Data: 18 de febrer de 2024

Estimats diocesans,

El camí quaresmal, que estem iniciant, té com a referència la travessa que el poble d’Israel va fer pel desert, el seu èxode d’Egipte cap a la Terra promesa, el seu pas de l’esclavatge a la llibertat. Al llarg d’aquest camí, Déu va anar educant el seu poble i ensenyant-li a abandonar els ídols i tot allò que l’esclavitzava, a passar de mort a vida.

També en el nostre camí quaresmal, el Senyor ens acompanya i educa com va fer amb el poble escollit. En el seu missatge per a la Quaresma, el papa Francesc explica els passos que hem de fer per assolir la meta. El primer és voler veure la realitat. El camí d’Israel comença precisament quan Déu veu l’opressió del seu poble i ho comunica a Moisès (cf. Ex 3, 7). Nosaltres hem de tenir una mirada atenta, per descobrir des de Déu en quina situació es troba la nostra vida i també per veure la situació de dolor i abandó de tantes persones del nostre món, que són germans nostres. Per adquirir aquesta mirada és fonamental deixar-nos interpel·lar per la Paraula de Déu, deixar que ressoni al nostre interior i ens transformi.

En segon lloc, l’èxode és el temps de lluitar contra les temptacions. Així ho va viure el poble d’Israel i, com sabem, també Jesús va combatre les temptacions al desert. La Quaresma és temps de lluitar contra els ídols, que ens esclavitzen. Diu el Papa: “podem aferrar-nos als diners, a certs projectes, idees, objectius, a la nostra posició, a una tradició i fins i tot a algunes persones. Aquestes coses en comptes d’impulsar-nos, ens paralitzaran”. El millor camí per lluitar contra la temptació és viure la pobresa d’esperit i la humilitat de cor.

Un tercer exercici per a la Quaresma és desaccelerar i aturar-se. Hem de fer-ho en dos sentits: aturar-nos en la pregària, per acollir la Paraula de Déu, i aturar-nos com el samarità, davant de l’home ferit. Són dos exercicis que van units. La Quaresma convida a augmentar la contemplació i a percebre els altres com a germans.

Finalment, és temps de prendre decisions comunitàries. No oblidem que la Quaresma no és tan sols un exercici personal, sinó de tota la comunitat. Per això, la comunitat també ha de reflexionar sobre el seu estil de vida i prendre decisions que comprometin tothom.

El Senyor –diu un Prefaci d’aquest temps litúrgic- obre per a l’Església el camí d’un nou èxode a través del desert quaresmal. Tinguem la valentia de travessar el desert i deixar que Déu parli al nostre cor (cf. Os 2, 14) per renéixer a nova vida i passar de l’esclavitud a la llibertat.