Data: 10 de gener de 2021

Recordo que un sacerdot de la nostra diòcesi m’expressava l’impacte que li va causar, quan ell era jovenet, el testimoni sobre Jesús de llavis d’un prevere jove. Dic això perquè als grups sinodals—i de retruc a tota la diòcesi— se’ns convida, tot seguint el camí sinodal, a mirar Jesús, Després del tema de «Persona i societat», ara ens pertoca reflexionar, dialogar, pregar i discernir sobre Jesús. Algú podria pensar que el coneixement de Jesús ja es dona per suposat per als qui estan en el camí del Sínode Diocesà. Això és cert; però és bo i necessari que, personalment i en grup, redescobrim Jesús i el que significa per a nosaltres.

En el capítol 21 de l’evangeli de Joan trobem l’escena que parla d’inicis, de comunitat, de missió, quan Jesús ressuscitat, vora el llac de Galilea, comparteix pa i peix a la brasa amb els seus deixebles. I, en aquest context, Simó Pere escolta de llavis del Senyor, per tres vegades, aquesta pregunta: M’estimes més que aquests?I a la seva resposta segueix l’encàrrec de Jesús: Pastura els meus anyells. La relació entre el cristià i Jesús no és una qüestió optativa, sinó fonamental. La relació d’amor del cristià amb Jesús és fonamental per a la fe, la vida i la celebració cristianes. Si aquesta hi manqués. no hi hauria autèntica fe cristiana. Sense Jesús no som res!

Un perill per a l’Església en aquests moments de la història, com ha passat també al llarg del segles, és depassar Crist. Això en el sentit que Jesús sigui només un personatge de la història amb uns ensenyaments potents i amb un comportament ètic que d’aquests es segueixen; però no té res a veure amb nosaltres, solament com un punt de referència. En una societat amb moltes religions i altres opcions religioses (espiritualitats orientalistes o pseudotranquilitzants, gnosticisme, ateisme), Jesús, de vegades, molesta. Perquè ell és ben concret, amb una història i amb un missatge clar que xoquen amb la mentalitat d’una religió a la carta sense contraposicions al que pensa la majoria.

En aquesta societat i en aquests moments, el cristians de la nostra diòcesi som convidats a preguntar-nos, amb profunditat i sense por: Qui és Jesús per a mi? Què té que veure amb nosaltres? Ens creiem que ell és viu entre nosaltres? La nostra resposta, des del nostre cor, en la fe de l’Església, és la que ens obre els ulls per mirar el nostre món i ser portadors d’esperança per a tantes persones que cerquen el sentit profund de la vida. Que no ens robin mai Jesús!