Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Diumenge 2 de desembre, a les diòcesis catalanes, se celebra el Diumenge de la Paraula, que correspon al Diumenge I d’Advent (temps per a preparar el Naixement de Jesucrist), primer dia d’un nou any litúrgic, i coincideix amb la culminació de la III Setmana de la Bíblia. Aquesta Setmana, que respon a la crida del papa Francesc a favor de la difusió, coneixement i aprofundiment de la Sagrada Escriptura, està promoguda per l’Abadia de Montserrat, l’Associació Bíblica de Catalunya, el Centre de Pastoral Litúrgica, l’Editorial Claret i Ràdio Estel-Catalunya Cristiana, amb el suport de la Conferència Episcopal Tarraconense. El lema escollit per a aquesta tercera edició és La Paraula és molt a prop teu (Dt 30,14).
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Diumenge de la Paraula i del temps d’Advent, així com del pla pastoral “Sortim!”, dels fantasmes de l’immobilisme i de la presentació de Catalonia Sacra a nivell internacional.
L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol , parla de la Setmana de la Bíblia i del Diumenge de la Paraula. Diu que “es tracta d’un dia i una setmana que ens facin apreciar cada vegada més aquesta lectura fonamental de la nostra fe, el llibre dels llibres, el més publicat i el que més ha influït en la història de la humanitat”. Recorda que “des dels anys immediats després de Crist els deixebles van llegir amb avidesa els primers escrits que tractaven de la vida i ensenyament del seu Mestre”. Afirma que la Bíblia “no és un gran llibre només en el rànquing dels que han configurat la nostra cultura, és la Paraula de Déu, com ho proclama l’Església després de llegir-la. I sabem que la Paraula de Déu és viva i eficaç”. Remarca que “cada cristià hauria de tenir una Bíblia a casa” i que “és el millor obsequi que es pot fer als fills que es casen per formar una nova llar”. Diu que la Bíblia “és fonament de la cultura judeocristiana” i que “ajuda a la nostra aspiració màxima en la vida: trobar la felicitat en l’amor a Déu i al nostre proïsme”. Afirma que “la bellesa de molts textos és incomparable, com la força dels fets que narra i els seus ensenyaments sublims” i que “hi ha edicions magnífiques de la Bíblia”. Finalment, anima a tothom a tenir una Bíblia a casa, “per llegir-la uns minuts habitualment”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives , recorda que el diumenge I d’Advent, s’entronitza la Paraula “que és el Crist, i que ens presideix i exhorta en totes les celebracions eucarístiques”. Dona gràcies a Déu “perquè ha volgut crear-nos, parlar-nos, revelar-nos la seva immensa misericòrdia en Jesucrist, i ens ha salvat”. Diu que “el Senyor ens invita a la sobrietat, i ens fa conèixer la seva visita perquè canviem, ens convertim i l’esperem amb alegria i disponibilitat de cor. Ell ve i tot ho renova” i que el temps d’Advent “és el temps de l’esperança! La fràgil i petita virtut que reneix cada matí i ens manté vius, joiosos i en vetlla”. Reconeix que li agrada “viure i predicar l’Advent com aquest gran temps de l’esperança, el temps de recomençar” i que “podem ser “alliberats”, amb l’ajuda del Senyor. Podem millorar, canviar, convertir-nos, recomençar… perquè la Llum arriba, i qui la rep queda totalment il·luminat”. Afirma que “tot preparant el Nadal, el profeta Isaïes ens fa escoltar les profecies del que Déu pot fer si el deixem actuar i l’acollim amb cor d’infants renascuts”, que “St. Joan Baptista ens recorda que cal obrir rutes enmig dels deserts de les existències grises i perdudes que portem, perquè Déu pugui arribar a tots, especialment als més empobrits” i que “sobretot la Verge Maria, amb el seu humil espòs St. Josep, ens indiquen que només els nets de cor veuran Déu, i ens animen a donar-li-ho tot, sense condicions, a aquest Infant que ve de nou per Nadal”. Finalment, ens exhorta a ser “persones d’esperança” i a sembrar “la confiança entorn nostre”, ja que “en el món que ens toca de viure, aquesta és la gran aportació dels cristians. Una esperança plena d’amor a Jesús”.
El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz , diu que el començament del nou Any Litúrgic “és un moment propici per a reflexionar sobre el temps de la nostra vida i sobre l’espai en que es desenvolupa el nostre caminar” i que és un temps en el qual “l’Església, Mare i Mestra, ens recomana estar vigilants, atents a la vinguda del Senyor, al seu pas per la nostra vida, un pas que és sempre salvador, sempre alliberador”. Afirma que “som ben conscients que Jesús ajuda l’ésser humà a descobrir el sentit de la seva pròpia existència, la veritat més profunda sobre ell mateix” i que “creiem en efecte que l’Evangeli respon a les aspiracions més profundes del cor humà”. Diu, a més, que l’Evangeli “ajuda a consolidar i defensar la dignitat humana” i, “confiat a l’Església, anuncia i proclama la llibertat dels fills de Déu”. Destaca que l’Església està cridada a “ser signe de la transcendència de Déu i de la transcendència de la persona” i “aportar uns principis morals fonamentals, en especial en allò que fa referència al respecte a la persona i a la vida humana”. També destaca que allò que els cristians podem aportar a la societat d’avui “és ser sal i llum i ferment dins la massa del món” i “es resumeix en el Crist, que és l’objectiu final de la història humana, punt de convergència cap al que s’orienten els desitjos de la història, el centre de la humanitat i la plenitud de les seves aspiracions”. Finalment, amb el sentit d’aquest temps d’Advent ens convida “a obrir el cor a Crist, que ve per a alliberar-nos”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova , diu que “l’Advent, que ens portarà a la festa del naixement del nostre Salvador, ens convida a viure, amb intensitat, la virtut de l’esperança” i que “en aquest temps, que inclou quatre diumenges, es remarca en la litúrgia i, conseqüentment, en la predicació, l’actitud d’espera que posa la seva mirada en el Senyor”. Recorda que revivim dues esperes: “la del poble d’Israel que espera l’acompliment de les profecies messiàniques”, però també “l’esperança cristiana, que sap que el Senyor que vingué en la carn per morir i salvar-nos, amb el seu misteri pasqual; ell mateix, a la fi dels segles, es manifestarà ple de glòria i de majestat”. Afirma que “l’espera del cristià sempre és, al mateix temps, joiosa i vigilant”, que “la joia de l’esperança cristiana rau en la certesa de l’amor de Déu”, ja que “siguin com siguin els dies de la nostra vida, bons o dolents, bonics o lletjos, en el fons del cor, com una petita llavor, l’esperança farà brollar la joia de saber-nos estimats i salvats per Déu”, i que “l’espera cristiana és, al mateix temps vigilant. És la vigilància del sentinella, que nit i dia, està atent per veure qui és a prop de la ciutat”. Finalment, diu que “l’esperança cristiana porta a la pregària” i que qui prega espera, no ha perdut l’esperança, manté el seu cor de pobre i la seva mirada d’infant, per poder descobrir la presència de Déu, en el dia a dia, en els signes pobres de la presència de Crist: en l’Eucaristia, en el germà, en el pobre.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent , diu que “durant aquests dies l’ambient que es percep als carrers dels nostres pobles ens parla de la proximitat del Nadal” i que la litúrgia de l’Església “ens convida a esperar santament la vinguda del Senyor al nostre món”. Recorda que “durant aquest temps escoltem un primer anunci: El Senyor ve al nostre món” i ens convida a pensar que “el veritablement important no és preparar moltes coses, sinó disposar-nos nosaltres mateixos a acollir al Senyor”, ja que “l’obsessió per les coses pot portar-nos a perdre de vista allò que és essencial en el Nadal”. Afirma que “hi ha un segon aspecte del missatge de l’Advent: el Senyor ve a salvar-nos” i que “amb aquest anunci ens està recordant que l’home no pot salvar-se a si mateix i ens convida a no caure en la supèrbia de pensar que no necessitem a Déu”. Diu que aquests anuncis “ens porten a la pregunta que cadascú de nosaltres ens hem de fer durant l’Advent: Quina és l’esperança de la meua vida? On espero trobar la felicitat del cor?”. Finalment, afirma que “en l’Advent, l’Església ens ensenya que només en l’obertura al Xiquet de Betlem trobem el camí de la vertadera Vida, perquè únicament si ens fem petits, pobres i humils com Ell, arribarem a la vertadera pau del cor”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez , diu que “les quatre setmanes prèvies al Nadal, l’Església ens proposa que cada cristià i que cada comunitat prepari amb sobrietat, amb humilitat i amb autenticitat el temps d’Advent” i que “la preparació per al Naixement de Jesús exigeix unes actituds personals i comunitàries d’acord amb l’esdeveniment que s’apropa”: “l’austeritat, l’escolta de l’altre, l’alabança a Déu pel seu amor i per la seva redempció (…). I, per sobre de tot, l’oració com a forma de fer present en la nostra vida la iniciativa i l’acompanyament de Déu”. Afirma que “l’Advent és temps d’esperança i ens en servim per estar atents al que passa al nostre voltant i comprovar si s’adiu o no a l’estil de vida del que naixerà”. Recorda tots els temps litúrgics. Així doncs, diu que “a l’Advent comença l’any cristià que culmina amb el Nadal, petit període de tres setmanes que conclou amb el Baptisme del Senyor” i que “tant aquesta època de disposició interior cap al naixement com la resta de l’any miren cap a l’esdeveniment fonamental, a la Mort i Resurrecció del Senyor”. “Les setmanes prèvies, que comencen amb el Dimecres de Cendra, és l’etapa que s’anomena Quaresma en la qual ens preparem per viure amb autenticitat la Setmana Santa”. “Des del Dia de Pasqua fins al diumenge de Pentecosta, vuit setmanes, l’anomenem temps pasqual en el qual l’Església viu i comunica l’alegria de la celebració de la Resurrecció” i “a la resta de setmanes de l’any, unes trenta-vuit, les denominem Temps Ordinari i acaben a finals de novembre amb la festa de Jesucrist, Rei de l’Univers”. Finalment, el bisbe de Lleida acaba el seu escrit amb una invitació per a tots a viure “amb intensitat i coherència aquest temps d’Advent”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo , diu que el temps d’Advent és “temps d’espera de l’adveniment de Jesús, temps d’esperança” i que “durant aquestes setmanes l’Església, mitjançant la litúrgia, assenyala que cal pensar i viure tres adveniments o vingudes: la vinguda del naixement de Jesús, la vinguda gloriosa a la fi dels temps, i la vinguda del Senyor ara i aquí en la nostra vida”. Afirma que “esperem que Jesucrist, el Salvador, que ja s’ha encarnat en la història humana, torni gloriós per portar a plenitud la salvació que ens ofereix amb la seva vida, mort i resurrecció”, que “esperem que la història de cadascú i de la humanitat acabarà bé, i molt bé, perquè acabarà en Déu” i que “aquesta esperança en «el cel» de cap manera ens allunya de la terra i del compromís d’estimar-la i transformar-la”. Destaca que “ la nostra esperança és també que Jesús continua venint a la nostra vida ara i aquí”, “però ara ve per mitjà de signes ben humans: l’Església, l’Eucaristia i els altres sagraments, les persones a qui estimem i servim, els fets portadors d’alegria o de sofriment”. Diu que la vida quotidiana ha de ser diferent “si vivim la certesa de la presència del Senyor al nostre costat en cada moment” i alhora, “si contemplem que tot el que fem i vivim s’encamina cap a una plenitud de vida i de felicitat i no s’esvaeix en el «no-res» o en el «tot s’ha acabat»”. Finalment, manifesta que “fonamentem la nostra esperança en la vida, mort i resurrecció de Jesús, que és ja la victòria sobre el mal, el pecat i la mor” i que “ens mantenim en aquesta esperança gràcies a l’Esperit que hem rebut i a l’Església, la nostra església, que és el poble de l’esperança en la història”.
El cardenal Joan Josep Omella parla del nou pla pastoral, «Sortim!», que “respon més a una actitud de conversió que no pas a una acció concreta” i que “es tracta, sobretot, de sortir de l’ autoreferencialitat que ens porta a mirar la realitat només des del nostre punt de vista”. Agraeix molt “la il·lusió amb què heu acollit aquestes Orientacions i propostes» així com la tasca que està fent l’equip de seguiment del nou pla pastoral “per animar-nos a sortir , a acollir, a fer nostre el conjunt d’aquest document”. Recorda que els propers quatre anys, “treballarem cada un dels eixos que proposa aquest document” i diu que “aquest curs ens agradaria treballar l’eix de la fraternitat, ara que hem estrenat un nou organigrama per a la nostra arxidiòcesi: nous vicaris episcopals, noves delegacions i secretariats, amb nous responsables”. Avança que “el proper curs 2019-20, treballarem l’eix dels joves”, que “en el curs 2020-21 treballarem l’eix dels pobres” i “en el 2021-22 el discerniment, com a gran eina per viure en cristià” . Tot plegat “sense deixar de tenir molt present l’eix central del nostre Pla Pastoral: la trobada amb Jesucrist”. Informa que “amb l’objectiu de treballar l’eix de la fraternitat, l’equip de seguiment ens farà arribar algunes propostes perquè el puguem treballar de manera personal i comunitària: la lectio divina , propostes de cinema-fòrum, textos per reflexionar, etc.”. Ens convida a “examinar com vivim en el dia a dia la relació amb els nostres germans de comunitat, amb la nostra família o els nostres veïns”. Finalment, ens diu que “aprofitem per demanar al Senyor el do de la seva mirada, perquè puguem descobrir en els altres el do de Déu que hi habita” i ens convida a fer nostra “aquesta pregària que trobem a l’evangeli de Lluc: «Senyor, fes que hi vegi»”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés , diu que “la paralització, l’immobilisme, és una de les malalties més greus que poden patir els cristians i la mateixa Església” i que “no avançar en la vida espiritual és morir, perquè això significa deixar d’estimar i l’amor és força viva, que fa caminar, progressar i viure”. Aclareix que l’immobilisme al qual es refereix “no és exactament l’absència d’activitat”. Afirma que “estem envoltats de fantasmes que ens enganyen, provocant esclerosi de la vida cristiana”, fantasmes com ara l’activisme , “un fantasma sempre present” perquè “fer coses” sempre ens ha semblat sinònim de vida compromesa i d’Església viva”; un altre fantasma que cita és “el cansament , que es dona “en aquells que “tant han treballat” en l’àmbit del compromís personal i eclesial”. Diu que també hi ha el fantasma de la por, “que afecta tota la societat, però particularment els cristians com a tals”, així com el fantasma de l’aburgesament , que “impedeix el veritable creixement, perquè l’únic moviment que permet és aquell que aconsegueix una vida més còmoda i plaent”. Afegeix que un altre fantasma és el sentiment d’impotència , “que assetja els derrotats i acomplexats” i que el fantasma més greu és la falsa confiança en Déu : “és aquell que diu “mantinguem-nos com estem, ja vindrà Déu i ho solucionarà tot””. Finalment, diu que “més que moure’ns, hem de créixer en profunditat. Així és la vida de l’Esperit”.
El bisbe de Solsona, Xavier Novell , informa que els dies 29 i 30 de novembre es presenta Catalonia Sacra “a nivell internacional a través del congrés ¿Dio non abita più qui? – «Déu ja no habita aquí?» organitzat per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Un certamen que reflexionarà sobre la gestió i conservació dels edificis religiosos” i explica què és Catalonia Sacra: una iniciativa conjunta dels delegats diocesans de patrimoni artístic de les diòcesis de Catalunya, sota l’aixopluc de la Conferència Episcopal Tarraconense, “per donar a conèixer i facilitar la visita al patrimoni històric i artístic de les diòcesis de Catalunya en el marc de la seva missió evangelitzadora”. Diu que el fil que uneix les pintures murals romàniques, les grans imatges gòtiques i l’esplendor dels retaules barrocs és, “sens dubte, la manifestació de Crist a través de l’art per atansar-se als homes de cada temps”. Afirma que “les parròquies i la diòcesi trobem en el nostre patrimoni artístic i arquitectònic una altra eina per a l’evangelització” i que “Catalonia Sacra vol ajudar-nos a desenvolupar una presentació del patrimoni artístic des de la fe i en vistes a la fe”. Afirma també que Catalonia Sacra vol aportar la seva contribució en la preocupació per la dificultat del manteniment del patrimoni, “especialment en aquelles parròquies on el desafiament és més greu” i ens convida a reflexionar sobre com hem de mantenir els temples que entren en desús. Valora “el treball i la contribució econòmica de tants fidels” i no s’oblida de “tants consistoris municipals que destinen subvencions per al manteniment i restauració d’edificis artístics i patrimonials a les “nostres” esglésies”. Finalment, desitja “que cada parròquia conegui Catalonia Sacra i la reconegui com una oportunitat”.
Poden trobar les glosses senceres a la pàgina web de cada diòcesi:
Barcelona: https://www.esglesiabarcelona.cat/cartes-dominicals/
Girona: http://www.bisbatgirona.cat/bisbat.php?idm=1&subpagina=1&subseccio=4&c_categoria=1&fitxa=3
Lleida: http://www.bisbatlleida.org/documents/bisbe
Sant Feliu de Llobregat: http://www.bisbatsantfeliu.cat/bisbe.php?id=1
Solsona: http://bisbatsolsona.cat/bisbe/documents/
Tarragona: http://www.arquebisbe.arquebisbattarragona.cat/category/4vents/
Terrassa: http://bisbatdeterrassa.org/diocesi/bisbe/cartes-dominicals/
Tortosa: https://bisbattortosa.org/paraules-de-vida/
Urgell: http://www.bisbaturgell.org/index.php/ca/el-bisbe-durgell/la-veu-del-bisbe
Vic: http://www.bisbatvic.com/full.htm
Així mateix, poden trobar informació sobre la III Setmana de la Bíblia i el Congrés Déu no habita aquí?, a les següents pàgines web:
III Setmana de la Bíblia: http://www.setmanadelabiblia.cat/
Congrés “Déu no habita aquí?”: https://www.cataloniasacra.cat/noticies/detall/noticies_detall/87
Barcelona, 30 de novembre de 2018
Font : Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya
