Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

Dijous Sant comença el Tridu Pasqual, el període comprès des de la tarda del Dijous Sant fins a la matinada del Diumenge de Pasqua, en el qual l’Església celebra els tres grans misteris de la redempció: la passió, la mort i la resurrecció de Jesucrist. Són dies de fe i d’estimació, de guardar-se alguns moments per a la pregària i la lectura de la Sagrada Escriptura, de participació activa i fecunda en les celebracions litúrgiques de l’Església i per gaudir de les tradicions ben arrelades (processons, viacrucis, caramelles, mones, aplecs…), de reviure la institució de l’Eucaristia i el manament de l’amor, de silenci i contemplació de la creu, que culminaran amb la festa joiosa de la Pasqua, el dia gran de l’any, la festa de les festes.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Pasqua de la Resurrecció del Senyor.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que Diumenge de Pasqua “i durant tota la cinquantena pasqual, els cristians ens diem els uns als altres: «Bona Pasqua!», «Crist ha ressuscitat!»” i que “voldria que aquesta fe pasqual en el Senyor ressuscitat ens portés també a refermar la nostra fe i el nostre amor a l’Església —que ja estimem—, amb un coneixement més aprofundit del que és i de la seva missió”. Afirma que “l’Església està composta per homes i dones amb les grandeses i misèries, amb la seva fe, però també amb els seus pecats i defallences”, però que, “malgrat tot, davant el que és l’Església, hem de fer un procés de mirada interior sobre el que l’Església ha estat i és per a cadascun de nosaltres”. Recorda que “el papa Benet XVI va afirmar que «no es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva» (Deus caritas est, 1)”. Expressa que “és l’Església qui ha fet possible aquesta trobada”, que “l’Església és, al mateix temps, visible i espiritual, és com un sagrament, és a dir, misteri de comunió de Déu amb nosaltres, i poble de Déu en marxa, en pelegrinatge cap a la vida per sempre”. Manifesta que “l’Església és qui fa visible i trobable la Persona de Jesucrist ressuscitat”, que “alhora Ell pot actuar a través nostre” i que “l’Església continua actuant en nom de Jesús, fent miracles d’amor, de servei, de valentia, de perdó”. Finalment, diu que “el Papa ens recorda també que amb el baptisme es neix «com a fills de Déu» i per això els fidels han d’«estimar l’Església, com s’estima una mare, sabent comprendre també els seus defectes, ajudant-la a ser més bonica i autèntica […] sense oblidar la importància de participar en la vida de l’Església, com part d’ella, en una relació vital i no merament formal»”.

El cardenal Joan Josep Omella  diu que el que provoca la Pasqua és “un estat d’immensa alegria perquè Jesús ha ressuscitat” i que “la Pasqua és la celebració més entranyable per a un cristià”. Vol compartir amb nosaltres “tres textos de la Sagrada Escriptura que ens ajuden a comprendre la Pasqua com a pas, trobada i promesa”. Expressa que al llibre de l’Èxode (Ex 14,1-31) “podem llegir que Moisès va conduir el poble d’Israel fins al mar Roig i va retirar les aigües perquè passés sa i estalvi fins a l’altra riba” i considera que “també nosaltres podem experimentar aquest «pas» en la nostra vida”, que “Jesús ressuscitat ens convida a passar de la por a la confiança, de l’individualisme a la comunió, de la tristesa a l’alegria, del desànim a l’esperança”. Recorda que “la Pasqua és abans que res una trobada amb Crist” i que l’evangelista Lluc (Lc 24,13-35) “explica la història de dos deixebles de Jesús que han sortit de Jerusalem i es dirigeixen al llogaret d’Emmaús”. Afirma que “de vegades, a nosaltres ens pot passar el mateix que a aquests dos deixebles”, ja que “també podem passar per moments de desànim, cansament i decepció”, però que “encara que de vegades ens costi veure’l, Jesús sempre ve amb nosaltres”. Destaca que “la Pasqua és un motiu d’esperança per a tots els cristians”, ja que “Jesús ens promet que un dia nosaltres també ressuscitarem” i és que, “tal com diu sant Pau a la carta als colossencs, Ell és el primer ressuscitat, «el primogènit d’entre els morts»”. Finalment, demana que ens alegrem “perquè el Senyor ha ressuscitat” i prega que “demanem a Déu que ens ajudi a convertir-nos en persones ressuscitades, plenes del foc del seu amor”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, demana que “visquem la Pasqua de Resurrecció” i “ressuscitem amb Crist”. Expressa que “aquest dia i tota la setmana que el segueix, així com tota la cinquantena pasqual fins a la Pentecosta, han de significar l’esdeveniment més decisiu per a la nostra vida de gràcia com a cristians” i que “aquest dia pasqual ha canviat la història humana, ja que Crist ha vençut el pecat i la mort, i ha obert una nova vida per a tots els qui el segueixin, l’esperança certa de l’eternitat”. Demana que “ressuscitem amb Crist, portant els ciris encesos de la seva llum” i recorda que “el nostre únic Rei crucificat i ressuscitat ha esdevingut Llum per a tothom, consol per als qui encara viuen en tenebres i dol” i que “Crist ens il·lumina, ens revela els secrets del seu amor, venç les nostres pors i tenebres, i ens fa sal i llum del món per a glòria del Pare”. Demana també que “ressuscitem amb Crist acollint la Paraula de Déu i deixant que ressoni sempre com a Paraula viva i eficaç, que ens recorda la història universal de salvació”, així com “renovant les promeses del nostre baptisme”. Ens convida a ressuscitar amb Crist “per menjar el Pa Pasqual de la Vida que Ell regala als batejats, perquè sempre visquem en comunió amb Ell” i “cercant les coses de dalt, “on està el Crist assegut a la dreta de Déu””. Finalment, ens encoratja a ressuscitar amb Crist i a deixar-nos “enviar per Ell, sinodalment, a la missió, ja que som els seus testimonis, com els apòstols i les dones”, “som Església en sortida per donar testimoni valent, amb fets i amb paraules, de la redempció que s’ha realitzat en Crist i que transformarà tot el món i tots els temps”, “som missioners des de la Pasqua” i “tot ens és proper, a tots estimem i a tots som enviats, perquè som fills de Déu i germans en el Crist”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “l’alegria típica del temps de Pasqua, en el marc de la primavera tot just estrenada, té un motiu profund: la Resurrecció de Crist”. Expressa que “habituats a “veure” imatges com a simples espectadors, esperant que ens produeixin informació o determinades emocions, perdem la capacitat de contemplar i d’introduir-nos en allò que representen, sentint-nos protagonistes”. Afirma que “la contemplació de la icona de la Resurrecció del Salvador de Cora (Istanbul, s. xv) ens comunica l’alegria del nostre alliberament, de l’alliberament de la humanitat”, ja que “el que s’esdevingué en Crist no quedà tancat en Ell, sinó que va ser la mà estesa de la llibertat a tots els éssers humans”, “Ell va morir per tots i per tots va ressuscitar”. Ens convida a sentir-nos atrets i deixar-nos arrossegar pel moviment ascendent de la imatge, on “hi ha un abisme fosc del qual tots participem”, ja que “Crist davallà als inferns, a l’infern teu i meu, el del nostre món i la nostra història” i “Ell mateix, resplendent de llum, il·lumina la nostra foscor i ens agafa de la mà elevant-nos a la vida”. Explica també que “les portes de l’infern ja estan esbotzades, de manera que mai més no podran tancar-se” i que “aquest és el motiu pel qual anomenem a Crist “el nostre Salvador””. Ens convida a identificar “les zones fosques de les nostres vides, els nostres petits o grans inferns, on nien sofriments i llàgrimes” i constata que “unes d’aquestes “zones – infern” són conseqüència del nostre mal ús de la llibertat, unes altres, fruits d’errors i pecats aliens”, però que “a totes hi ha davallat Jesús”. Finalment diu que “allí és on estén la seva mà. La mà forta, amb la fortalesa de l’amor, és a dir, amb la fermesa i la delicadesa pròpies de l’amor indestructible de Déu” i que “en aquest instant comença l’alliberament”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la fe cristiana, ara com sempre, té diversos perills que la desfiguren fins a fer-li perdre la seva identitat més pregona”, com ara “el perill de caure en les formes externes que la fe comporta oblidant la raó d’aquesta manera de ser, d’obrar, de celebrar” o el perill de “l’activisme” o el de “l’erudició”. Expressa que “la Pasqua, que torna any rere any, és una crida a viure l’essencial de la nostra fe cristiana” i recorda que “el sant pare Francesc, en una carta apostòlica sobre la litúrgia catòlica, afirma: «La fe cristiana, o és una trobada amb Jesús ressuscitat o no és.»”. Recorda també que “el Papa, tot parlant de la litúrgia, ens convida a examinar la nostra fe, perquè la celebració cristiana solament es pot entendre i viure amb fruïció des de la fe”. Manifesta que per al Papa “és clar que el trobament amb Jesús ressuscitat és la identitat més profunda d’un cristià, fins al punt que, si aquest trobament no és viscut, la fe cristiana s’esvaeix”. Considera que necessitem “el trobament amb Crist per a poder experimentar la joia profunda que duu la Pasqua, sempre nova”. En aquesta Pasqua, convida a qui se senti cercador de Jesús a anar “com les dones en el matí de Pasqua al sepulcre de Jesús”; a qui tingui un cor abrusat d’amor, a cercar “com Maria Magdalena”; a qui hagi rebut l’anunci, a córrer “al sepulcre com Pere i Joan”; a qui se senti decebut i allunyat, a sentir “Jesús caminant amb tu, com els deixebles d’Emaús”; i a qui tingui dubtes, a demanar “tocar les ferides de Jesús com Tomàs”. Finalment, diu que “sigui quina sigui la nostra situació, podem trobar-nos amb Jesús, perquè ell és viu” i que “en l’Església, i en el centre d’ella, l’Eucaristia, vivim l’experiència del trobament amb Jesús ressuscitat, com els deixebles vora el llac de Galilea”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “el centre de les celebracions cristianes de l’any és la festa de la Pasqua, en què recordem i actualitzem la Resurrecció de Jesucrist” i que “en aquest diumenge es condensa el cim de la pietat cristiana amb l’horitzó en l’eternitat i el fonament de la vida personal i comunitària radicada en la fe que professem i celebrem”. Proposa “una felicitació a tothom per aquest esdeveniment transcendental de la Pasqua”: “Als cristians, perquè l’alegria sigui coherent amb l’anunci del Ressuscitat; a tots els altres, perquè escoltin i sentin la felicitat que embarga les confessions cristianes i coneguin amb més detall la cosmovisió que neix de les paraules i els fets de Jesús de Nazaret”. Ho fa “amb les paraules de poetes que commouen el cor dels seus lectors i evoquen amb sintètica redacció el fet de la Pasqua”, com ara “Joan Maragall, Pere Casaldàliga i Lope de Vega”. Afirma que “amb tota seguretat, trobareu altres poetes que us evocaran aquest dia gloriós” i que “també abunden escrits bonics i compromesos d’altres autors que ens ajuden a viure l’alegria i l’esperança en la Resurrecció de Jesucrist”. Manifesta que “s’acostumen a donar felicitacions per aquestes festes en forma de postals que reprodueixen obres de pintors famosos que recorden la Pasqua cristiana” i que “és una forma adequada de contemplar la bellesa que ens brinden els seus autors per al nostre gaudi”. Finalment, diu que “allò verdaderament important per als cristians és la celebració de la Pasqua i les conseqüències que d’ella se’n deriven per a la nostra vida personal i comunitària” però que “la fe també crea cultura, el profit de la qual arriba a tothom de generació en generació i es viu a tots els pobles de la Terra”.

El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que el proper diumenge “és un dia de gran alegria per a tots nosaltres, per a tota la humanitat, ja que celebrem la resurrecció de Jesucrist, el nostre Senyor”. Expressa que “la Pasqua és la festa més important de l’any, és la victòria de la vida sobre la mort, la unió sobre la divisió, l’amor sobre l’odi, de la gràcia sobre el pecat”. Recorda que “en la celebració eucarística d’aquest diumenge es proclama el passatge de l’aparició de Jesús a Maria Magdalena (Jn 20,1-9)”. Afirma que “la resurrecció de Jesús no fou un esdeveniment imaginari o un mite, sinó un fet històric amb els deixebles com a testimonis oculars” i que “la resurrecció és l’esdeveniment central de la fe cristiana, i és el que infon l’esperança i la certesa que la vida continua més enllà de la mort”. Reconeix que “en aquest temps d’incertesa i dolor que vivim és fàcil sentir-se desanimats, confosos, preocupats”, però que “la Pasqua recorda que, malgrat els patiments i les dificultats que enfrontem, sempre hi ha esperança en Crist”. Considera que diumenge de Pasqua “és un dia per lloar i felicitar Déu, per  donar-li  gràcies pel seu amor i la seva misericòrdia”, “un dia per renovar la fe i el compromís amb Crist, el que vàrem fer en rebre el baptisme” i “per compartir el seu amor i esperança amb els altres”. Destaca que “el Fill de Déu encarnat, nascut de Maria Verge, Jesucrist, ha ressuscitat per donar-nos vida, i vida eterna” i expressa que “la nostra vida ha de ser un testimoni d’aquesta resurrecció”. Finalment, diu que “en aquest temps de Pasqua l’Església canta l’antífona Regina cœli” i amb aquest joiós cant a Maria ens desitja a tots una bona i santa Pasqua.

El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “aquest diumenge és per a nosaltres el més gran de tot l´any, perquè celebrem que el nostre Mestre i Salvador, Jesucrist, viu per sempre”. Expressa que “en aquest misteri de la mort i resurrecció de Jesús, nosaltres hem estat curats, estimats, reconciliats, redimits” i que “ara sabem que val la pena viure la vida en l’amor i lliurar-la als altres, com va fer Jesús” i “podem viure amb l’esperança que, si unim la nostra vida a la de Jesús, nosaltres també viurem per sempre”. Afirma que “en el temps de Pasqua l’Església no es cansa de lloar el Senyor i repetir l’Al·leluia”, que “és una alegria interior, profunda, que ens omple de gran pau” i que “tenim la certesa que el mal no triomfarà, perquè la victòria és del nostre Déu i de l’Anyell que ha estat immolat”, “la mort ha estat derrotada pel qui és la Vida”. Durant aquest temps de Pasqua, ens convida a “deixar-nos envair per aquestes certeses, que il·luminen la nostra vida, i a deixar que el nostre cor es vagi omplint de l’alegria immensa que brolla de la Pasqua de Jesús, com es va omplir el cor de Pere, de Maria Magdalena i, molt especialment, el de la Verge Maria, la seva mare i deixebla”. Finalment, diu que “l’alegria autèntica es contagia”, que “quan ens trobem amb algú que viu en pau i goig profund, ens transmet a nosaltres aquests sentiments” i que si els cristians vivim de debò l’alegria desbordant de la Pasqua, està segur que “també contagiarem a altres persones la certesa que Jesús “ressuscitat, està a la dreta de Déu i intercedeix per nosaltres” (Rm 8, 34)”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: