Data: 28 de febrer de 2021

L’afirmació cristiana sobre la persona de Jesús és realment agosarada: és el Fill de Déu. Aquesta asseveració xoca amb les altres religions: Déu és únic i de cap manera no pot dir-se que al mateix temps tingui condició humana. El mateix passa amb el pensament filosòfic en aquests moments en què se silencia el tema de Déu, perquè sols se’l poden plantejar els qui estan oberts al misteri de la vida i, de retruc, al misteri de Déu.

La qüestió sobre qui és Jesús és de màxima importància per als cristians. De la seva divinitat depenen la veritat i la profunditat de la seva paraula i de les seves accions. No és pasun tema balder, és capital. Si ens restés solament com un personatge de la història, si la nostra relació amb ell fos només amb un home que ens ha deixat unes bones frases i uns bons exemples, certament que això seria bo per a nosaltres, però ens quedaríem tot just a la perifèria de qui és Jesucrist.

La fe cristiana ens diu que Jesús de Natzaret és el Fill de Déu. Ell és la segona persona de la santíssima Trinitat que es va fer home en el si virginal de Maria. Adonem-nos que, tot i afirmar que és el Fill de Déu, diem que és veritable Déu i veritable home. En la unitat de la persona divina reconeixem les dues naturaleses: la divina i la humana.

Aquesta afirmació sobre Jesús té el seu suport en la mateixa Escriptura. Llegint els evangelis i els altres llibres del Nou Testament apareix amb claredat la filiació divina de Jesús. La seva relació amb el Pare es fa palesa en molts moments: en la seva concepció virginal, en l’episodi del Nen perdut i retrobat al temple, en el baptisme al Jordà, en la seva manera de parlar del Regne de Déu, en el seus miracles, en la seva relació amb Déu, única i confiada. És d’assenyalar la seva manera de parlar amb Déu, amb l’expressió Abbà. La familiaritat de l’expressió és impensable per a un jueu; solament la relació paterno-filial, que té la seva font en l’eternitat divina,la fa possible.

Aquesta fe ha acompanyat l’Església des del seus inicis i ha estat confessada per molts, fins i tot vessant la seva sang. Adonem-nos bé del que diem: «Jesús», «el Fill». Són inseparables la humanitat i la divinitat. El necessitem tal com és, ja que així és per a nosaltres, com ell mateix va dir, el camí, la veritat i la vida (Jn 14,6). En la seva humanitat (el camí), s’ha fet present la plenitud de la divinitat (la veritat), perquè en ell nosaltres tinguem la salvació (la vida). En ell, el Fill, nosaltres som fills de Déu.