Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El 14 de juny, amb ànim de prendre consciència del que s’està duent a terme des de l’Església catòlica a Espanya i per tal d’informar amb transparència la societat, va ser presentada a la premsa la Memòria d’activitats de l’Església Catòlica 2016 . Aquesta Memòria té dues parts: d’una banda, ofereix la informació referida a l’Assignació tributària, corresponent a l’any 2016, després d’haver conegut les dades definitives de l’Assignació tributària d’aquest any, el passat 24 de maig. A la segona part es dona compte de tot el treball realitzat per l’Església a Espanya. El que hi sobresurt és la dada que l’Església Catòlica a Espanya atén 4,8 milions de persones, o el que és mateix un 10% de tota la població.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar d’aquest tema, així com de la prudència, del secret de la felicitat, de les vacances, de la Mare de Déu del Carme, de la festa major, de sant Tomàs i de l’exhortació apostòlica del papa Francesc Gaudete et exsultate .
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives , parla de la Memòria d’activitats de l’Església Catòlica 2016. Agraeix “el recolzament dels 8,5 milions de contribuents que marquen la casella de l’Església en la declaració de la renda i que va permetre que el 2016 s’aportés la xifra rècord de 256,7 milions d’euros, un 2,82% més que l’any anterior” i diu que “aquests fons que els contribuents assignen, suposen només el 24%, una quarta part, del finançament total de les Diòcesis” i que “els fidels, amb les seves aportacions i donacions voluntàries, porten el pes més gran, un 36% del total”. Afirma que “convé que els mateixos catòlics sapiguem que els centres socials i assistencials de l’Església per mitigar la pobresa i atendre la gent que estan en situació d’exclusió social han augmentat un 71% des de 2010, passant de 5.337 centres als actuals 9.110”. També parla del sosteniment del patrimoni de l’Església i del camp de l’educació. Finalment, recorda que “ajudar l’Església, mantenir-la, valorar-la en la seva justa mesura és una realitat positiva, perquè a través de les comunitats eclesials moltes persones poden viure la seva vida espiritual i sacramental, que és la primera i gran missió, però també reben serveis i ajuda, especialment en moments de dificultat, i solucions a carències socials, amb presència dels valors cristians”.
L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol , usant una imatge cinematogràfica de la pel·lícula Sol davant el perill , centra el seu escrit en una virtut cardinal: la prudència, que “no consisteix sempre a estalviar-se problemes, sinó que a vegades exigeix optar pel camí més difícil en comptes de la solució més còmoda” i que “no és una virtut de timorats, més aviat negativa, que pugui definir-se com no fer alguna cosa” sinó que “a vegades el més prudent és actuar, prendre la iniciativa”. Recorda el que va dir sant Joan Pau II sobre la prudència, posa un exemple sobre què és prudent fer davant d’un accident de trànsit i recorda també que “quan el papa Francesc anima els sacerdots i els cristians en general a deixar la comoditat del seu ambient i sortir a les perifèries del món, parla d’això: de no evitar assumir responsabilitats en nom d’una prudència mal entesa”. Finalment, diu que “els cristians podem equivocar-nos quan actuem, però el nostre error més gran seria no actuar quan la nostra consciència ens ho demana, per por de perdre la tranquil·la comoditat de l’egoisme”.
El cardenal Joan Josep Omella explica un conte en el qual una nena es troba amb una papallona, presa entre els esbarzers, l’agafa amb cura i la deixa anar. La papallona es converteix en una fada que, agraïda, diu a la nena que li concedirà el que més desitja: el secret de la felicitat. I la nena “va arribar a velleta i seguia sent la persona més feliç del poble, tot i que en la seva vida, no van faltar les dificultats i contratemps”. “La fada li havia dit a cau d’orella: «Encara que les persones semblin autosuficients… No t’ho creguis! Tots et necessiten». La velleta va afegir que sempre havia viscut amb la seguretat que tots la necessitaven: «m’he donat a ells, i això m’ha fet feliç»”. Segons el cardenal, “aquest conte ens ensenya que per ser feliços no necessitem aconseguir grans coses ni costoses adquisicions. Aquest relat ens mostra com ens necessitem els uns als altres”. El cardenal afegeix que “és bo i necessari que reconeguem el do que Déu ens ha donat per compartir-lo amb els altres”. Finalment, diu que “l’amor de Déu ens supera infinitament; no pot ser comprat per nosaltres amb les nostres obres i solament pot ser acollit com un regal de la iniciativa del seu amor”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés , ens convida a viure “unes vacances amb una presència més conscient i viva de Jesús en la vida quotidiana”, sense pretendre eliminar l’experiència vacacional (piscina, balls, festes, àpats), sinó enriquint-la, i proposa que “tota aquesta vida, aquesta experiència peculiar vacacional, estigui amarada de la presència viva de Jesús”. Pregunta si “per ventura la presència de Jesús resta alegria a allò que humanament la provoca” i si “encara seguim creient que la vida de fe, la vivència religiosa cristiana inclou sempre serietat, tristesa, dolor, temor…” i respon rotundament que no, encara que “és més freqüent trobar la separació, el distanciament, entre el que podem anomenar “l’alegria humana”, els moments humanament satisfactoris, i l’alegria de la fe”, és a dir, “pensar i actuar com si, en el fons, per gaudir com a persona humana (com és el cas de les vacances) hom hagi de deixar de banda la vida religiosa cristiana (per exemple, l’oració)”. Recorda que “Jesús va utilitzar molt sovint aquella alegria de les festes i banquets per explicar aquell “molt més” de l’alegria que hi haurà a la festa eterna del Regne del Cel”. Finalment diu que “sempre la fe ha purificat, transformat i elevat allò humà. També les vacances, el descans, l’alegria i la festa” i que “Jesucrist és la plenitud de tot l’humà”.
El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz , recorda que “demà celebrem la festa de la Mare de Déu del Carme, Flor del Carmel, Estel del Mar, patrona de països, ciutats, pobles i de la gent del mar, i de tantes persones que porten el nom de Carme o de Carmel”. Diu que “els orígens es remunten a la muntanya del Carmel”, que “els membres de l’orde carmelità varen anar difonent en el poble cristià la devoció a la Benaurada Verge del Mont Carmel, i la proposaren com a model de pregària i d’entrega a Déu” i que “més endavant, segons la tradició, el 16 de juliol de 1251, sant Simó Stock, superior general de l’Orde va rebre de mans de Maria el sant escapulari del Carme , que es convertí en el principal signe del culte marià carmelità”. Afirma que l’escapulari de la Mare de Déu del Carme és un signe extern de devoció mariana, “que representa la consagració a la Santíssima Verge Maria i la confiança en la seva protecció maternal”, un signe “d’amor a la Mare, de record i de presència, d’unió espiritual”. Finalment, recorda que “tradicionalment l’Església ha saludat Maria com estel del mar amb l’himne llatí Ave maris Stella ” i diu que “enmig de les aigües difícils de la vida, a través de la foscor de les dificultats i del dolor, Maria és l’estel que ens guia cap al port segur que és Crist”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova , diu que “tots els pobles i ciutats, la major part a l’estiu, però també en altres temps de l’any, celebren la seva festa major” i que “amb aquesta tradició s’expressa la unitat del passat i del present”. Afirma que “un poble o una ciutat, és una comunitat de persones que comparteixen molt més que un espai i un temps; també són compartits tradicions, estructures, treball, història, vivències… que afaiçonen una manera de ser, de viure i d’expressar-se” i que “aquesta unitat dels pobles i ciutats és un fet, però també és una tasca de tots”. Remarca que “tots hem de vetllar de no utilitzar el que és la festa de tots a favor dels interessos d’alguns o de molts, però no pas de tots”. Finalment, recorda que “la festa major quasi sempre està unida a un sant o a un misteri de la fe cristiana. I és que la dimensió transcendent, des de sempre, ha acompanyat la festa dels humans”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent , comenta dos moments de la vida de l’apòstol Sant Tomàs que apareixen narrats en el quart evangeli, “perquè en ells se’ns revela un aspecte de la personalitat d’aquest deixeble del Senyor, que pot il·luminar la situació de molts cristians d’avui”. El primer moment és la pregunta que fa Tomàs a Jesús a Jn 14,5: “«Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?», que és “la reacció d’algú que davant la dificultat per comprendre no es queda callat, sinó que té la inquietud de preguntar per arribar a una comprensió més profunda”. I el segon moment és quan Tomàs “té dificultats per acceptar el testimoniatge dels altres apòstols i vol assegurar-se que aquell a qui han vist és realment Crist”; el Senyor, vuit dies després, “li va fer veure que realment era Ell mostrant-li les nafres”. El bisbe Benavent diu que Tomàs “va reaccionar formulant la confessió de fe en Jesús més gran que trobem en el Nou Testament: “Senyor meu i Déu meu!””. Finalment, diu que el testimoniatge d’aquest apòstol ens ha de fer pensar dues coses: “que cada persona té el seu propi camí de fe” i “que la inquietud per conèixer i comprendre millor la nostra fe no és signe de feblesa o mediocritat, sinó que és beneficiosa per a qui pregunta i per als demés”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez , desitja contribuir a què tots puguem utilitzar el temps de vacances “de forma profitosa i solidària”, sobretot “pensant en les famílies cristianes que no han d’oblidar les seves oracions i pràctiques religioses”. I ho fa amb un primer i elemental consell: “no presumiu de no fer res, no us alegreu només d’estar prenent el sol, amb l’aperitiu i la migdiada, no vulgueu visitar tots els racons de la terra”. Alhora afegeix unes senzilles pautes: “tingueu paciència en el tracte amb els altres, escolteu amb més atenció els que us envolten, no vulgueu imposar sempre la vostra opinió, valoreu les raons dels vostres semblants, dediqueu temps a les visites i relacions amb els altres de forma gratuïta, sense interessos preconcebuts. Recordeu-vos de la gent gran, dels vostres ancians…”. Finalment, s’atreveix a fer una crida als pares: “que no us preocupi perdre el temps amb els vostres fills, parleu molt amb ells, escolteu les seves opinions, els seus desitjos i els seus interessos; cuideu el seu lleure amb lectures, amb imatges o amb jocs que els estimulin a fer el bé, a promoure sentiments positius i a buscar la solidaritat”, perquè “l’àmbit educatiu no cessa mai, no té vacances i ens compromet sempre”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo , ofereix un tast de l’exhortació apostòlica del papa Francesc Gaudete et exsultate, dirigida a tots els creients, “perquè esdevingui una invitació a llegir-la, pensant que és una comunicació personal”. Diu que per santedat s’entén “viure els misteris de Crist –mort i resurrecció– en la pròpia vida i reproduir en la pròpia existència diferents aspectes de la vida de Jesús” i que “la santedat es viu en la concreció ara i aquí de les nostres vides quotidianes, amb petits gestos i detalls impulsats per la gràcia de Déu”. Fa notar els dos enemics subtils de la santedat des de l’antiguitat: el pelagianisme i el gnosticisme. Especifica els punts concrets per entrar en el camí de la santedat: “Tenir temps per pregar, freqüentar els sagraments de l’Eucaristia i la Penitència, revisar la pròpia vida dia a dia, llegir l’Evangeli sovint, les accions arrelades en la misericòrdia, i saber respondre amb amor a les necessitats dels altres, especialment dels més pobres”. Finalment, el bisbe de Girona diu que el Papa “comenta les benaurances, en les quals es dibuixa el rostre de Crist, que estem cridats a reflectir en les nostres vides” i que “benaurat o feliç és sinònim de sant, perquè manifesta que la persona fidel a Déu i a la seva Paraula aconsegueix la veritable felicitat”.
Poden trobar les glosses senceres a la pàgina web de cada diòcesi:
Barcelona: https://www.esglesiabarcelona.cat/cartes-dominicals/
Girona: http://www.bisbatgirona.cat/bisbat.php?idm=1&subpagina=1&subseccio=4&c_categoria=1&fitxa=3
Lleida: http://www.bisbatlleida.org/documents/bisbe
Sant Feliu de Llobregat: http://www.bisbatsantfeliu.cat/bisbe.php?id=1
Tarragona: http://www.arquebisbe.arquebisbattarragona.cat/category/4vents/
Terrassa: http://bisbatdeterrassa.org/diocesi/bisbe/cartes-dominicals/
Tortosa: https://bisbattortosa.org/paraules-de-vida/
Urgell: http://www.bisbaturgell.org/index.php/ca/el-bisbe-durgell/la-veu-del-bisbe
Vic: http://www.bisbatvic.com/full.htm
Així mateix, poden trobar els materials en relació a la presentació de la Memòria d’activitats de l’Església Catòlica 2016 i l’exhortació apostòlica del papa Francesc, Gaudete et exsultate , a les següents pàgines web:
Memòria d’activitats de l’Església Catòlica 2016: http://www.conferenciaepiscopal.es/presentacion-memoria-anual-actividades-la-iglesia-catolica-2016/
Exhortació apostòlica del papa Francesc, Gaudete et exsultate : http://w2.vatican.va/content/francesco/es/apost_exhortations/documents/papa-francesco_esortazione-ap_20180319_gaudete-et-exsultate.html
Barcelona, 13 de juliol de 2018
Font : Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya
