Data: 26 de juliol de 2026
Escoltem molts cops la Paraula de Déu, a vegades amb atenció, a vegades d’una manera rutinària sense fer-li massa cas. Perquè la Paraula de Déu ens arribi al cor cal tenir una actitud d’escolta, obrir les nostres orelles i fer una escolta atenta i pacient.
L’escolta és l’actitud d’acollida de la Paraula, perquè si la Paraula no és acollida, si no és escoltada, si no és rebuda, si tan sols és sentida, no pot donar fruit. Aquesta és la profunditat del camí pel qual el cristià és convidat a avançar, escoltant la Paraula per poder viure una nova creació. El cristià és per damunt de tot el deixeble de la Paraula. Però ni tan sols n’hi ha prou amb acollir-la amb orella atenta, cal que sigui escoltada amb l’orella assedegada del nostre interior perquè pugui arrelar dins nostre i donar fruit. Si tant sols parem l’orella ens pot entrar per una i sortir per l’altra, sense deixar cap rastre. Totes les dificultats de la vida espiritual, les malalties de l’ànima venen del tancament voluntari a l’escolta en tenir l’orella del cor atenta a d’altres coses, ensordida pel brogit del món i dels nostres egoismes. Cal deixar entrar la Paraula al nostre interior, deixar-la arrelar reconeixent les males herbes de les nostres limitacions, les nostres febleses tant físiques com morals, i no deixar-les créixer sinó arrencar-les de soca-rel deixant que la bona llavor s’hi faci, sense sucumbir sota la mala herba o els cards, que ofeguen i maten la bona llavor.
No n’hi ha prou tampoc amb saber, amb comprendre, amb escoltar la Paraula: cal actuar, fer, portar-la a la pràctica, acomplir el que la Paraula ens diu. Tan sols acomplint-la podrem entendre el seu sentit profund, desconegut i amagat, per percebre així que n’és de bo estar en la presència del Senyor, sentir-lo proper, cercant de fer la seva voluntat. «Cercar la voluntat de Déu significa cercar una voluntat amiga, benèvola, que vol la nostra realització, que desitja sobretot la lliure resposta d’amor al seu amor, per convertir-nos en instruments de l’amor diví. En aquesta via amoris és on s’obre la flor de l’escolta i l’obediència.» (Faciem tuam, Domine, requiram).
És aquest un camí on no té cap importància qui siguem, tan sols cal tenir present la renúncia als propis volers i per poder fer-ho cal l’ajuda de Déu, que demanem mitjançant la pregària, que és l’única ajuda vàlida en començar a fer qualsevol cosa bona i poder posar els nostres migrats dons i talents a disposició dels altres. La pregària, ens diu san Joan Crisòstom «és llum de l’ànima, coneixement veritable de Déu, mitjà entre Déu i els homes» (Homilia 6 sobre l’oració).
Que aquest temps d’estiu sigui per a tots un temps propici a l’escolta a través de la lectura atenta de la Paraula i de la pregària; un temps de vacare Deo, és a dir de deixar espai a Déu en les nostres vides per tal de poder entendre millor que vol Déu de nosaltres.
