Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
L’Església celebra el proper dimarts 6 de gener la solemnitat de l’Epifania del Senyor, la festa de la manifestació de Jesús a tots els pobles, de l’Adoració a Jesús per part dels Mags d’Orient que li presentaren el seu homenatge oferint-li or, encens i mirra, tres aspectes del misteri de la fe en Crist. L’or fa referència a la reialesa de Jesús; l’encens, a la seva condició de Fill de Déu, i la mirra, al misteri d’allò que s’esdevindrà en la seva Passió.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la solemnitat de l’Epifania del Senyor, així com de la LIX Jornada Mundial de la Pau, de cercadors de sentit i del Nadal, font de novetat per a la missió.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, comenta que en Guillem, un vailet espavilat, “preguntà a la seva mare: «Escolta, mare, a la presó hi passen, els Reis?»” i “com s’ho fan per tirar la carta?”. L’arquebisbe diu que “«n’hi ha tantes, al món, de persones empresonades!» Persones que surten al carrer, però que es troben sotmeses a privacions més greus; persones que saben que avui no dinaran…”. Expressa que pensa en la misèria de moltes nacions de l’hemisferi sud del planeta, en els habitants de les nostres comarques que no tenen treball, en tots aquells empresonats a casa per les addiccions més variades. Manifesta que per ells s’ha decidit a escriure aquesta carta als Reis, però “no als Mags d’Orient, sinó als que sabem que som nosaltres els qui hem d’omplir-los el plat, convertint-nos a la fraternitat universal”. Finalment, diu que “en el nostre món necessitem més Reis Mags, pelegrins que cerquen, estimen, escolten, aprenen i adoren” i que “ necessitem menys Herodes: atrapats en la por, el poder i la desesperació, cecs a la creació i sords a les Escriptures”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “som a punt de celebrar la festa de l’Epifania” i que “l’infant pobre que s’ha manifestat als pastors i al poble d’Israel, ara ho fa a tota la humanitat representada en aquells savis vinguts de terres llunyanes seguint el rastre d’una estrella que els havia intrigat tant com per posar-se en camí”. Afirma que “aquesta festa ens ajuda a reflexionar una vegada més sobre la manera com el Senyor ha volgut venir al món i manifestar-se a tota la humanitat”. Recorda que “Déu ha volgut fer-se home en la petitesa d’un infant, en la pobresa i senzillesa d’una vida familiar”. Manifesta que “Melcior, Gaspar i Baltasar representen la humanitat que és capaç d’enlairar la mirada més amunt de les realitats visibles per descobrir els signes que ens porten a creure en la presència de Déu” i que “ells són signe de la fe posada en pràctica, de l’esperança com a motor i vivint la caritat, l’amor de Déu”. Finalment, demana que “l’Epifania ens ajudi a nosaltres també a descobrir la llum veritable i a ser-ne testimonis enmig de les nostres famílies, enmig del món”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, s’adreça als xiquets i les xiquetes davant la nit més esperada de l’any. Els diu que “Ses Majestats travessen els camins de l’ànima, ho remouen tot fins a trobar la llum que cadascun de vosaltres guarda dins seu” i que “ells no venen només per deixar-vos regals: venen per recordar-vos com us estima Déu”. Els expressa que “els Reis venen per recordar-vos que l’alegria sempre reneix, que no esteu sols i que l’amor de Déu és capaç d’il·luminar qualsevol nit” i que “aquesta és la veritable màgia: que Déu us mira amb tendresa, que els Reis us busquen amb una alegria immensa i que el vostre cor és un petit Betlem on Jesús vol néixer cada dia”. Els convida a donar gràcies, quan es despertin el 6 de gener: per la família, pels amics, per cada gest d’afecte viscut aquest any. Finalment, demana que els Reis Mags els trobin desperts per dins, amb l’ànima plena de llum i els ulls oberts a l’admiració i que Jesús, el Nen que mai no deixa d’estimar-los, sigui el seu regal més gran.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “si la nit de Nadal recordem la tendra escena d’aquell infant tot just nat acotxat en una menjadora, en la solemnitat de l’Epifania se’ns mostra la seva manifestació universal”. Expressa que “uns mags arribats de les llunyanes terres de l’orient veuen un signe, es posen en camí, troben, veuen i creuen”. Reconeix que en l’episodi de l’Epifania “hi ha els elements que anuncien com és aquest regne que el petit infant ha vingut a implantar”. Recorda que els Mags “anaren, reconegueren a Jesús com a Messies, com a home i com a rei, i malfiats de les intencions del poderós, retornaren d’amagat” i que “els mags van peregrinar” i “ho recordem quan el Jubileu de l’esperança es clausura amb el tancament de la Porta Santa de la Basílica papal de Sant Pere al Vaticà aquest 6 de gener de 2026, Epifania del Senyor”. Finalment, demana que preguem de manera especial perquè aquell desig que el papa Francesc expressava en convocar el Jubileu (que la llum de l’esperança cristiana pugui arribar a totes les persones, com a missatge de l’amor de Déu adreçat a tothom) s’hagi acomplert.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, escriu una carta als Reis. Els demana “llars amb portes que s’obrin i no es tanquin pel preu del lloguer; que cap jove no hagi d’escollir entre estudiar o pagar una habitació, que cap família no torni a casa amb la por a final de mes”. També els demana “pa i feina amb drets”, “aigua” i “coratge per acollir i humilitat per aprendre”. Els demana “llum per a la democràcia” i “la gràcia d’una Església en sortida: sinodal, vocacional, missionera”, per tal que “cada parròquia esdevingui hospitalitat per al qui arriba, font per al qui té set de Déu, forn per al qui necessita pa, escola per al qui busca sentit”. I demana també que ens donin “el regal de la conversió: mans disponibles i unides, cors que parlin als cors”. Finalment, diu que “a Sant Feliu, com a Betlem, Déu s’ha fet proper” i demana que “la proximitat ens salvi”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que demana als Reis la pau i “també que ens facin tenir sempre present en el cor i en els llavis tot el que ens va dir Jesús”. Recorda que “en l’Evangeli de Joan, per exemple, queda recollit que un dia Jesús ens va dir: «Us deixo la meva pau, us dono la meva pau» i expressa que “quan aquesta pau regalada pel Senyor no l’acollim o s’esvaeix dels nostres cors, trenca la convivència i, en ocasions, deriva en conflictes bèl·lics”. Recorda que els cristians hem celebrat aquesta setmana la Jornada Mundial de la Pau i que el Papa vol una pau «desarmada i desarmant»: “Una pau desarmada perquè hauria de ser sense armes, sense vençuts ni vencedors, sinó amb acords fruit del diàleg” i “una pau desarmant que ens desarmi, que ens faci abandonar l’agressivitat, les rancúnies, les enveges i que ens ajudi a perdonar i a reconciliar-nos”. Finalment, desitja que “tant de bo que aquest any 2026 el comencem i visquem tots amb esperança i fomentant la pau” i demana que “Jesús, Príncep de la Pau, i Maria, Reina de la Pau, ens disposin per rebre la seva pau i el seu amor”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, recorda que “al començament de l’any civil els cristians preguem intensament per la pau” i que “en el seu missatge per a la Jornada Mundial de la Pau, el papa Lleó ens crida a caminar cap a una pau “desarmada i desarmant””. Expressa que “els cristians hem de ser testimonis profètics d’una pau desarmada” i que “per fer-ho, hem d’apostar per una cultura que construeixi ponts, que prefereixi el camí de l’escolta al retret i que no temi l’encontre amb les raons dels altres”. Considera que “cal avançar cap a una pau desarmant” i que “a aquest efecte, el primer és “el desarmament del cor, de la ment i de la vida”, perquè sense una renovació que arribi fins a les mateixes consciències, no resultarà possible assolir l’objectiu d’un desarmament integral”. Afirma que “és cada vegada més necessari cultivar la pregària, l’espiritualitat, el diàleg ecumènic i interreligiós com a vies de pau i llenguatges de l’encontre entre tradicions i cultures”. Finalment, demana que ens obrim a la pau, que l’acollim i la reconeguem, en lloc de considerar-la llunyana i impossible.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, recorda que “el papa Lleó XIV ha invocat la pau des dels primers moments del seu pontificat” i que “la seva crida a la reconciliació i al diàleg ha seguit ressonant en diferents moments, en diverses situacions, davant de mandataris i de grups socials i de l’Església; i s’ha enfrontat a un món en conflictes per donar esperança”. Afirma que “en el seu missatge per a la Jornada Mundial de la Pau enguany ens recorda que la pau ha de ser desarmada, és a dir, no basada en la por, les amenaces ni les armes” i que “ha de ser desarmant, capaç de resoldre els conflictes, obrir els cors i generar confiança mútua, empatia i esperança”. Considera que “no n’hi ha prou amb demanar la pau”, sinó que “cal encarnar-la en un estil de vida que ofereix diàleg, comprensió i perdó”. Manifesta que “els catòlics tenim un paper vital a través del perdó, avançant en la promesa d’una pau que endreci i guareixi les ferides del passat, per edificar un món que necessita l’exemple de l’amor i la virtut de donar-se sense rebre res a canvi”. Finalment, demana que “aquest esperit d’amor que estem celebrant amb el Nadal s’escampi durant tot l’any”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la condició humana ens manifesta que no som solament creats per a fer activitats diverses, sinó que ens duu a intuir que ha d’haver-hi quelcom més”. Expressa que “el més important no és saber que existim, sinó descobrir quin sentit té la nostra vida” i que “la manca de sentit de l’existència duu clarament al nihilisme”. Afirma que “descobrir que en la realitat hi ha sempre una causa i una finalitat aporta al viure humà un sentit que possibilita afrontar la mateixa vida amb una llum que esvaeix la foscor del sense-sentit”. Considera que “enfront de postures materialistes o existencialistes, cal oposar la realitat del «ser»” i que la gran qüestió és “optar pel «ser» enfront del «no ser»”. Manifesta que “la fe ens fa saber que en l’origen i en la fi de la nostra vida hi ha Algú” i que “això dona un sentit a tot el que en la nostra existència experimentem, tant en el que és goig com en el que hi ha de sofriment”. Finalment, diu que “a la llum de Jesucrist, el Verb encarnat, el misteri de l’home s’il·lumina i aquest troba la força per a afrontar els reptes de la seva existència”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que “la missió implica estar obert al que és nou” i que “aquell leitmotiv que pastoralment hem utilitzat tant, el «sempre s’ha fet així», vindria a ser clarament qüestionat per la dita que avui proposem entendre des de la nostra perspectiva missionera: «Per Nadal, qui res no estrena, res no val»”. Es pregunta si és possible avui viure constantment en la novetat i també com es pot evitar el cansament i la monotonia pastoral. Considera que “el Nadal ens ofereix elements prou interessants”: “El misteri de l’encarnació ens recorda que Déu ve a trencar el nostre aïllament i les nostres soledats”, “la petitesa d’un Infant és reclam de novetat per a tot un Déu”, “la creativitat missionera ens convidaria a viure els detalls quotidians com a elements d’una llum inesgotable”. Expressa que fer-se petit és “la gran invitació del Nadal” i que “estimar la petitesa és la invitació més profètica per entendre el valor de cada cosa, però sobretot de cada persona”. Finalment, prega que demanem al Senyor “l’enginy i la fortalesa per temperar els nostres impulsos i les nostres impaciències, i generar novetats valuoses”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
