Data: 15 de gener de 2023
A aquesta generació ens ha pertocat de viure el fet eclesial d’un papa emèrit. Aquesta situació era quasi inèdita en la història dels gairebé dos mil anys de papat; de fet, dos pontífexs anteriors van renunciar, un per ajudar a solucionar el problema del Cisma d’Occident, i l’altre, al cap de poc temps de ser escollit, per retornar a la vida contemplativa de la qual fou sostret. En cap cas no és que hi hagués dos papes sinó un de sol; en el darrer cas, Francesc ha estat i és el Sant Pare de l’Església Catòlica. Tot i això, hem d’agrair al Senyor, com un do seu, el fet i la mateixa persona del papa emèrit Benet XVI. Així ho hem viscut durant els deu anys des de la seva renúncia i, encara més intensament, en aquests dies posteriors a la seva mort i sepultura.
El pontificat de Benet XVI foude gran fecunditat per a l’Església. El magisteri del qui havia estat catedràtic de teologia, bisbe diocesà i col·laborador primer de sant Joan Pau II en la custòdia de la fe cristiana va tenir les característiques de la claredat i la lluminositat. Molts assaborírem en els seus ensenyaments la bellesa i la profunditat de la fe cristiana. Benet XVI, des de la seva ànima de pastor enamorat de Crist i bevent en les fonts de la Paraula i la litúrgia cristiana, sabé donar al poble de Déu l’aliment que li pertoca. La precisió i la senzillesa en l’expressió foren les notes del seu magisteri pontifici. La fe catòlica autèntica té la característica de la simplicitat. Tothom la pot entendre i viure en la seva realitat original i perpètua. Pertoca a l’autèntic mestre ensenyar-la com una paraula acollida per ell en la predicació eclesial, i no pas com una ciència que ha d’ensenyar. En poques paraules: el magisteri de Benet XVI ha estat lluminós per a la comunitat cristiana, no solament per als qui hem estat coetanis d’ell, sinó que també serà lluminós per a l’Església del futur. Ha estat, sense cap mena de dubte, un doctor de l’Església.
El seu testimoniatge en els deu anys d’estada al monestir Mater Ecclesiae del Vaticà, en el silenci i la pregària, acompanyats de l’amor a la santa mare Església i la seva oblació en la malaltia i el sofriment, han preuat, encara més, el seu lliurament al Senyor com a pastor universal. Benet XVI ha estat testimoni de llibertat i pobresa, de deseiximent de les coses mundanes i de donació generosa. La seva mirada tendra i acollidora manifestava un cor d’infant capaç d’acollir el seu germà i, sobretot, el misteri de Déu, meravellant-se. Per tot això i molt més: Gràcies, Senyor, pel do de Benet XVI a l’Església i al món.
