campanya contra la fam que organitza Mans Unides”, “una altra forma de mostrar aquesta comunicació de béns entre persones, de les quals l’Església n’és, per convicció i per decisió, l’exemple més clar i durador”. Finalment, diu que “la campanya anual de Mans Unides ens ha de conscienciar de les necessitats, ens ha de fer sorgir sentiments de solidaritat i, sobretot, ens ha de sumar a les veus que denuncien, no tan sols les situacions concretes de fam que hi ha en el món, sinó per damunt de tot, les causes d’aquesta situació, i aportar el nostre gra de sorra a les solucions”.
El cardenal Joan Josep Omella diu que la Jornada Nacional de Mans Unides “posa en relleu una realitat dolorosa i vergonyosa del nostre món: la fam”, que “Mans Unides treballa per l’ajuda, per la promoció dels països en vies de desenvolupament” i que “en la seva missió fa visibles els invisibles”. Recorda que “el papa Francesc parlava de la «globalització de la indiferència» a Lampedusa i s’ha referit en nombroses ocasions a aquest fenomen que caracteritza la nostra societat”, per exemple, en una homilia en la qual va dir que «vivim en la indiferència: la indiferència és aquest drama d’estar ben informats, però no sentir la realitat dels altres». Afirma que “el nostre repte és transformar les estructures establertes per corregir el profund i creixent abisme entre rics i pobres”. Informa que “l’any 2020 Mans Unides va recaptar a Espanya més de quaranta milions d’euros i es van aprovar 506 projectes de desenvolupament a 53 països”. Demana que ajudem tant com puguem “aquesta entitat eclesial en els seus propòsits nobles i en els projectes anuals que desenvolupa i supervisa” i ens anima a “col·laborar en la Campanya de Mans Unides contra la fam al món”. Finalment, diu que “hem de combatre la cultura de la indiferència que ens impedeix posar fi a la desigualtat, a la pobresa i a la fam” i que “tots estem cridats a seguir treballant pels més vulnerables d’aquí i d’arreu del món” i prega que “demanem al Senyor que ens ajudi a fer-ho possible”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, expressa que “cada any la campanya de Mans Unides ens posa davant els ulls el terrible problema de la fam en el món”, és a dir, “el nostre problema de la fam en el nostre món”. Diu que “la campanya pretén que ens deixem afectar pel sofriment de les persones que moren de fam o no tenen accés a una alimentació digna” i que “aquest objectiu ens sol recordar la importància del pa”, “símbol fonamental en totes les cultures del món”, “el més necessari per a l’ésser humà”. Afirma que “la fam que sembla més “urgent” és la que se sent a l’estómac” i que “la seva solució és el pa físic, que aconsegueix la sacietat durant una estona”, que “la fam que es viu en les emocions i sentiments, es pot sadollar amb teràpies, exercicis, conductes, gestos…” i “el seu efecte és una mica més durador”, però que “la fam que es viu al cor se sadolla amb l’acceptació d’una Veritat, un Bé, un Amor sense límits”. Recorda que “Jesús va donar menjar, va sadollar gratuïtament els estómacs d’una multitud” i que “quan va explicar el que havia passat deixà desconcertats els seus deixebles”, dient-los: “Vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals prodigiosos, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats. Però no us heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dona vida eterna” i dient-los també: “Jo soc el pa de vida”, “és a dir, l’única cosa necessària per a sadollar la gana i continuar vivint”, “l’única cosa urgent i necessària perquè qualsevol persona humana visqui”. Finalment, diu que “fou el mateix Jesús qui va alimentar la multitud que patia amb l’estómac buit” i que “per a ell no eren tres pans, sinó un només”, ja que “els dos primers són un signe, un senyal, del “veritable–autèntic pa de Vida””.
El bisbe de Vic i administrador apostòlic de Solsona, Romà Casanova, expressa que “en una societat de l’individualisme i immediatesa, en què l’ambient ens convida a pensar només en els interessos propis i, com a màxim, en els interessos dels «nostres», Mans Unides ens fa, en la campanya d’enguany, una crida ben explícita; «La nostra indiferència els condemna a l’oblit»”. Afirma que “en el nostre món hi ha una desigualtat punyent”, “hi ha una part de persones que poden dur una vida digna”, “però una altra part molt més gran no tenen ni les opcions ni les oportunitats per a viure en les condicions pròpies de la dignitat humana” i es pregunta si els cristians podem realment restar indiferents a aquesta desigualtat. Manifesta que “no podem oblidar mai la fraternitat universal que brolla de l’Evangeli de nostre Senyor Jesucrist” i que “les nostres afirmacions de fe fonamentals no ens poden deixar indiferents enfront de l’escandalosa desigualtat del nostre món”. Comunica que la Campanya contra la Fam de Mans Unides d’aquest any presenta dos objectius per a la diòcesi de Vic, “a Bolívia i a Guatemala, dos projectes que sumen uns cent seixanta mil euros” i un objectiu per a la diòcesi de Solsona “a Ruanda, amb un import de vora seixanta-vuit mil euros” i expressa que “el repte és gran però es confia en la generositat de tots, el treball dels voluntaris en les parròquies i la implicació de les institucions”. Finalment, diu que “la fraternitat feta caritat activa ens demana, doncs, no restar indiferents als nostres germans que, encara que llunyans en l’espai, han de ser propers en la nostra estimació” i demana que “siguem una vegada més, generosos”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que Mans Unides “vol erradicar les causes estructurals que produeixen la pobresa, la fam, la manca de recursos i les malalties” i que “ho fa mitjançant activitats d’informació, d’educació, i amb projectes de cooperació per al desenvolupament, treballant colze a colze amb les comunitats i entitats que ajuda i acompanya”. Afirma que “la fam i la pobresa són la pandèmia més dolorosa i més vergonyant a la qual s’enfronta l’ésser humà”. Considera que “hem de saber que mil tres-cents milions de persones viuen en situació de pobresa i que el coronavirus pot augmentar aquesta xifra”. Manifesta que “la desigualtat s’ha convertit en una mena de virus capaç de provocar pobresa, fam, malalties, guerres… i és causa de l’emigració a la recerca d’una vida digna” i que “per a la fam, la pobresa i la desigualtat no existeixen vacunes, però sí que existeix la cooperació amb el desenvolupament, amb la justícia universal i amb el destí universal del béns”. Finalment, diu que “és l’hora de cooperar, des de les nostres possibilitats, en la construcció d’un món on ningú es quedi enrere i la fam es converteixi en un trist record d’un passat marcat per la desigualtat” i recorda que “ens hi convida el papa Francesc en la seva exhortació Fratelli tutti”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “els malalts necessiten la nostra paraula, el nostre alè, la nostra comprensió” i “també les nostres oracions, el nostre silenci atent, la nostra companyia”. Recorda que “a moltes parròquies de la diòcesi hi ha grups dedicats especialment als malalts”, que “des de la Delegació Diocesana de la Pastoral de la Salut s’intenta oferir els mitjans adequats perquè ningú se senti sol en els moments de la seva malaltia” i que “l’Església ha promogut la creació d’hospitals i clíniques a tot el món per atendre els milers de malalts que s’hi acosten”. Comunica que per a la Jornada Mundial del Malalt “el papa Francesc ha dirigit un Missatge, en un camí de caritat, que convida a estar al costat dels qui sofreixen”. Parla també de “la Campanya de Mans Unides contra la fam” i informa que aquesta organització de l’Església catòlica, molt coneguda i reconeguda, “durant els primers dies de febrer ens recorda la seva finalitat i ens mostra el seu treball fet la resta de l’any”, així com que “intenta utilitzar totes les vies possibles per arribar a un nombre més gran de donants: parròquies, col·legis, empreses, associacions i moviments, carrers i places, amistats i coneguts dels responsables diocesans” i “s’encarrega de finançar un projecte concret d’una institució sol·licitant i s’obliga a examinar el procés de l’aplicació de l’ajuda per a la finalitat demanada”. Finalment, diu que “el projecte assignat a Mans Unides de Lleida és l’atenció i formació a petits pagesos de Kilela Belanda (República del Congo)”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que “el dia 11 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, es va celebrar en tota l’Església la Jornada Mundial del Malalt, instituïda per sant Joan Pau II fa 30 anys” i comunica que a la diòcesi de Tortosa “celebrarem l’Eucaristia en la Catedral el proper diumenge 20 de febrer”. Agraeix als membres de l’Hospitalitat de Lourdes “la preparació d’aquesta celebració i el testimoniatge de proximitat als malalts que ens donen durant tot l’any i, de manera especial, els dies de la peregrinació diocesana anual al Santuari”. Recorda que “el lema triat pel Papa per a enguany és una exhortació del Senyor a la misericòrdia: «Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós» (Lc 6,36)”. Expressa que “de la mateixa manera que Déu ha mostrat la seua misericòrdia perdonant-nos i regalant-nos la seua gràcia en l’Esperit Sant, hem de viure la proximitat als qui pateixen com una prolongació de l’amor del Pare” i que “es tracta d’acostar-se a ells com ho feia Jesús: estimant, perdonant, consolant, fent nostres les seues malalties”. Considera que “els professionals de la salut no han d’oblidar el principi fonamental que ha d’inspirar la seua relació amb els pacients: «el malalt és sempre més important que la seva malaltia»” i que “quan això es té en compte, la professió es converteix en una missió”. Afirma que “els cristians no podem oblidar-nos dels malalts ni tancar els ulls a les situacions de pobresa que hi ha al nostre voltant”. Destaca que el Papa ens recorda que “visitar els malalts és una invitació que Crist fa a tots els seus deixebles…” i que “el ministeri de la consolació és responsabilitat de tot batejat”. Finalment, desitja que aquesta jornada “siga una ocasió per a revisar i revitalitzar l’atenció pastoral als malalts, ajudant-los a viure units a Crist crucificat i ressuscitat”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que “fa trenta anys que el Papa Sant Joan Pau II va instituir per primera vegada una Jornada Mundial del Malalt, amb l’objectiu de sensibilitzar el Poble de Déu, les institucions sanitàries catòliques i tota la societat sobre la necessitat d’assistir els malalts i aquells que en tenen cura” i que “el lema escollit per la Jornada d’aquest any 2022 és “Sigueu misericordiosos com el Pare és misericordiós””. Afirma que “aquest missatge ens fa girar la mirada, ens diu el Papa Francesc, vers Déu, que és ric en misericòrdia i que mira els seus fills amb misericòrdia fins i tot quan s’allunyen d’Ell”, però que “la misericòrdia no és només un sentiment ocasional”, sinó que “és força i tendresa a la vegada” i que la misericòrdia de Déu “ens ha arribat sobretot en el seu Fill, fet home com nosaltres, que acollia els pobres i els malalts, i així ens ensenyava que nosaltres hem de fer també el mateix amb els nostres germans malalts”. Finalment, expressa que “són molts els malalts que en aquest temps de pandèmia han hagut de patir físicament i psicològicament en estar ingressats als hospitals i a les unitats de cures intensives, i també per la soledat” i que “per això cal agrair una vegada més a tots els professionals sanitaris i als voluntaris que han dedicat molt i molt de temps als malalts exposant fins i tot la seva salut i la seva pròpia vida”, però també “a tots aquells que a través de la Pastoral de la Salut han fet present l’amor i misericòrdia del Senyor als germans malalts, ja sigui als seus domicilis ja sigui als hospitals, amb la pregària, els sagraments i el suport espiritual, tot recordant que aquesta no és una responsabilitat només del ministres de l’església sinó de tots els cristians”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “les notícies dels darrers dies són esperançadores pel que fa a l’atur al nostre país, que baixa i s’albiren temps millors”, que “s’han incrementat el nombre de contractes”, però que “caldria revisar si tots són acceptables, decents i dignes”. Afirma que “el Papa Francesc acaba de recordar la dramàtica situació dels qui no troben feina i la manca de dignitat d’alguns treballs” i que “ha demanat que consideréssim la situació dels que es guanyen la vida així, amb feines que no reconeixen la seva dignitat, i en els qui estan sense feina, que en busquen i no en troben”. Recorda que “fa uns mesos el Papa animava a treballar per un model d’economia alternativa al consumisme, que produeix residus” i que deia que “la participació, la fraternitat, la gratuïtat i la sostenibilitat són els pilars sobre els quals fundar una economia “diferent”” i que «és un somni que requereix audàcia, perquè són els audaços els que canvien el món i el fan millor”. Manifesta que “guanyar-se el pa, dóna dignitat i alhora és camí de santificació”, ens convida a preguntar-nos “com vivim la nostra dimensió laboral i professional, amb quin esperit fem la nostra feina quotidiana” i constata que “la proposta del Papa és que el treball sigui rescatat de la lògica del mer benefici i pugui ser viscut com a dret i com a deure fonamental de la persona, que expressa i incrementa la seva dignitat”. Finalment, diu que el Papa recordava als joves que l’evangelització «passa també per la cura del treball» i per la represa després de la crisi generada per la pandèmia” i expressa que “cal animar, habitar, apassionar i acompanyar, perquè siguin els mateixos joves, els qui animats per l’Esperit de Crist, ajudin les persones a posar-se en marxa i a comprometre’s en la vida, en la família, en l’Església i en la societat”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
