Dimecres dia 3 d’octubre, l’Arquebisbe d’Urgell, Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense i Bisbe encarregat de Litúrgia, Mons. Joan-Enric Vives, va concelebrar en les exèquies del P. Alexandre Olivar i Daydí OSB que foren presidides per l’Abat de Montserrat, Rvm. P. Josep M. Soler, al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat.
El P. Alexandre Olivar i Daydí, tenia 99 anys i en feia 83 que era monjo. Va néixer l’1 de febrer de 1919 a Barcelona i era llicenciat en Teologia. Va entrar al Monestir de Montserrat el 29 de juliol de 1934, on va fer la professió temporal el 4 d’agost de 1935 i la solemne el 27 d’agost de 1940. El 9 d’agost de 1942 va ser ordenat sacerdot. De 1936 a 1939 va realitzar els estudis eclesiàstics a les abadies de Maria Laach i Maredsous, que va finalitzar a Montserrat, etapa que va ser decisiva per a la seva vida científica. D’una banda, el va posar en contacte amb el món de parla germànica -llengua que ja coneixia de petit- , mentre que d’una altra l’introduïa en el que haurien de ser dos dels seus principals camps d’investigació: la patrística i la litúrgia. Va ser a Maria Laach on va descobrir els sermons de Sant Pere Crisòleg, que van ocupar una part molt important de la seva activitat científica. De l’any 1946 al 1953 va dirigir la Biblioteca de Montserrat, de la qual va publicar els catàlegs dels incunables, dels manuscrits i dels manuscrits litúrgics. L’any 1953, quan apareix El Sacramentari de Vic , va consagrar la seva dedicació a la litúrgia i el va situar al capdavant de la nova generació d’estudiosos de l’antiga litúrgia catalana-narbonesa. Es fa càrrec com a superior de la comunitat benedictina del Santuari del Miracle (Solsona), fins l’any 1958.
Quan torna a Montserrat publica el seu primer volum d’estudis sobre els sermons de Sant Pere Crisòleg i, entre 1962 i 1963, actua a Roma com a secretari i conseller del Cardenal Anselm M. Albareda, llavors membre de la comissió de litúrgia de la primera sessió del Concili Vaticà II. L’any 1965 és organitzador i secretari general del II Congrés Litúrgic de Montserrat. El 1969 és membre fundador de la Societat catalana d’estudis litúrgics, de la quan n’és president emèrit. L’any 1982 és escollit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. Va ser conegut internacionalment per l’edició de sermons de Sant Pere Crisòleg, publicada entre els anys 1975 i 1982 a la prestigiosa col·lecció del Corpus Christianorum . Va destacar també com a patròleg per les seves múltiples contribucions a revistes especialitzades i pel volum La predicación cristiana antigua (Ed. Herder). El 18 de novembre de 2017 va ser investit Doctor Honoris Causa per l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP).