Data: 5 de març de 2023
L’itinerari quaresmal que ens duu a la Pasqua és eminentment cristològic, perquè no té cap altre objectiu que «entrar cada vegada més plenament en el misteri del Crist Salvador» (Francesc, Missatge per a la Quaresma). La Quaresma és un temps de gràcia que el Senyor ens concedeix per a reviure el que hem rebut, per mitjà de la fe i del baptisme, com a do: la vida nova de fills de Déu. Tots necessiten ocasions per a fer una aturada en el nostre camí, per a reflexionar humilment a fi de veure on som, d’on venim i cap on caminem. Això tan senzill és el que fem normalment en el camí de la nostra vida i especialment quan anem d’excursió per la muntanya. És molt important la meta, però també el camí, sense oblidar la raó de la nostra caminada.
Hi ha un aspecte clau de l’existència cristiana: som deixebles de Crist. Ell va al davant i nosaltres seguim les seves petjades. Tinguem la mirada fixa en Jesús, el qui ens ha de guiar pel camí de la fe i el qui la porta a la plenitud (Hb 12,2), recordava l’autor d’aquesta carta a aquells cristians hebreus que havien perdut l’embranzida dels inicis de l’itinerari de la fe. Però, certament, tots necessitem tenir més i més fixa la mirada en Crist, que ens va al davant, per a no perdre’ns en la munió de camins que se’ns proposen de fressar seguint les ideologies i modes dominants, sobretot aquelles que ens aparten de la creu de nostre Senyor Jesucrist. Encara que sigui ample el camí de l’acomodament a la cultura majoritària, fent concessions que ens prenen del cor l’arrel del seguiment de Crist, que ens diu: Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i m’acompanyi (Lc 9,23), nosaltres, si volem ser autèntics deixebles de Jesús, hem de recórrer, amb alegria i esperança, el camí estret que duu a la vida; repetim-ho: el del seguiment de Crist.
No hi ha cap altre camí que dugui a la vida i al bé. Jesucrist mateix va dir als seus deixebles: Jo soc el camí. Sant Agustí, comentant aquestes paraules de Jesús segons l’evangeli de sant Joan, expressava un contingut d’esperança. Per a ell, Jesús, dient que ell és el camí, no afirma solament que l’hem de recórrer seguint les seves petjades, sinó que el Fill de Déu, fent-se home com nosaltres, en la seva encarnació, ha fet possible que el puguem percórrer. Ell és la font de la gràcia que ens concedeix de seguir-lo fidelment. Tot és do, tot és gràcia. Aquesta és la gran descoberta del camí de la Quaresma: amb Jesús ho tenim tot, sense ell no som res. Tinguem-ho, doncs, ben clar: Jesús és el camí.
