Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Diumenge 23 de juny, solemnitat del Cos i la Sang de Crist, també coneguda com a Corpus Christi, l’Església celebra el dia de la caritat. La Solemnitat del Corpus Christi ens convida a contemplar i celebrar el gran do de la presència real de Crist viu entre nosaltres en el seu cos entregat i en la seva sang vessada per a la vida del món. La celebració de l’eucaristia està molt vinculada amb la caritat fraterna, ja que en l’Eucaristia rebem la invitació de Déu i la seva força per viure l’alegria de l’amor i la trobada amb Déu ens fa més sensibles i atents a les necessitats dels nostres germans.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la solemnitat del Corpus Christi, així com d’aprendre a fer vacances, de l’estimada Església i dels exercicis espirituals i els Raid Goum.
Set de les cartes dominicals parlen de la solemnitat del Corpus Christi. L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas , diu que aquesta festa “ens recorda que l’Església té per centre l’Eucaristia” i que “el poble sant i fidel de Déu s’ha de fonamentar en l’Eucaristia, perquè ella és «la font i cimal de tota la vida cristiana»”. Afirma que “no podem separar l’eucaristia de la caritat, de l’amor als altres”, ja que “combregar el cos de Crist vol dir combregar amb tot el seu Evangeli” i “combregar amb el seu Evangeli vol dir combregar amb els pobres i amb tots aquells marcats pel dolor i la necessitat”. Afirma també que “si damunt l’altar hi ha el cos de Crist, també el cristià ha de reproduir aquest símbol en la pròpia vida, esdevenint icones del «cos de Crist» enmig del món”. Recorda que “tradicionalment es relaciona la solemnitat del Cos i de la Sang de Crist amb la diada anual de Càritas” i que “aquesta prestigiosa institució eclesial demana avui la nostra resposta solidària”. Expressa que l’eucaristia “ens ha de fer capaços de compartir, de canviar la nostra manera de viure” i que “d’una manera molt profunda, ens educa per l’amor i la solidaritat, perquè davant l’eucaristia tots som iguals”. Com afirma el papa Francesc, destaca que “«Jesús vol que toquem la misèria humana, que toquem la carn sofrent dels altres»”, ja que “quan ho fem, la vida sempre se’ns complica meravellosament i vivim la intensa experiència de ser poble, l’experiència de pertànyer a un poble”. Finalment, demana “que siguem capaços d’estimar i de viure l’eucaristia per a poder després viure també la caritat”.
El cardenal Joan Josep Omella, diu que “l’Eucaristia compromet els cristians amb els més fràgils i vulnerables” i recorda que “Càritas Diocesana de Barcelona aprofita la solemnitat del Corpus per presentar la seva Memòria anual d’activitats”. Afirma que “enguany l’estudi incideix en la desigualtat social, provocada per una crisi econòmica que encara no s’ha esvaït”, que “informes com el de la Fundació Foessa ens alerten que han augmentat en un 40% les persones en situació d’exclusió social severa des de l’inici de la crisi” i que “és una ferida que produeix dolor als més vulnerables i necessitats, que veuen les seves il·lusions esquinçades i les seves possibilitats reduïdes”. Diu que “convé recordar el compromís ferm de l’Església amb els més fràgils, amb els malalts, amb els pobres, amb els migrants i amb els refugiats” i que “el motor de la fe, de l’amor i de la solidaritat mou voluntaris, socis i donants de moltes entitats”. Destaca que “la memòria de Càritas Diocesana de Barcelona ens mostra signes d’esperança: 13.225 llars ateses el 2018, on viuen 20.080 persones, i 62.845 persones ateses des de les Càritas parroquials i arxiprestals”. Dona gràcies a Déu “per la gran quantitat d’institucions i entitats que hi ha, amb les quals compartim l’objectiu comú de construir una societat més cohesionada, digna i fraterna”. Finalment, afirma que “volem promoure l’acollida, el diàleg i la trobada amb l’altre per fer front a la «cultura de la indiferència»” i que “volem seguir teixint fils de comunitat, d’escolta i d’empatia amb els altres” per aconseguir així “cicatritzar aquesta ferida que ens cou com a societat i esdevenir una gran família”.
El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz , diu que “l’Església és misteri de comunió, de la unió de cada ésser humà amb Déu i amb els altres éssers humans” i que “l’Eucaristia significa i realitza la comunió de vida amb Déu i, a la vegada, la unitat del Poble de Déu”. Afirma que la comunió “no es pot imposar, no s’hi pot obligar” sinó que “es viu, es construeix, es demana a Déu”. Afirma també que “el gran repte actual és fer de l’Església “la casa i l’escola de la comunió”” i que “per a fer-ho és condició indispensable viure una espiritualitat de comunió, i proposar-la com a principi educatiu en tots els àmbits”. Destaca que “és imprescindible una actitud seriosa de conversió, que propicia la unió amb Déu i amb els germans i el servei desinteressat als altres, tan en les seves necessitats materials com en les espirituals, perquè cada persona pugui arribar a la plenitud volguda per Déu”, que “l’encontre amb Crist és el camí de la solidaritat i la solidaritat és fruit de la comunió” i que “cal reconèixer “l’altre” com a persona, sentir-se responsable dels més febles, lluitar per la justícia i estar disposat a compartir els béns amb ells”. Finalment, diu que la comunió té dues dimensions: la vertical, “la participació en l’amor del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant” i “l’horitzontal, per la qual compartim aquest amor amb els altres” i que “aquesta comunió vertical i horitzontal s’expressa i es nodreix en l’Eucaristia i fructifica en gestos de solidaritat amb els germans, especialment els més necessitats”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova , diu que les paraules Eucaristia, Església i caritat “són inseparables” i que “en la relació d’aquestes tres realitats ens juguem els cristians la nostra identitat més profunda”. Afirma que “farem molt bé de viure la festa de Corpus i donar suport ben generós a Càritas” i que “és l’Església la que celebra Corpus i és l’Església la que viu la caritat”. Diu que “celebrar la festa de Corpus és posar la mirada en la presència real de Crist, sota les espècies sagramentals del pa i del vi”, que en aquesta festa “no solament confessem la nostra fe, sinó que fem professió pública d’aquesta fe” i que “aquesta expressió de fe pels carrers de les nostres ciutats i pobles és una necessitat, tant per a nosaltres, com també per a moltes persones que, en la confusió del pensament i de la buidor de la vida, cerquen camins de veritat, de llum i d’amor”. Recorda que “el misteri del Cos de Crist, celebrat, adorat i fet aliment, ens va transformant més i més en el que som: el Cos de Crist”. Finalment, diu que “l’Església solament té sentit si viu en la caritat i en la unitat, que tenen la seva font en l’Eucaristia”, que “tot el que l’Església, nosaltres, dóna ho rep de Crist mateix, brolla de la taula de l’Eucaristia”, que “l’Eucaristia és la font i cimal de l’Església” i que “Càritas, com expressió de la comunitat cristiana, té la seva font i el seu cimal, així mateix, en l’Eucaristia”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent , diu que el Corpus és “una festa de gran tradició a l’Església Catòlica” i que “la nit que havia de ser entregat, Jesús va fer per primera vegada allò que nosaltres fem cada cop que ens apleguem per celebrar l’Eucaristia”. Afirma que “la festa d’avui té una especial solemnitat perquè volem agrair públicament al Senyor el regal de la seua amistat, que hagi volgut quedar-se amb nosaltres i donar-se’ns en el sagrament de l’Eucaristia” i que “ho agraïm i ho proclamem, perquè cada vegada que participem en ella ens unim a Crist i fem present en la nostra vida el misteri de la salvació”. Recorda que al llarg de les darreres setmanes molts infants de les parròquies de la diòcesi de Tortosa s’han acostat per primera vegada a rebre el Senyor i els diu que el regal més gran i que més il·lusió els ha de fer és el mateix Jesús, “eixe Jesús a qui heu rebut en l’Eucaristia”. Destaca que no hem d’oblidar que “celebrar l’Eucaristia ens ha de portar a solidaritzar-nos amb els més necessitats, i que una forma eficaç de fer-ho és col·laborant amb Càritas diocesana, un instrument molt important en la nostra diòcesi per ajudar-nos als cristians a viure el manament de l’amor”. Finalment, diu que amb la processó eucarística “volem manifestar allò que som com Església: un poble que camina content i esperançat pel món, perquè sabem que el Senyor viu i camina amb nosaltres”, però també “volem dir als qui passen fam o set, als qui no tenen casa… a tots: Jesús us estima, Ell és la nostra Vida, Ell és l’Aliment de Vida que el nostre món i tots nosaltres necessitem”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez , recorda que una catequista li havia dit que li resultava més fàcil i suscitava un major interès en les sessions de catequesi l’explicació sobre els pobres i necessitats amb l’atenció de Càritas que l’oració personal i l’adoració a Crist-Eucaristia. Diu que després d’haver-li recordat la radical importància dels dos àmbits d’actuació de tot cristià, van comentar la urgent necessitat d’informar sobre la caritat i d’enfortir l’amistat amb el Senyor: “que citem les paraules i els gestos de Jesús en aquest sentit; que ens és profitós llegir els escrits dels apòstols sobre la fe i les obres”… I ens recomana que no ens cansem mai d’explicar això mateix a les persones, infants o adults del nostre voltant. Afirma que “no hi ha dualitat en l’oferta de vida que ens fa Jesucrist” i que “en el procedir cristià és necessari valorar la complementarietat” ja que “no s’entén l’adoració al Senyor sense la dedicació als germans”. Diu que “avui es fa més palpable, més visible, la combinació vital que expressem: adorem a Crist i ho mostrem al món als nostres carrers i places al mateix temps que celebrem el Dia de la Caritat, la preocupació i la dedicació pels que més sofreixen i necessiten de tothom”. Ens dona un consell: que la nostra caritat personal no sigui una farsa; que dediquem temps i recursos col·laborant en els grups i en les tasques de les nostres Càritas, present en totes les parròquies i coordinades per la diocesana. Finalment, demana que tinguem temps per a l’oració, que ens unim als grups d’adoració, que participem en els actes de culte d’aquest dia de Corpus.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo , diu que “cal afirmar que la vida cristiana és fonamentalment comunió amb Jesucrist” i que “l’Església, des de sempre, ha considerat fonamental la participació de l’Eucaristia per reconèixer Jesús, creure-hi, estar-hi en comunió i per això donar fruit”. Recorda que “el Cos de Crist, el Pa Eucarístic, es guarda en el sagrari de les nostres esglésies, ja sigui per portar la comunió als malalts o impedits que no poden desplaçar-se per a l’Eucaristia, ja sigui per fer la visita, per l’exposició amb el Santíssim i en algunes diades amb processons”, recorda també que “aquest diumenge, en les processons del Corpus i actes eucarístics, certament contemplem Crist present en el pa consagrat”, però que “és important cercar una estona per «visitar» Jesucrist, present en el pa consagrat de la reserva”. Destaca que “Corpus ens fa viure, alhora, la presència de Jesús en els més necessitats i vulnerables, els qui van quedant a la cuneta de la vida i que cal rescatar”, que “des de sempre s’ha vinculat Eucaristia i Caritat, comunió amb Crist i els germans” i que “a l’Església partim el pa i el repartim, sobretot per mitjà de Càritas, de les seves accions i propostes”. Finalment, diu que “cal rebre Crist per estar-hi unit, en comunió; cal adorar Crist present en la reserva eucarística i cal acollir Crist en els germans, prioritàriament en els més necessitats…”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives , diu que “aquests dies hem iniciat l’estiu i acabem el curs de les activitats més habituals durant l’any”, que en aquest temps “fem projectes i tenim il·lusions”, però que “cal aprendre a fer vacances”. Afirma que “final de curs és moment oportú per a donar gràcies pel que hem viscut al llarg d’aquests mesos, per descobrir-hi la mà de Déu que ens ha anat acompanyant en el pelegrinatge de la vida”, que “és bo trobar algun moment per a revisar com hem actuat i com hem preparat les coses, com hem sabut aprofitar les experiències i els moments bons de la vida viscuda” i que “ens convé millorar en allò que sigui important per a nosaltres, quasi sempre una més gran i confiada relació amb el Senyor, així com una més intensa vida de família i de comunitat”. Recorda que en bastants llocs del Bisbat d’Urgell, “aquests propers mesos acollirem molts antics veïns i feligresos dels pobles”, “acollirem molts turistes”, que “molts vindran per a uns dies de colònies, campaments o activitats de lleure en grups o en família” i que “tindrem noves oportunitats de viure el que el Papa Francesc anomena “la cultura de l’encontre””. Demana que “aquest estiu, i tot l’any, siguem a tot arreu imatges coherents i testimonis de Crist” i que “tinguem sempre l’anhel d’estimar com estima el Sagrat Cor de Jesús”. Finalment, ens desitja un “bon final de curs i bons dies de descans o almenys de canvi en les dedicacions!” i que sigui temps aprofitat “per a descansar i per a servir. Per a viure més en família i obrir-nos a gent nova. Per a reflexionar, llegir, pregar més descansadament…” i ens recorda que “d’alguna manera, “no hi ha vacances” de ser cristià, de ser persona autèntica”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés , diu que la imatge de l’Església que hem copsat en les seves breus anotacions sobre la Ciutat Nova que ens ha anat presentant el llibre de l’Apocalipsi, “resulta realment encisadora” i que “el que pretenia aquest llibre profètic era precisament posar davant els ulls dels cristians, víctimes de la persecució i el sofriment, l’Església esplendorosa, obra de les mans de Déu, nascuda de Jesucrist, habitada i animada per l’Esperit”. Afirma que “mirant solament aquesta Església hom sent nous ànims per a seguir endavant”, però que “cal recordar encara un estímul, un motor més potent i eficaç, per a continuar caminant”; i és que aquesta Església “mereix ser estimada” perquè “l’amor no es fixa només en simples «raons», sinó que obeeix la captació de la bellesa de l’objecte estimat”. Recorda que “Sant Ignasi de Loiola va introduir al final del llibre dels Exercicis Espirituals unes regles «Para el sentido verdadero que en la Iglesia militante debemos tener»”, unes regles que “s’han d’entendre a partir del que significa en l’espiritualitat de sant Ignasi la paraula «sentido» («sentir»)”: “aquella sintonia de l’amor nascuda de la fe cordial, tan important a l’hora del discerniment”. Finalment, diu que totes les realitats més visibles de l’Església “són presència de l’amor de Déu, del seu Esperit i consegüentment són rebudes amb agraïment. Com qui aprecia i rep un immens regal” i que “només per això l’Església mereix ser sincerament estimada”.
El bisbe de Solsona, Xavier Novell , ens invita a “dues propostes espirituals per a fer uns dies de recolliment i de pregària: la tanda d’exercicis espirituals al Seminari del 22 al 27 de juliol i algun dels Raids Goum que organitzem els mesos de juliol i agost”. Diu que “els exercicis espirituals són un recés una mica llarg, seguint les pautes de Sant Ignasi de Loyola”, que “aquests exercicis tenen la gràcia d’oferir síntesis bíblico-teològiques i són molt suggeridors per a l’oració i la revisió de vida” i que “enguany predicarà la nostra tanda d’exercicis Mn. Joan Llidó, prevere de la diòcesi de Segorb-Castelló i gran expert en els exercicis espirituals ignasians”. D’altra banda, informa que el Raid Goum “és una experiència d’oració, dejuni, pobresa, camí i fraternitat que es fa en una zona despoblada i àrida entre Sòria i Guadalajara i dura nou dies”, és una proposta “exigent físicament, psicològicament i espiritualment” “que lliga amb la llarga tradició de l’espiritualitat del desert i que provoca un desafiament a unes generacions que experimenten el vertigen de trobar-se amb ells mateixos i amb Déu”. Finalment, recomana alguna d’aquestes propostes “sobretot a aquelles persones que s’adonen que la seva vida espiritual està estancada i hi descobreixen algun aspecte que no està en sintonia amb l’Evangeli i necessiten conversió, o que volen discernir la vocació o una reorientació de vida segons la voluntat de Déu”.
Poden trobar les glosses senceres a la pàgina web de cada diòcesi:
Barcelona: https://www.esglesiabarcelona.cat/cartes-dominicals/
Girona: http://www.bisbatgirona.cat/bisbat.php?idm=1&subpagina=1&subseccio=4&c_categoria=1&fitxa=3
Lleida: http://www.bisbatlleida.org/documents/bisbe
Sant Feliu de Llobregat: http://www.bisbatsantfeliu.cat/bisbe.php?id=1
Solsona: http://bisbatsolsona.cat/bisbe/documents/
Tarragona: http://www.arquebisbe.arquebisbattarragona.cat/category/4vents/
Terrassa: http://bisbatdeterrassa.org/diocesi/bisbe/cartes-dominicals/
Tortosa: https://bisbattortosa.org/paraules-de-vida/
Urgell: http://www.bisbaturgell.org/index.php/ca/el-bisbe-durgell/la-veu-del-bisbe
Vic: http://www.bisbatvic.com/full.htm
Així mateix, poden trobar el Missatge dels bisbes de la Comissió Episcopal de Pastoral Social de la Conferència Episcopal Espanyola, amb motiu de la festivitat del Corpus Christi, a la següent pàgina web:
Missatge dels bisbes de la Comissió Episcopal de Pastoral Social: https://www.conferenciaepiscopal.es/mensaje-de-los-obispos-de-la-ceps-para-la-festividad-del-corpus-christi-dia-de-la-caridad-2019/
Barcelona, 21 de juny de 2019
Font : Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya
