Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

El proper diumenge 13 de novembre l’Església celebra la VI Jornada Mundial dels Pobres, amb el lema «Jesucrist es va fer pobre per vosaltres». Aquesta Jornada, convocada pel papa Francesc, pretén «ajudar-nos a reflexionar sobre el nostre estil de vida i sobre tantes pobreses del moment present», així com recordar-nos, un cop més, la importància de l’opció preferencial de Jesús pels més pobres i vulnerables, eix central que dona sentit a la seva vida i missió.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la VI Jornada Mundial dels Pobres, així com d’una nova edició del Missal en català, de la fi i de l’experiència d’encontre amb Jesucrist.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, a propòsit de la Jornada Mundial dels Pobres, vol reflexionar sobre l’«estil de vida» proposat per Crist mateix. Recorda que “el Concili Vaticà II, en el passatge més important dedicat a l’Església i la pobresa, per tres vegades seguides afirma que «així com ha fet Crist», «així ha de fer l’Església»”. Expressa que “la pobresa evangèlica és essencialment teologal, és un acte de fe, és l’exercici d’una dependència que transforma les relacions amb els germans, és un «camí» cap a Crist, un escoltar el seu Esperit, un participar en el seu misteri”. Afirma que “el ressort positiu de l’esperit de pobresa, com tota vida cristiana autèntica, sempre va més enllà de la llei” i que “l’esperit de pobresa es troba sempre en relació amb la noció de la llibertat, que no és altra que la llibertat dels fills de Déu, donat que tant individualment com eclesialment, la pobresa evangèlica implica un doble alliberament: l’alliberament de l’obsessió per les riqueses i l’alliberament de l’esclavatge de la misèria que pot haver-hi al nostre voltant”. Considera que “la invitació a seguir Jesús, que optà preferencialment pels pobres i desvalguts, implica per a tots els batejats una conversió constant a l’esperit de les benaurances evangèliques”, que “aquest és el gran treball que cal realitzar en la vida de la Església, esdevenint un testimoniatge clau per a l’anunci de l’Evangeli” i que “es tracta d’un do que sempre s’ha de demanar per mitjà de la pregària”. Finalment, diu que “tan sols des d’aquesta òptica es podrà encarar adequadament un dels grans reptes que té l’Església en els moments actuals, que és el de donar resposta, dins el marc de la fe, a la situació dels marginats de la terra, dels explotats del tercer i quart món; i, al mateix temps, farà creïble el testimoniatge cristià en la societat actual”.

El cardenal Joan Josep Omella diu que el Papa, en la Jornada Mundial dels Pobres, “ens convida a reflexionar sobre un preciós text de l’apòstol sant Pau als cristians de Corint (2Co 8,1-9,15)”, en el qual “l’apòstol, en una visita a Jerusalem, es troba amb Pere, Jaume i Joan”, “aquests li expliquen que la comunitat cristiana de Jerusalem passa per greus dificultats econòmiques” i “sant Pau, sense pensar-s’ho dues vegades, decideix organitzar una col·lecta a Corint a favor dels seus germans de Jerusalem”: “Cada diumenge recullen el que han aconseguit estalviar durant la setmana i ho donen de cor als més necessitats de Jerusalem”, encara que “a mesura que passa el temps la generositat disminueix” i “és per això que sant Pau decideix escriure de nou als corintis per animar-los a continuar compartint els seus béns amb els més pobres”. Afirma que “sant Pau ens convida a ser solidaris amb els necessitats” i que “compartir els nostres béns amb els germans és un signe d’amor”. Manifesta que “quan acollim al nostre cor el missatge de l’Evangeli descobrim que el pobre ocupa un lloc especial al cor de Déu” i exclama que “tant de bo que la meditació atenta de la Paraula de Déu ens animi a posar els pobres al centre de la nostra vida”. Expressa que “els pobres ens evangelitzen, perquè ens ajuden a afrontar les nostres pors i misèries i a adonar-nos del que realment és essencial a la vida: l’amor veritable i gratuït” i demana que “sapiguem acostar-nos a ells amb respecte i prudència”. Finalment, prega que “demanem al Senyor que la celebració d’aquesta Jornada Mundial dels Pobres ens estimuli a crear comunitats on els darrers siguin els primers” i demana que “Santa Maria, mare dels pobres, ens ensenyi a estar al costat dels crucificats del nostre món”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que és bo de recordar que “el diumenge previ a la solemnitat de Crist Rei de tot el món, per voluntat del sant pare Francesc, és la Jornada Mundial dels Pobres” i que, “en els primers instants del pontificat de Francesc, un germà cardenal li va dir que no s’oblidés dels pobres”, la qual cosa “ha complert molt bé”. Expressa que “hem de vetllar que no ens passi per alt, perquè la qüestió dels pobres no és pas una més entre altres”, ja que “ens hi juguem no solament la nostra credibilitat, sinó la nostra mateixa realitat profunda de creients”. Afirma que “Crist i els pobres són inseparables”, que “en l’únic cor del creient —com en l’únic cor de l’Església— no poden estar separats Crist i els pobres”. Considera que “la raó de l’estima pels pobres i la generositat envers ells no és ni sociològica, ni política, ni merament filantròpica, sinó profundament teològica: l’elecció del Fill de Déu que va voler fer-se pobre perquè en ell nosaltres siguem rics” i que “aquesta raó ens compromet encara més, perquè, al mateix temps que ens percudeix més directament, ens allibera”. Recorda que el papa Francesc ens diu que «si Crist es va fer pobre per nosaltres, llavors la nostra vida s’il·lumina i es transforma, i adquireix un valor que el món no coneix ni pot donar» i que «la riquesa de Jesús és el seu amor, el qual no es tanca a ningú, sinó que va a trobar-se amb tothom, especialment amb els qui són marginats i privats del que és necessari». Finalment, diu que “tot mirant la pobresa de Crist i tantes pobreses presents en el nostre món, no podem fer res més que reflexionar sobre què ha de canviar en la nostra solidaritat i en el nostre estil de vida per a poder compartir el poc que tenim amb aquells que no tenen res, per tal que ningú no sofreixi”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que en el darrer conclave un cardenal brasiler es va acostar al cardenal Bergoglio i li va dir: “No t’oblidis dels pobres” i diu que “era un desafiament que el papa Francesc està portant endavant en la seva vida i en el seu ministeri” i que “ara és, alhora, un programa d’actuació”: “Sovint apareix en els seus escrits, és una constant en les seves al·locucions i repeteix amb insistència que l’atenció i la cura dels pobres és el camí de l’Església” i “pren algunes iniciatives que fan evident aquesta preocupació, com els donatius a les comunitats amb catàstrofes sobtades, els viatges pastorals a nacions amb la societat poc desenvolupada i amb els seus ciutadans en la misèria, la sol·licitud cap als captaires que s’agrupen a la rodalia del Vaticà…” i “també aquesta Jornada Mundial dels Pobres amb la invitació a tots els catòlics del món perquè reflexionin, resin i es comprometin a estimar els pobres i a procurar erradicar la pobresa”. Expressa que “la insensatesa de la guerra genera molts pobres i la violència afecta els indefensos i els més febles”. Manifesta que el Papa, en el seu missatge per aquesta Jornada, “elogia la solidaritat que les dificultats han propiciat entre moltes persones i afirma que ara és el moment de no cedir i de renovar la motivació inicial de l’acolliment i l’abraçada”, que demana que “com a cristians trobem sempre en la caritat, en la fe i en l’esperança el fonament del nostre ésser i el nostre actuar” i que destaca que “la generositat cap als pobres troba la seva motivació més forta en l’elecció del Fill de Déu, que Ell mateix va voler fer-se pobre”. Afirma que “la veritable riquesa no consisteix a acumular tresors sinó en l’amor recíproc que ens fa portar les càrregues els uns dels altres perquè ningú quedi abandonat o exclòs”. Finalment, ens convida a “la lectura del Missatge i a la reflexió que el Papa ens proposa”.

El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “hi ha una pobresa que ens enriqueix, que ens fa ser més millors persones perquè ens obre als altres, especialment als que passen alguna necessitat, als que són més pobres que nosaltres”; diu també que “aquesta és aquella pobresa de què va parlar Jesús en el seu sermó a la muntanya”: “Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne de cel” i que “aquests són els que posen la seva confiança no en les riqueses materials, en els béns de la terra, sinó només en Déu”. Expressa, però, que “hi ha una altra pobresa que fa mal, que fa patir, perquè és fruit de la injustícia, de l’egoisme dels homes” i que “es tracta de la manca dels recursos necessaris per a viure, d’aquells mitjans necessaris“. Comunica que “el papa Francesc fa uns anys va instituir aquesta Jornada, no perquè  nosaltres puguem solucionar el problema de la pobresa en el món, sinó per obrir els nostres ulls a aquesta realitat, per remoure un mica el nostre interior”. Manifesta que “el papa Francesc ens recorda en el seu missatge per a la VI Jornada Mundial dels Pobres que no fa gaire temps sortíem d’una situació de confinament per causa de la pandèmia”, que “aquella experiència ens va fer reflexionar a tots sobre la fragilitat de la vida humana, ens va fer compartir el patiment de moltes persones, moltes d’elles properes i conegudes de nosaltres” i que “poc després hem vist també com n’és de fràgil la vida amb una guerra en el nostre continent d’Europa”, però que “la realitat és que els éssers humans ens podem arribar a acostumar a tot, el nostre cor s’endureix, i oblidem fàcilment el sofriment dels germans”. Finalment, diu que “en aquest context tan contradictori s’emmarca la VI Jornada Mundial dels Pobres, amb la invitació a tenir la mirada fixa en Jesús, el qual «essent ric, es va fer pobre per nosaltres, per enriquir-nos amb la seva pobresa» (2Co 8,9)”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, comunica que “amb el nou any Litúrgic 2023 tindrem la novetat de la promulgació del Missal Romà en llengua catalana, en la seva 3a edició Llatina esmenada segons allò que disposa el papa Francesc a Magnum Principium (2017) sobre les traduccions litúrgiques”. Expressa que “la promulgació d’un llibre litúrgic és sempre un esdeveniment important per a la vida de l’Església, encara més si el llibre en qüestió és el Missal Romà que és el llibre destinat a la celebració de l’Eucaristia segons les normes vigents de l’Església Catòlica Romana i que inclou els textos i les normes vigents”. Considera que “tot el Poble de Déu s’ha de sentir convidat a rebre i acollir aquesta nova edició del Missal com un do per a l’Església ja que, més enllà de les novetats concretes, ens permet celebrar la fe de l’Església” i considera també que les pàgines del Missal “custodien la riquesa de la tradició de l’Església Romana, el seu desig de viure el Misteri pasqual de Crist, de fer-ne memorial en la celebració litúrgica eucarística i de traduir-lo a la vida”. Afirma que “aquesta nova edició del Missal és una oportunitat per a tot el Poble de Déu, ministres i fidels, per a redescobrir el sentit profund de l’Eucaristia” i que el Missal “és, sobretot, un llibre que indica “gestos” per a implementar i valorar, implicant els diferents ministeris i tota l’assemblea litúrgica”. Finalment, manifesta que “la nova edició en llengua catalana del Missal Romà ens ajudarà a fer realitat que l’ars celebrandi no es pot reduir a la mera observança d’unes rúbriques, ni tampoc a exercir una creativitat sense regles” i que “ens ajudarà molt a fer realitat allò que Benet XVI afirmava sobre la relació entre l’art de celebrar i la participació amatent dels fidels: “la millor catequesi sobre l’Eucaristia és l’Eucaristia mateixa, ben celebrada””.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “com que la realitat és tossuda i el final de tot és aquí, vulguem-ho o no, cadascú hi ha de prendre postura”, que “la majoria, potser, adoptarà postures evasives”, com ara “no convé pensar-hi”, “gaudim avui del que ens proporciona la vida”, i que “a aquesta conclusió, hi arriben uns altres, no per evasió davant el problema de la fi, sinó per tenir una mirada centrada únicament en la caducitat de tot: tot s’acaba morint”. Expressa que “adopten una postura radicalment pessimista”, “una postura que encomana una actitud realment “passota”, contrària a tota forma d’il·lusió o optimisme” i que “avui perviuen aquestes maneres de pensar i de viure en actituds que denominem del “carpe diem””. Considera que “en l’altre extrem, trobem postures que prediquen un optimisme radical”, “postures que s’han apuntat al progrés absolut de la societat i de la història”, el lema de les quals és “el demà serà, sens dubte, millor”. Reconeix que “a la vista d’aquestes postures davant la fi de tot, alguns pensaran que el cristià ha d’ocupar una posició intermèdia, ni pessimisme ni optimisme”, però que “no és això”, ja que “el cristià se situa en un altre pla, té una visió diferent de la vida i no es defineix per actituds psicològiques”, sinó que “parteix d’una base: la vida li ha estat donada, viu perquè algú l’ha cridat a l’existència” i “sap que el mateix que li va regalar l’existència, el sosté amb la seva mirada, la seva presència i el seu amor”. Finalment, diu el que significa la fi de tot per al cristià: “Ni en fuig, ni l’ignora”; “la seva mirada és objectiva, té ulls per al que és dolent i per al que és bo”; “no viu sol, el seu gran interlocutor és Déu Pare” i “no tindrà por de res, perquè ja viu en un món i una història salvats: la vida ja ha triomfat i triomfarà”.

El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “l’anunci de Jesucrist només pot ser convincent si es fa des de la pròpia experiència d’encontre amb Jesucrist, que transforma tota la nostra vida”. Lamenta que “moltes persones que assumeixen la missió de transmetre la fe, en tenen només una vivència parcial” i expressa que “sense l’experiència de fe, l’anunci del missatge corre el perill d’esdevenir propaganda i el compromís cristià degenera en evasió”. Reconeix que “el descens de la pràctica religiosa és un problema molt seriós” i que “les estadístiques sobre l’assistència a la missa dominical són esgarrifoses”, però que “el veritable problema és la qualitat de vida dels qui ens professem cristians”. Es pregunta si “tenim veritable experiència de Jesucrist” i si “mantenim un tracte habitual i assidu amb Ell”. Considera que “ens hem de preguntar amb serietat quin lloc ocupa la fe a la nostra vida com a creients” i que “la fe s’ha de convertir en el centre de la vida i l’arrel d’on brota tot”. Manifesta que “val la pena animar els cristians a revifar la seva experiència personal i comunitària de trobada amb Jesucrist”, ja que “d’aquesta manera, enfortirem la missió des dels seus fonaments”. Expressa que “l’anunci de l’Evangeli es fonamenta en l’oració, la contemplació, l’escolta atenta de la Paraula i l’experiència de fraternitat” i que “anunciar Crist és, principalment, convidar els altres a fer la mateixa experiència que nosaltres hem tingut”. Finalment, diu que “necessitem testimonis, persones que anunciïn la fe des del que han vist i sentit”, que “en una societat que s’ha allunyat de Déu, no val parlar de memòria o explicar el que han viscut altres” i que “hem d’anunciar Crist amb el testimoniatge de la pròpia vida, que irradia la llum, gràcia i goig que procedeixen d’haver trobat Crist”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: