Data: 31 de maig de 2020
Encara amb l’impacte ben viu d’haver tornat a missa, glosso una altra de les claus de la nova pastoral que us anunciava fa unes setmanes: l’eucaristia en la pròpia comunitat. En aquest temps d’aplecs, romeries, celebracions de primeres comunions, festes majors, ens toca assistir a l’única celebració dominical que tenim a la nostra parròquia o a la nostra unitat pastoral.
Vivim un temps d’estar més al nostre poble, de voltar gens o poc. Tenim per davant un estiu de moure’ns només a l’interior de la nostra zona, d’estiuejar en el nostre propi país, segurament també de fer-ho a la pròpia segona residència o bé en equipaments dispersos per les nostres muntanyes. Poques aglomeracions i menys si són de gent vinguda d’arreu. Un temps en el que els encontres socials com més es donin entre persones que convivim habitualment a la mateixa vila millor.
Aquesta realitat és una oportunitat per vincular-nos més i més a la nostra comunitat parroquial o bé a la de la nostra parròquia de referència a través de la participació en una mateixa eucaristia. Malauradament, una de les conseqüències d’aquesta pandèmia serà la reducció de les misses en les parròquies petites, especialment en aquelles l’assistència a les quals era molt minsa i aquesta situació en precipitarà la fi. Vegem, però, l’oportunitat. Fa temps que dic que per a créixer en la vida cristiana cal quelcom més que la missa i, sobretot, que la missa on, quan i com em sembla. Cal una comunitat, un grup de vida cristiana i una eucaristia bella i ungida que ens ajudi a vincular-nos més a Déu en comunitat.
És fàcil també que algunes eucaristies dominicals de les parròquies grans que es mantenien perquè algun capellà molt gran anava fent, perquè tot i l’escassetat de l’assemblea costava de suprimir, ara caigui per ella mateixa. Tant de bo que m’equivoqui però em temo que després d’aquests quasi tres mesos d’aturada, un grup de fidels deixaran de venir a l’eucaristia: edat avançada, por, pressió dels fills, descoberta de la missa de la televisió… Ho hem d’entendre. Apareix, però, l’oportunitat de fer aquest pas vers l’eucaristia dominical viva, fraterna, orant i evangelitzadora on ens trobem tots els que ens sentim membres i creixem en la nostra vida de fe i on convidem aquells que estan cercant, especialment després d’aquesta sotragada social i cultural.
Som-hi! Aprofitem els canvis que provoca aquesta pandèmia i creixem en la nostra vida comunitària i espiritual: tots a la missa major de la nostra parròquia o unitat pastoral.
