Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Del 3 al 28 d’octubre de 2018 se celebrarà a Roma la XV Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes amb el tema “Els joves, la fe i el discerniment vocacional”, en la qual participarà el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona. Aquest Sínode ha estat convocat pel papa Francesc per estudiar i prendre decisions sobre un tema que el preocupa i que interessa tota l’Església, amb l’objectiu d’acompanyar els joves en el seu camí existencial cap a la maduresa perquè, a través d’un procés de discerniment puguin descobrir el seu projecte de vida i realitzar-lo amb alegria, obrint-se a la trobada amb Déu i amb els homes i participant activament en l’edificació de l’Església i de la societat.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Sínode dels Bisbes, així com del discerniment polític, de la Jornada Mundial pel Treball Digne i Decent, de la crida del papa Francesc al dejuni i la pregària, del mes del rosari, de sant Francesc d’Assís i dels 425 anys de la diòcesi de Solsona.
Quatre de les cartes dominicals parlen del Sínode dels Bisbes sobre els joves. L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol , diu que “totes les persones tenen vocació, però Déu té una crida particular per a cadascú, que s’acostuma a sentir quan un és jove” i que “en alguns casos la vocació comporta una conversió sorprenent, com a sant Pau”. Posa altres exemples més moderns de vocació com ara la del periodista francès Frossard, la de l’escriptor italià Messori, la de sant Enric d’Ossó i la del papa Francesc. Recorda que el Papa ha convocat un Sínode sobre aquest tema i “ha procurat que fossin els mateixos joves, milers d’ells de tot el món, els qui fessin arribar propostes a Roma i diguessin sincerament com veuen l’Església actualment, què caldria enfortir o canviar”. Destaca que el Sínode començarà “escoltant els joves, no dient-los què han de fer, conscient que cada vocació és un encontre personal amb Jesucrist, un descobriment que necessita, això sí, d’un acompanyament espiritual, des de l’experiència” i que “la vocació és un moment de descobriment de crida específica que planteja dubtes i temors, que busca certeses i que, per les mateixes raons, requereix l’ajuda d’altres”. Finalment, anuncia que diumenge que ve tornarà a tractar sobre el Sínode, pel qual ja resa i ens convida tots a pregar.
El cardenal Joan Josep Omella , reproduint unes paraules del Sant Pare diu que en aquest Sínode «l’atenció, la pregària i la reflexió de l’Església estaran posades en vosaltres, els joves, amb el desig de comprendre i, sobretot, d’ acollir el do preciós que representeu per a Déu, per a l’Església i per al món.». Afirma que “a Barcelona, també volem donar-los un lloc primordial en la nostra missió evangelitzadora” i que “per això, el tercer eix del nostre Pla pastoral els està dedicat”. Diu que “hem de preguntar-nos: com mirem els joves?” i que “una mirada plena d’amor als joves ha de ser la primera actitud de la comunitat cristiana envers ells”. També ens mou a preguntar-nos: “¿què oferim als joves avui? ¿Com els fem arribar la crida de Jesús, plena de sentit i de vida?”. Destaca que “l’escolta activa és un aspecte fonamental en la tasca pastoral amb aquest col·lectiu” i que “el document de treball del proper Sínode -fet públic el passat 19 de juny- ha estat elaborat a partir de les respostes de cent mil nois i noies d’arreu del món, els quals van expressar les seves inquietuds en un qüestionari en línia que va permetre prendre el pols a les alegries i les dificultats dels joves d’avui”. Finalment, demana que “l’Esperit Sant impulsi el treball del proper Sínode dels Bisbes i aviat puguem veure’n els fruits”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives , informa que “el camí fins arribar al Sínode ha comptat amb un Document preparatori, un Qüestionari per a les Conferències episcopals i un Qüestionari on line obert a tothom; una Carta del Papa per als joves, un Seminari internacional sobre la condició juvenil i la reunió pre-sinodal amb un document final” i que “participaren en aquesta darrera iniciativa prop de 300 joves dels cinc continents i també uns 15.000 joves a través de les xarxes socials”. També diu que “tots aquests materials van ser analitzats àmpliament, sintetitzats acuradament i finalment recollits en l’ “Instrument de treball” ( Instrumentum laboris ) per al Sínode, que està estructurat en 3 parts amb 3 lemes: “reconèixer” , “interpretar” i “escollir” . I es conclou amb una significativa atenció al tema de la santedat”. Afirma que el Sínode “vol respondre a allò que és essencial a la vocació i la missió de l’Església que ha de tenir cura dels joves”, “cerca nous camins de rejoveniment eclesial i vol ajudar al discerniment vocacional en aquest “canvi d’època””. Destaca que “el Document convida a obrir i no tancar, a fer preguntes i a plantejar interrogants sense suggerir respostes preestablertes, a considerar alternatives i explorar oportunitats”. Finalment, demana que “intercedim aquests dies i al llarg del Sínode pels joves d’arreu del món i pels Pares sinodals, amb la pregària redactada pel mateix Papa Francesc”, inclosa al final del document Instrumentum laboris .
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez , recorda que “l’últim Sínode, dividit temporalment en dues parts, va tractar el tema del matrimoni i de la família el fruit més significatiu del qual va ser l’Exhortació Apostòlica Amoris Laetitia (2016)” i que el proper Sínode “ha estat precedit de moltes consultes, treballs i estudis que, promoguts per la mateixa Secretaria, han arribat a totes les comunitats de l’Església universal”. Destaca que “amb les aportacions rebudes de tot el món s’ha confeccionat un text o instrument de treball, que serà la base dels diàlegs i les discussions de l’Assemblea”, un text que “és públic i s’ha enviat a tot arreu perquè es conegui i s’enriqueixi” i que “conté tres parts i una conclusió; comença amb una presentació i una introducció en la qual s’expliquen les finalitats del Sínode i el mètode del discerniment” i “acaba amb una oració per al sínode”. Finalment, ens demana a tots tres coses: “que pregueu pels fruits d’aquest Sínode, que us preocupeu dels joves que viuen al vostre costat, en les famílies o en les parròquies, o en els col·legis o en diferents grups de formació o de lleure: per últim que ens exigiu als pastors de l’Església i als altres responsables juvenils coherència i valentia per fer front als problemes i desafiaments que ens presenta la joventut actual”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés , continua parlant del discerniment polític que “tal com l’entenem en la moral cristiana, no solament demana ser honrats amb la realitat, sense deformar-la. També exigeix interpretar-la” i diu que “la realitat, els fets polítics, poden ser entesos de diverses maneres”. Posa com a exemples com entenen alguns i altres l’atur laboral, la desigualtat entre rics i pobres i el flux de migrants. I assenyala que “les diferències en la seva interpretació són decisives a l’hora d’adoptar una política o una altra. I la interpretació necessita criteris o creences, conviccions bàsiques, que pretenen donar raó de la realitat (explicar-la)”. Afirma que “normalment (no exclusivament) aquestes creences bàsiques són proporcionades per les ideologies” i que les ideologies solen donar resposta a preguntes com ara “¿què entenc per persona humana, per llibertat, per justícia social, per drets humans?, ¿què és per a mi el diner, el treball, el progrés, l’organització social, l’Estat?”. Finalment, destaca que “la fe cristiana no és una ideologia, però sí que té respostes, que estan implícites en la Sagrada Escriptura i formulades en l’anomenada Doctrina Social”, que “diverses opcions polítiques potser són compatibles amb aquests criteris bàsics cristians” i que “el que importa sempre és que encertem en la política que Déu vol”.
El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz , recorda que “el proper diumenge, dia 7 d’octubre, celebrem la Jornada Mundial pel Treball Digne i Decent” i que “en la instrucció pastoral Església, servidora dels pobres , els bisbes recordàvem alguns principis de la Doctrina Social, i assenyalàvem que el treball no ha de convertir-se en una mena de càstig, al contrari, ha de ser un camí de realització de la persona, i per a això, a més de satisfer les seves necessitats bàsiques, ha de ser un treball digne i estable”. Diu que un Grup d’Entitats d’Església pel treball digne i decent li ha fet arribar un manifest per a la celebració d’enguany i vol “ressaltar algunes de les mesures que proposen i estan certament en una clara sintonia amb la Doctrina Social de l’Església i amb la Instrucció pastoral a la que he al·ludit”. En el manifest, “proposen que s’implementin polítiques actives d’ocupació, personalitzades i formatives”, “reivindiquen el sou mínim interprofessional almenys de 1.000 €/mes i una reducció de jornada”, “urgeixen l’eradicació del frau i l’evasió fiscal” i “sol·liciten el reconeixement i tot el suport a la tasca que realitzen tantes entitats del tercer sector social amb iniciatives d’economia social, solidària i cooperativa”. Finalment, el bisbe de Terrassa demana que “la celebració de la Jornada Mundial pel Treball Digne i Decent ens ajudi a ser més conscients d’aquestes realitats i més compromesos en la recerca de solucions”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova , recorda que “el proppassat 20 d’agost el sant pare Francesc va dirigir una carta al Poble de Déu «en constatar una vegada més el sofriment viscut per molts menors a causa dels abusos sexuals, de poder i de consciència comesos per un notable nombre de clergues i persones consagrades.»”. Diu que és “una carta impregnada de dolor per uns fets, que ell mateix qualifica de crims” i que “aquesta carta s’inicia amb unes paraules de sant Pau: Quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell (1Co 12, 26). En les quals s’expressa la unitat dels qui creiem en Crist en el mateix cos”. Recorda que “el Papa ens demana a tot el Poble de Déu que ens sentim involucrats en la transformació eclesial que demana més conversió personal i comunitària” i que “en concret, en aquest camí penitencial de conversió necessària per a tots, el sant Pare ens demana dejuni i oració”. Finalment diu que “acollint les paraules del papa Francesc, i donant-li ara i sempre el nostre reconeixement, suport i afecte personal, així com també la nostra pregària per ell, ens volem unir a la seva crida a la penitència” i concretant això per a la diòcesi de Vic convida “a tots els qui vulgueu, a fer tots els primers divendres de mes, excepte si coincideix amb solemnitat, dejuni i pregària per a la conversió i com a reparació per les ofenses fetes a Déu en pecar contra els més petits i febles”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent , diu que “en la pietat popular del poble cristià el mes d’octubre sempre ha estat dedicat al sant rosari” i que “aquesta oració, que per la seua senzillesa ha configurat al llarg de molts segles l’espiritualitat de tants cristians senzills i anònims, i que ha mantingut unides a tantes famílies en la vivència de la fe, ha sigut una font de gràcia i de santedat per a l’Església”. Afirma que “quan es prega amb autenticitat, porta a una mirada contemplativa de les realitats de la fe i desperta l’afecte cap a la persona del Senyor i de la Mare de Déu”. Recorda que “els últims papes, en els seus escrits han exhortat al Poble de Déu a mantenir i conrear aquesta forma de pregària”: el beat Pau VI en la seua exhortació apostòlica Marialis cultus , sobre el culte a la Mare de Déu, i Sant Joan Pau II, en l’exhortació Rosarium Virginis Mariae , “en la qual al costat dels tradicionals misteris joiosos, dolorosos i gloriosos, va introduir els cinc misteris lluminosos, ressaltant amb açò el caràcter cristològic d’aquesta forma d’oració”. Finalment, ens convida a servir-nos “d’aquesta pregària mariana, que per la seua senzillesa és una forma d’oració accessible a tots”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo , recorda que “divendres, dia 4 d’octubre, celebrem la festa de sant Francesc d’Assís, Francesco, l’home que és sant per a l’Església, patrimoni de la humanitat i revolucionari de l’amor a Jesucrist, a totes les persones, als més desvalguts i a la natura”. Explica que “Francesc somiava ser un heroi, ser investit cavaller, i per això va participar en la guerra d’Assís contra Perusa”, però que després de passar un any de captiveri “torna malalt a Assís, i és en aquell període que comença la inquietud per una vida diferent”. També diu, entre altres coses, que Francesc va tenir una experiència espiritual a la capella de sant Damià: “una veu que venia del Crist li deia: «Francesc, ves i restaura la meva casa, que s’està enderrocant»” i que “trenca amb el seu pare davant del bisbe, despullant-se dels vestits, renuncia a l’herència, es vesteix d’ermità i és acollit a Sant Damià. Comença una nova vida”. Passat un parell d’anys del seu canvi de vida, “se li atansaren els primers companys i seguidors”, “la fraternitat es va estendre molt” i “també el seguí Clara d’Assís, amb un estil de vida semblant (d’ella sorgiren les clarisses). Finalment, el bisbe de Girona destaca els trets fonamentals de la vida de sant Francesc d’Assís (viure radicalment l’Evangeli abraçant la pobresa, l’amor a Jesucrist crucificat, renunciar a qualsevol propietat, etc.) i demana a Sant Francesc que pregui per nosaltres.
El bisbe de Solsona, Xavier Novell , acabat un llarg estiu, comença altra vegada les seves glosses dominicals, i ho fa recordant la celebració dels 425 anys de la diòcesi de Solsona. També recorda que “els qui ens han precedit en aquesta terra han viscut grans dificultats”, com per exemple “per poder aconseguir crear la diòcesi amb la concessió de parròquies per part dels bisbats d’Urgell i de Vic”, i que “tantes dificultats han estat ocasió perquè nostre Senyor ens beneís amb el do de grans homes i dones de Déu, que han teixit la veritable història espiritual d’aquest territori”. Informa que, amb motiu d’aquest aniversari, “estem promovent altres iniciatives que ens ajudaran a conèixer la història de la nostra diòcesi, la nostra història”: “Estem impulsant una col·lecció de llibres que han de recollir la història dels segles XIX i XX” i “estem preparant un documental que repassa els moments clau de la història del bisbat i els seus protagonistes”. El bisbe de Solsona remarca que “com totes les iniciatives i projectes audiovisuals, aquest documental té un cost una mica elevat” i diu que “si algú vol ajudar a patrocinar-lo pot contactar amb la diòcesi al correu [email protected]”. Finalment, demana que ens felicitem mútuament “per aquests 425 anys i continuem treballant i pregant per arribar a complir-ne molts més!”.
Poden trobar les glosses senceres a la pàgina web de cada diòcesi:
Barcelona: https://www.esglesiabarcelona.cat/cartes-dominicals/
Girona: http://www.bisbatgirona.cat/bisbat.php?idm=1&subpagina=1&subseccio=4&c_categoria=1&fitxa=3
Lleida: http://www.bisbatlleida.org/documents/bisbe
Sant Feliu de Llobregat: http://www.bisbatsantfeliu.cat/bisbe.php?id=1
Solsona: http://bisbatsolsona.cat/bisbe/documents/
Tarragona: http://www.arquebisbe.arquebisbattarragona.cat/category/4vents/
Terrassa: http://bisbatdeterrassa.org/diocesi/bisbe/cartes-dominicals/
Tortosa: https://bisbattortosa.org/paraules-de-vida/
Urgell: http://www.bisbaturgell.org/index.php/ca/el-bisbe-durgell/la-veu-del-bisbe
Vic: http://www.bisbatvic.com/full.htm
Així mateix, poden trobar més informació sobre el Sínode dels Bisbes i el seu document de treball, així com la carta del papa Francesc al Poble de Déu, a les següents pàgines web:
Informació sobre el Sínode dels Bisbes: http://www.synod2018.va/content/synod2018/es.html
Instrument de treball del Sínode dels Bisbes: https://www.tarraconense.cat/wp-content/uploads/2020/02/20180912115239_instrumentum-laboris.-els-joves-la-fe-i-el-discerniment-vocacional.pdf
Carta del papa Francesc al Poble de Déu: http://www.arquebisbattarragona.cat/actualitat/noticies/index.php?arxiu=fitxa_noticies&idnoticia=17856&buscador_noticies
Barcelona, 28 de setembre de 2018
Font : Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya
