Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

Dijous Sant comença el Tridu Pasqual, el període comprès des de la tarda del Dijous Sant fins a la matinada del Diumenge de Pasqua, en el qual l’Església celebra els tres grans misteris de la redempció: la passió, la mort i la resurrecció de Jesucrist. Són dies de fe i d’estimació, de guardar-se alguns moments per a la pregària i la lectura de la Sagrada Escriptura, de participació activa i fecunda en les celebracions litúrgiques de l’Església i per gaudir de les tradicions ben arrelades (processons, viacrucis, caramelles, mones, aplecs…), de reviure la institució de l’Eucaristia i el manament de l’amor, de silenci i contemplació de la creu, que culminaran amb la festa joiosa de la Pasqua, el dia gran de l’any, la festa de les festes.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Pasqua de la Resurrecció del Senyor, així com de la incerta glòria i del llindar de l’esperança.

El cardenal Joan Josep Omella exclama que “Crist ha ressuscitat” i que “Jesús viu i és al nostre costat” i ens convida a anar a trobar Jesús i anunciar “als nostres germans que Crist ha vençut la mort”. Recorda que la Vetlla Pasqual “és la celebració de l’Eucaristia més important de tot l’any, perquè hi commemorem de manera especial el memorial del misteri pasqual de Crist” i que “a través del memorial, els esdeveniments es fan presents i els vivim”. Recorda que “el poble jueu, cada vegada que celebra la Pasqua, torna a viure que Déu el va alliberar de l’esclavitud” i que “els cristians celebrem a cada Eucaristia el memorial de la Passió, Mort, Resurrecció i Ascensió de Crist”. Expressa que “avui Déu segueix donant-nos la força per respondre a l’odi amb amor, per vèncer el mal, per superar la por de la mort” i que “Déu segueix avui regalant la vida eterna i la futura resurrecció”. Afirma que “l’Eucaristia és el sagrament de l’amor, perquè en ella Crist torna a lliurar la seva vida per nosaltres” i que “el Ressuscitat es fa present a cada Eucaristia per renovar la nostra vida i convertir-nos en testimonis de la fe i forjadors d’esperança i solidaritat”. Desitja que “tant de bo que en aquest temps pasqual trobem alguns moments per estar sols amb el Senyor”. Finalment, diu que ens alegrem, que “no tinguem por”, que “proclamem que la mort ha estat vençuda per l’amor i la vida ressuscitada” i que “estimem els nostres germans com ell ens estima, donant la vida”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, demana que “ningú no estigui trist” i que “a tots arribi la Pau del Senyor amb abundància”. Exclama que “Crist ha ressuscitat i s’ha aparegut als deixebles”, “està viu i nosaltres posseïm ja la vida eterna!”. Afirma que “el sofriment, el dolor i la mort han estat vençuts”, que “la pandèmia i les guerres, el desencís o el desànim ja no tenen l’última paraula sobre nosaltres” i que “l’amor és possible, i el perdó, i la pau”. Manifesta que “Crist Ressuscitat, el mateix que es va aparèixer als apòstols i a les dones fidels, ve contínuament a visitar-nos, per treure’ns de la por i per enfortir-nos en la fe; per fer camí amb nosaltres i per omplir-nos d’esperança, amb el do del seu Esperit Sant”. Recorda que “no estem sols”, que “Crist és amb nosaltres, camina amb nosaltres”. Demana que obrim de bat a bat al Senyor “les portes del nostre cor i de la nostra vida, perquè Ell ens renovi en aquesta Pasqua”. Demana també que “visquem amb convenciment i valentia la nostra fe” i que la confessem “en la família, el treball, les relacions socials…”.  Finalment, diu que “les paraules de Jesús són la veritat” i que “el seu manament nou de l’amor, ens fa feliços”, demana que “escampem aquesta fe a tot arreu” i ens desitja una “santa Pasqua de Resurrecció a tots”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la resurrecció de Crist, com escriu Benet XVI, «des del punt de vista de la història del món és poc cridanera, és la llavor més petita de la història»” i que “solament són testimonis d’aquest fet el sepulcre buit i el testimoniatge d’aquells que es van trobar amb Jesús ressuscitat”. Expressa que “les aparicions de Crist formen part essencial del fet de la seva resurrecció, en la realitat del que sobrepassa el que podem entendre i experimentar” i recorda que “d’entre les aparicions del Senyor ressuscitat, sant Ignasi de Loiola en els Exercicis espirituals posa l’aparició de Jesús a la seva mare com la primera”. Afirma que “aquesta intuïció de sant Ignasi ens pot ajudar a entrar una mica més en el misteri de la resurrecció de Crist i la seva importància per a la nostra vida” i que “el Senyor ressuscitat ha vençut la mort i ha obert a la humanitat sencera el camí de la vida nova i veritable”, però que “hi ha un requisit indispensable per a entrar en aquesta vida que ens ve del misteri pasqual” i és que “solament és possible des del trobament amb Crist viu”. Manifesta que “la llum del ressuscitat és una resplendor que passa per l’assentiment de la fe de cada persona” i que “de la mateixa manera que l’encarnació del Fill de Déu va passar pel «sí» de Maria, Jesús no pot aparèixer en la seva glòria de Redemptor sense l’acolliment virginal de la nostra Mare”. Finalment, diu que “aquest és el principi marià de l’Església que ens fa present la necessitat de l’acolliment, del «sí» de cada persona a la revelació de l’amor de Déu, el trobament amb l’Esdeveniment de Crist, mort i ressuscitat”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que “després de la mort de Jesús, els deixebles estaven desil·lusionats”, ja que “les esperances i la il·lusió que havien posat en Jesús no s’havien complert”. Afirma, però, que “el matí del diumenge de Pasqua tot va canviar: el Senyor es deixa veure, primer a les dones, després als deixebles” i “la seua presència té força perquè vagin superant les pors, el desànim i la incredulitat”. Expressa que “per als personatges de la Pasqua tot el que van viure va ser sorprenent” i que “el Senyor omple el buit que els havia quedat després de la mort amb una plenitud que supera qualsevol expectativa humana: una alegria plena, una esperança il·limitada, un amor immens”. Manifesta que “viure un esdeveniment com aquest és tindre l’experiència de la Gràcia”, que “en el seu Fill ressuscitat, Déu els ha regalat una plenitud de vida molt més gran del que havien pogut pensar” i que “per això aquesta experiència és també de llibertat”. Destaca que la “Pasqua és viure de la gràcia del Ressuscitat, és experimentar la llibertat cristiana, una llibertat que ens porta a lluitar per la dignitat i la vida de totes les persones sense cap temor”. Diu que “haver-lo conegut i creure en Ell és una gràcia que ens ha de portar a treballar per a què tots creguen i arriben a la salvació” i que la “Pasqua ens ha de fer veure als cristians que no hem de ser mai un obstacle perquè els homes arriben a conèixer i estimar Jesús”. Finalment, demana que “la llum i l’alegria de la Pasqua, eixa alegria que també va viure en plenitud la Mare del Senyor en veure complides les seues esperances en què Déu no havia abandonat al seu Fill, ompli els nostres cors, les nostres famílies i el nostre món”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “el Diumenge de Pasqua és la referència més important de l’any per a tots els cristians”, ja que “celebrem la Resurrecció de Jesucrist” i “manifestem l’alegria del fonament de la nostra fe”. Expressa que “la raó de tanta alegria en la celebració de la Pasqua es basa en el triomf de Jesucrist sobre el pecat i la mort per donar-nos una vida nova i la salvació definitiva”. Afirma que “és important que a partir d’aquest diumenge fem nostres les actituds que reflecteix i ens dona a conèixer el Ressuscitat”: “Que siguem persones que, redimensionades per l’amor de Déu, només puguem respondre des de la gratuïtat de l’amor”, “que siguem humils en les nostres apreciacions i en els nostres testimoniatges de vida”, “que vulguem sortir de nosaltres mateixos i oferir la nostra vida al servei dels altres”, “que ens esforcem a viure essent signes d’esperança i transmetent l’alegria d’haver trobat sentit real a la nostra pròpia existència”, “que puguem viure des de la valentia de saber-nos salvats pel Senyor”. Reconeix que “alguns lectors es preguntaran com parlar d’alegria i d’esperança “quan van maldades” en el nostre món” i es pregunta si “som els cristians uns inconscients en proclamar l’alegria en un món ple de maldat”, si “estem bojos per anunciar el triomf sobre la mort”. Finalment, diu que “els cristians oferim amb la paraula i amb el nostre testimoniatge de vida el missatge, l’obra i la persona de Jesucrist”, “des de l’acceptació i la resposta de l’home a la creació de Déu fins a la consumació final, amb un missatge clar i ple de sentit per a les relacions entre els éssers humans basats en l’amor i la fraternitat, buscant sempre la dignitat de les persones, la justícia entre els pobles i la pau” i “tot això amb la immensa alegria de la fe i l’esperança que ens porta la Resurrecció de Jesucrist”.

En un escrit pòstum, el bisbe de Girona, Francesc Pardo (a.c.s.), recorda que “la nit de Pasqua, durant la vetlla, després de beneir el foc nou, d’encendre el ciri pasqual i, amb la seva llum, els ciris que portem a les mans, es proclama el pregó pasqual o l’anunci de la Pasqua”, “un càntic d’una gran bellesa i profunditat que, amb imatges eloqüents i continguts bíblics, proclama la resurrecció de Crist i les seves conseqüències per a cada persona i per a la humanitat”, unes expressions que “serveixen per comprendre i viure la resurrecció de Jesús, la seva Pasqua i l’impacte que té per a tots i cadascun de nosaltres”. Expressa que “hem contemplat Crist en la seva vida, la seva passió i creu” i que “ara ens cal principalment creure i participar en la seva resurrecció” i demana que “no oblidem que creiem en Crist mort i ressuscitat”. Considera que “ens cal viure certament que en Crist s’han unit cel i terra, que l’home retroba Déu, que hi ha redempció, que les culpes són perdonades; que els caiguts són aixecats; els entristits, plens de joia; són arraconats els odis i restablerta la concòrdia”. Recorda que “el pregó de Pasqua comença amb una invitació a la joia, perquè no hi pot haver cap fet més important i feliç” i actualitza “la invitació a la joia per felicitar-nos”. Demana que exultin d’alegria les persones grans, els pares i mares de família, els joves, els preveres, els diaques, els qui han consagrat la vida a Déu, els agents de pastoral, tots els cristians, “testimonis avui de la Resurrecció”. Finalment, exclama que “Crist ha ressuscitat!” i que això “ho creiem, ho celebrem i ho vivim”.

El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que l’evangelista Joan és qui ens transmet la Bona Nova de la resurrecció del Senyor (Jn 20,1-10), un esdeveniment que “canvia la vida de les persones i el món sencer”. Expressa que “a l’evangeli s’anuncia allò impossible” però “també allò irrenunciable: la resurrecció, la vida després de la vida, el triomf sobre la mort”. Afirma que els apòstols “van entendre que Jesús era viu, i van comprendre que la seva promesa de vida eterna era una promesa que els afectava a ells també i que es compliria malgrat tot” i que “així ho van proclamar als quatre vents, posant èmfasi en la seva experiència: “nosaltres en som testimonis”, ho hem vist tot”. Manifesta que “evangelitzar és sempre anunciar la Bona Nova, proclamar la resurrecció del Senyor, anunciar a tothom que la mort ha estat vençuda” i que “creure en la resurrecció de Jesús no és només tenir per certa la seva resurrecció, sinó ressuscitar amb Ell”, que “creure és fer nostra la mateixa experiència de Jesús”. Remarca que “creure és ser testimonis de la resurrecció” i que “creure és ressuscitar, vèncer ja la por i la desesperança en aquesta vida”. Destaca que “la fe en la resurrecció de Jesús és l’única força capaç de fer present el triomf de Jesús sobre la mort i les seves còmplices: la fam, les malalties i catàstrofes, la violència i l’explotació, les injustícies, la guerra”. Finalment, diu que “només treballant ja aquí per a la vida, pot resultar creïble la fe en una vida eterna i feliç”.

El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “el començament de la primera carta de Pere conté un cant exultant d’acció de gràcies al Pare per la resurrecció de Jesús (1Pe,1,3-9)” i que “el primer sentiment que ens brolla al cor aquest diumenge de Pasqua és el de gratitud vers Déu, perquè no ha abandonat el seu Fill als braços de la mort, sinó que n’ha acceptat l’entrega generosa i li ha tornat la vida”. Expressa que “l’autor d’aquesta carta reconeix que tot ha estat fruit de la bondat i la misericòrdia del Pare i explica que la resurrecció de Jesús “ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva””. Recorda que “primer fa referència al nostre baptisme, que ens ha unit al misteri de mort i resurrecció de Jesús i ens ha fet néixer de nou com a fills de Déu” i que “seguidament diu que la resurrecció ens ha obert a “una esperança viva”, perquè els desitjos del cristià no es limiten a les coses que podem assolir en aquesta vida (la salut, el benestar, les amistats), sinó que tenen com a meta la vida eterna”. Afirma que “nosaltres mirem les coses des de la perspectiva de l’eternitat a què estem cridats” i que “aquesta manera de mirar ja és causa d’alegria al present”, una alegria que “no és passatgera, sinó permanent” i que “arrela en la profunditat més pregona del cor humà”. Recorda que la carta de Pere “s’adreça precisament a uns cristians que passen dificultats per la seva fe”, que “els convida a viure-ho tot amb alegria, sabent que totes aquestes dificultats serveixen per purificar la fe i apreuar-la, com es fa amb l’or” i que “dirigeix a aquells cristians unes precioses paraules d’ànim, que serveixen també per a nosaltres”. Finalment, demana que “donem gràcies al Pare que ha ressuscitat Jesús” i que ens alegrem perquè “avui s’obre per a nosaltres una esperança viva”.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que “Incerta glòria és el títol de la novel·la que Joan Sales va dedicar a la Guerra Civil del nostre país, un títol que es pot extrapolar a qualsevol conflicte bèl·lic, també al que té lloc a Ucraïna”. Vol “fer esment del paper que hi pot haver tingut el fet religiós —no de manera explícita— en el conflicte”. Fa referència a la divisió que “afecta a Ucraïna i Rússia”, ambdues “de religió cristiana ortodoxa”, però tota la part occidental d’Ucraïna —la més propera a Polònia—, “de confessió catòlica, encara que de ritus bizantí”. Explica que “la part més oriental —sobretot la zona del Donbass— pertany directament al patriarcat de Moscou”, que “la resta, fins fa poc temps, depenien de Kíiv, però també gairebé majoritàriament units a la Patriarquia de Moscou” i que “el govern de Kíiv, enfrontat al Kremlin aquests darrers anys, va dur a terme una intensa campanya per separar-se de Moscou, convidant les parròquies, amb promeses d’ajuts econòmics, a constituir una Església nacional Ucraïnesa”, la qual cosa “gairebé provocà un cisma entre els patriarques de Constantinoble i de Moscou”. Afirma que “ara esdevé extremadament difícil ser cristià ortodox a Ucraïna i tenir com a màxima autoritat un patriarca rus”. Remarca que “quan és fruit d’una guerra, la glòria de la victòria és sempre incerta” i que “tan sols la glòria de la pau autèntica és duradora”. Finalment, demana que “la Pasqua de la resurrecció del Senyor que celebrem avui els cristians catòlics i la que celebraran diumenge vinent els cristians ortodoxos ens porti a la glòria d’aquesta pau”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “l’any 1994 el conegut periodista Vittorio Messori va editar un llibre que contenia la llarga entrevista que va fer al papa Joan Pau II”, titulat “Creuant (o creuar) el llindar de l’esperança”. Expressa que aquest títol li recorda “aquella coneguda obra de Charles Péguy “El pòrtic del misteri de la segona virtut”, que venia a ser un cant de lloança a l’esperança, com a clau de volta de tot el seu pensament, que és com dir de tota la seva vida”. Considera que “és curiós que els títols d’aquestes dues obres esmentades relacionin l’esperança amb una entrada, una porta, un llindar pel qual cal entrar”, com si “calgués, per a entendre i viure l’esperança, el moviment d’accedir a un espai interior buscat i desitjat, on hi ha la llum i la pau”, “una idea que ens condueix a l’escena evangèlica que escoltem en la litúrgia d’aquests dies de Pasqua”, quan “els deixebles estan tancats en una casa per por, i Jesús ressuscitat “estant les portes tancades” es presenta viu enmig d’ells, alhora que els saluda comunicant-los la pau”. Manifesta que “la por és aquesta sensació que coneixem bé en aquests temps de crisi”, “un retraïment, un gir sobre si mateix, que porta a refugiar-nos en allò que ens defensarà de les amenaces i ens garantirà el demà”. “Que Jesucrist ens salva”, afirma, “vol dir, entre altres coses, que trenca aquesta situació de temor i retraïment”, per això, afegeix, “després de ressuscitar, cerca la trobada amb els seus deixebles”, una trobada que “és el compliment de la seva missió a la terra”. Finalment, diu que “la fe és la porta”, que “l’esperança és la virtut (la força, la decisió) que ens permet de travessar-la” i que “qui fa aquest gest amb el seu cor i la seva vida, accedeix a l’espai lluminós que és la vida en l’amor”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: