Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

Amb el lema “Som allò que tu ens ajudes a ser”, diumenge 8 de novembre se celebrarà a totes les diòcesis la Jornada de Germanor, amb la qual es convida els fidels a enfortir el seu compromís amb l’Església diocesana, a col·laborar-hi per al seu sosteniment pastoral i econòmic i ajudar-la perquè serveixi millor i més adequadament en tots els camps en què treballa a favor de la societat.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada de Germanor, així com de la Carta Encíclica del papa Francesc Fratelli tutti, del proper beat Joan Roig i Diggle i de la festa del Sant Crist de Balaguer.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “ni les diòcesis ni les parròquies no són una empresa dels bisbes o dels capellans que tenen els seus clients que hi acudeixen periòdicament per restaurar la seva vida religiosa”, “si bé és veritat que cadascú fa el seu servei segons la vocació que ha rebut i a la qual ha respost”. Recorda que l’objectiu principal de la «Diada de Germanor» és “sensibilitzar-nos en la corresponsabilitat de l’economia parroquial i diocesana”. Reconeix que “la pandèmia d’enguany ens obliga a tots a una major austeritat”, però que “convé continuar gestionant el dia a dia, procurant tenir cura del patrimoni i dels edificis destinats al culte, els serveis pastorals i la mateixa paga del clergat”. Afirma que “cal que cadascú es pregunti ¿què puc i què he de donar a l’Església no sols pel manteniment dels serveis que en rebo, sinó dels serveis que fa i hauria de fer als creients i als qui no ho són?”. Destaca que “gràcies a Déu, els laics i laiques han entrat en la gestió de les economies parroquials i diocesanes, molts d’ells amb professionalitat” i que “això permet presentar un moviment econòmic homologat i amb una metodologia posada al dia”. Explica que “per tal de donar la màxima transparència a la gestió econòmica de l’arxidiòcesi, convé iniciar una campanya d’informació a la qual n’haurà de seguir un debat i unes propostes”. Diu que “la diòcesi no és del bisbe”, que “el bisbe n’és l’administrador nat”, però que “tant els béns com les despeses, pertanyen a tots els qui la formem”. Finalment, dona les gràcies de part de tots, per la contribució i col·laboració de tothom en l’economia de l’Església.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, recorda que l’objectiu de sant Francesc “no era simplement aconseguir la pau, sinó anunciar l’Evangeli al sultà i al seu poble”. Diu que la pau es podia aconseguir mitjançant una bona negociació i que “pràcticament tots els pactes, no sols en l’àmbit social i polític, sinó també en la convivència més immediata, com la família o el grup, no són sinó equilibri d’interessos”. Afirma que “més enllà de creure o no en Déu Pare, la veritat és que, si reclamem fraternitat entre tots els éssers humans, hem de reconèixer que hi ha quelcom en comú que ens vincula”. Recorda que “celebrem precisament, com tots els anys, el Dia de Germanor, la jornada en què expressem la fraternitat dels membres de l’Església, realitzant la nostra aportació a favor de tots” i que “des del dia del nostre baptisme i mitjançant la fe en Jesucrist, formem la gran família dels fills de Déu”. Afirma que “som molt més que el que fem entre tots”, però que “és veritat que la situació de l’Església depèn en gran mesura del que cadascun de nosaltres aportem, tant referent a la vida evangèlica, l’oració, l’ajuda econòmica, com la participació activa i responsable”. Finalment, manifesta que “la nostra fraternitat no es funda en la simpatia o la sintonia natural que hi hagi entre nosaltres, sinó en el fet de creure tots en un sol Senyor Jesucrist, pel qual som fills del mateix Pare i participem del mateix Esperit d’amor” i que “per tant, la nostra aportació al sosteniment de l’Església, més que una típica quota que se sol pagar a un club, a un partit, o a una causa, té la categoria de signe d’aquesta realitat profunda: la comunió en l’Esperit que fa possible sentir-nos com a veritables germans”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “en qüestions d’economia les coses són com són”: “hi ha uns números que reflecteixen unes entrades i unes sortides, amb uns resultats que poden ser en positiu o en negatiu”, que “el missatge que mai no hem d’oblidar és que en el tema econòmic tots ens hi hem de fer” i que “tots som responsables en les aportacions i tots som responsables en l’administració”. Afirma que “a cada un de nosaltres se’ns demana generositat”. Recorda que l’Església “és la casa de tots”, “és la gran família de Déu, que peregrina en un territori concret i pren el nom de diòcesi o bisbat i de parròquia o comunitat”. Manifesta que “la missió de l’Església —anunci de l’Evangeli, celebració dels misteris cristians, atenció a la caritat, amb el consegüent manteniment dels diversos treballadors— no és pas possible sense que tots i cada un dels membres de la diòcesi, de les parròquies i de les comunitats siguin responsables en les seves aportacions en aquest lloc i en aquest temps” i que “cada un de nosaltres ha d’oferir el que el seu cor li dicti, amb generositat, per a facilitar la missió comuna”. Insisteix a dir que “tots hem de demanar transparència i tots els responsables hem de ser transparents en la comptabilitat de les administracions: diocesana, parroquial, d’associacions i entitats d’Església”. Expressa que “ens ho demana la nostra consciència i, al mateix temps, ens ho demana la comunitat i la mateixa societat”. Finalment, diu que “la transparència és el camí obligatori de la veritat i la caritat”, que “els qui administren ho han de fer en veritat i caritat” i que  “la caritat demana la veritat”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, ens presenta l’objecte de la Jornada de Germanor “que ens uneix a tots els cristians en l’oració, en el servei personal i en l’aportació econòmica”. Diu que “els cristians tenim una vinculació a la diòcesi”, “la casa pròpia, l’àmplia família de batejats que recull un llarg passat i projecta un futur esperançador” i que “és part essencial del nostre compromís de fe que s’experimenta en companyia d’uns altres i que s’obre com un servei autèntic a la societat en la qual està immersa”. Reconeix que “la jornada d’aquest any té un caràcter especial a causa de l’impacte que ha suposat el tràgic assot de la pandèmia del COVID-19 durant diversos mesos a totes les comunitats” i que “malgrat tot això els cristians continuem escoltant la Paraula, pregant, celebrant els sagraments i servint sincerament als més desatesos de la societat”. Manifesta que “tots els estudis publicats sobre la realitat socioeconòmica en temps de fortes crisis afirmen que la família és un element essencial per a reduir o eliminar els efectes perversos que se solen produir”. Informa que “continuem utilitzant per a aquesta jornada el concepte família que distingeix a la diòcesi com a suma de totes elles demanant a tots la col·laboració en la pregària i en el manteniment de les obres diocesanes”. Destaca que “és fonamental compartir els béns propis amb tots aquells que necessiten el nostre afecte i solidaritat”. Finalment, com a responsable pastoral de la diòcesi de Lleida i unit als sentiments d’aquesta gran família “sol·licita de tots la col·laboració per a aquesta immensa obra que és l’Església diocesana” i agraeix sincerament el treball, el lliurament generós i el servei de tothom.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que en la Jornada de l’Església Diocesana “recordem, agraïm i valorem que formem l’Església de Girona” i que “ens cal sentir-nos-en responsables”. Expressa que “cal donar gràcies a tots els fidels que ofereixen la seva vida, el seu temps, les seves qualitats i recursos materials per a la missió de l’Església” i que “cal ser conscients que la missió que tenim com a Església requereix disposar de recursos i de mitjans econòmics”. Afirma que “es necessita la col·laboració econòmica de tots els fidels per a la retribució dels preveres i altres persones contractades, per al manteniment habitual i la restauració dels temples, de les rectories i altres dependències necessàries per a les activitats pastorals, per a les propostes de formació, per oferir els serveis que necessiten els infants, joves i adults” i que “per això confiem en les col·lectes de les celebracions i en els donatius, però també en la col·lecta especial d’aquest diumenge per al Fons Comú Diocesà”. És “molt conscient del moment de crisi econòmica que vivim, i de l’afebliment dels recursos econòmics de moltes famílies, a causa de la pandèmia de la COVID”, però està convençut que “la necessitat augmenta la generositat, i no l’afebleix”. Destaca que “l’Església és comunió en Crist, comunió entre nosaltres –els fidels– i també comunió de béns” i que “per això hi ha la necessitat del Fons Comú Diocesà; per això hi ha la necessitat de la contribució de les parròquies a aquests fons; per això fem l’esforç que fem d’una gestió econòmica exigent, responsable, transparent i solidària”. Finalment, demana que conscients del que Jesucrist ens ha donat i ens dona per mitjà de la nostra Església, li oferim la nostra col·laboració.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “en l’encíclica Fratelli tutti el papa Francesc ens crida a reconstruir aquest món “a partir d’homes i dones que es fan seva la fragilitat dels altres”, i posa com a imatge la paràbola del bon samarità”, en la qual “descobrim que el proïsme no són els altres sinó que ho soc jo respecte als altres, en relació amb tots els éssers humans sense cap distinció”. Afirma que “en el moment present la missió de l’Església és la de ser una casa sempre oberta, una família que privilegia els qui han caigut a la vora del camí, una comunitat plena de dinamisme missioner” i que “per això en aquest temps de pandèmia intensifiquem els nostres esforços per atendre els més necessitats, les persones grans, els malalts”. Recorda que “seguim endavant en el ministeri de la paraula, en la missió d’ensenyar”, una missió “molt important en l’actualitat, perquè es dona una gran confusió en els conceptes sobre l’ésser humà, la vida, el món, el bé i el mal, el més enllà, etc”. Recorda també que “com Església diocesana celebrem els misteris de la fe, especialment en la litúrgia, que és la font i cimal de la vida de l’Església i impulsa els fidels a viure la fraternitat en Crist”. Finalment, diu que “celebrem un any més aquest Dia de l’Església Diocesana” i demana que “des de la nostra petitesa aportem el nostre gra de sorra en la construcció d’un món nou, a través de la labor caritativa i social, educativa i litúrgica, tant necessàries en la nostra societat”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “en la vida de l’Església, els cristians sempre ens hem de plantejar dues preguntes”: “Què és el que hem d’anunciar i aportar al nostre món?” i “Com ho hem de fer?” i que “no podem oblidar que l’Evangeli únicament és creïble quan és anunciat evangèlicament”. Afirma que “aquesta intuïció està present en tota l’encíclica del Papa sobre la fraternitat humana”, que “el compromís per la fraternitat passa pel diàleg i l’amistat social” i que “això ha de ser viscut en tots els àmbits: en les disciplines científiques, els mitjans de comunicació social, la relació entre les diferents religions, la cultura i la política”. Reconeix que “aquest camí no és fàcil, perquè pot semblar en moltes ocasions lent i poc eficaç” i perquè “en el nostre món preval el monòleg”. Manifesta que “la capacitat de dialogar pressuposa una cultura de la trobada”, que “el monòleg impedeix una trobada amb l’altre” i que “perquè aquesta es doni és necessari recuperar l’amabilitat en una societat que molt sovint viu en un clima de crispació”. Expressa que el diàleg és un “camí per buscar junts els “fonaments més sòlids que hi han rere de les nostres opcions i les nostres lleis” (núm. 208), per desemmascarar les diverses maneres de “desfiguració de la veritat en els àmbits públics i privats” i per buscar-la “més enllà de les conveniències del moment””. Finalment, diu que “el primer àmbit on tot això s’hauria de viure és en el diàleg interreligiós” i que “les religions han de posar-se al servei de la fraternitat rebutjant tota violència que pretenga usar el nom de Déu, i convertir-se, d’aquesta manera, en un instrument per a la pau en el món”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, recorda que “fa poc més d’un mes, el dia de sant Francesc d’Assís, el Sant Pare signava el seu darrer gran document: la carta encíclica “Fratelli tutti”, llençant una sentida crida a la fraternitat i a l’amistat social”. Sense pretendre sintetitzar el conjunt del document, sí que es vol fer ressò de tres grans eixos que el travessen i que recull en les paraules següents: “la barca, la pertinença i les perifèries”. Afirma que “es pot dir que la totalitat del text papal no és sinó un continu desenvolupament d’aquesta primordial veritat: tot ésser humà és criatura de Déu i, per tant, tots som germans (“fratelli tutti”)” i que “cal recordar que “ningú no se salva sol, que únicament és possible salvar-se junts” (cf. 32)”, ja que “no hi ha un “nosaltres” enfront uns “altres”, sinó que, en el fons, existeix un únic i gran “nosaltres”. Tots estem a la mateixa barca”. Manifesta que “perquè veritablement hi hagi una transformació en l’actitud dels homes i dels pobles, no només es tracta de saber que tots som germans, es tracta de sentir-se part de la fraternitat humana” i que “la convicció profunda de pertinença a una única família humana és el motor primigeni per a viure com a germans”. Expressa que “la veu que sovint el Papa aixeca a favor dels exclosos de la societat demana, en aquest document, no només pensar en ells sinó també apropar-s’hi, tocar les seves ferides i mirar la vida des de la seva realitat”. Finalment, diu que “també nosaltres estem en la barca d’aquesta humanitat malferida. També nosaltres convé que cultivem la pertinença a la comunitat humana. També nosaltres hem de posar-nos al lloc dels darrers” i demana que “el bon Déu, el Pare que ens fa “tots germans”, ens hi ajudi”.

El cardenal Joan Josep Omella, recorda que dissabte 7 de novembre, a la basílica de la Sagrada Família, té lloc la celebració de l’Eucaristia “amb motiu de la beatificació del jove màrtir Joan Roig i Diggle”, que “l’Eucaristia és la font i el cimal de tota vida cristiana” i que “així ho va experimentar el nostre jove màrtir durant la seva vida, especialment en els moments de prova”. Diu que Mn. Pere Llumà, director espiritual del beat Joan Roig, explica que quan es va trobar amb el jove Joan el dia 10 de setembre de 1936, “li va insistir a poder emportar-se la reserva eucarística”, ja que “volia dur la comunió a alguns cristians del Masnou «pel que pogués passar»”. Afirma que “el testimoni de Joan ens recorda que l’Eucaristia és un sagrament que, a qui el rep amb ganes i ben disposat, regala vida, amor, força de comunió i capacitat immensa de perdó” i que “tots els cristians tenim la missió de transmetre l’amor a l’Eucaristia a les generacions futures, amb la mateixa alegria i passió amb què ho va fer el beat Joan Roig i Diggle”. Destaca que “l’Eucaristia va portar en Joan a donar la vida per la fe, a perdonar i a pregar per aquells que el van assassinar” i demana que ens atrevim a ser, com Joan, “apòstols de l’Eucaristia, de la presència sacramental de Jesucrist en les nostres vides”. Finalment, demana que, “per intercessió del nou beat Joan Roig i Diggle, l’Eucaristia sigui sempre l’aliment que enforteixi la nostra fe i la nostra esperança”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que  el dia 9 de novembre “és la festa del Sant Crist de Balaguer, patró de la ciutat i de la comarca de la Noguera, així com la Ribera i el Pla d’Urgell” i que “tot el Bisbat d’Urgell troba en Ell la font de la misericòrdia i de les benediccions divines”. Afirma que “en temps de pandèmia, encara és més urgent que ens hi acostem espiritualment per demanar-li que allunyi de nosaltres el trasbals del coronavirus i ens ajudi a refer l’esperança plena de fe i el teixit econòmic i social del país i de les nostres vides” i afirma també que “el Sant Crist de Balaguer ens acull a tots i ens consola a tots”. Demana que “aquest any en plena commoció per la pandèmia, mirem amb fe i amor el Sant Crist de Balaguer”, que “mirem el Servent de Déu, desfigurat, menyspreat, humiliat…” que “tot ho va fer per nosaltres”. Demana que “mirem i contemplem el Crist”: el seu cap; els seus braços: oberts, abraçant tot el món; les seves mans que han creat el món, i ara estan traspassades i aparentment inactives clavades a l’arbre de la Creu; el seu rostre ensangonat; els seus ulls plens de perdó; el seu cos, ple de ferides, cops, que carrega a les espatlles no una sinó totes les ovelles perdudes…; els seus peus, fixats a la creu;  el seu costat obert per la llança… Finalment, diu que besem espiritualment els peus del Sant Crist, “com és tradició a Balaguer, amb 3 besades: bes d’agraïment, bes de penediment i bes d’amistat i d’amor”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: