Data: 23 d’octubre de 2022
Estimats germans:
Per portar els homes a la trobada amb Crist resulta indispensable conduir-los als sagraments, que són els moments privilegiats en què Crist es fa present realment a la vida dels homes, per enfortir-los amb la seva gràcia. No oblidem que la fe cristiana és sagramental, perquè Déu s’ha comunicat als homes a través d’uns signes, i Jesucrist és el gran sagrament o signe de Déu. Els set sagraments són moments singulars de trobada amb Crist, que és el sagrament primordial.
Per això, per poder viure en el seguiment de Crist, necessitem els sagraments, que reforcen la fe, “l’alimenten, l’enforteixen i l’expressen mitjançant paraules i coses” (SC 59). El primer moment de trobada amb Crist és el baptisme, que ens uneix estretament amb Ell i ens incorpora a l’Església. La vida sencera del cristià consisteix en desenvolupar la gràcia que rebem el dia del baptisme. Aquesta gràcia és enfortida pels altres dos sagraments de la iniciació cristiana, la confirmació, que posa l’accent en el caràcter actiu i personal de la fe, i l’Eucaristia, aliment i sosteniment constant de la vida del deixeble.
Menar les persones fins a Crist, introduir-les en el seu misteri, suposa també ajudar-les a “entrar” a la litúrgia. Els ritus en què s’expressa la fe, no són accessoris, sinó molt importants, perquè són expressió sensible i corporal del que creiem. Això és especialment important en una societat com la nostra, on han crescut els espais virtuals i resulta més necessari els contactes amb els altres, el cant i la música, els gestos i símbols que ens ajudin a introduir-nos al misteri de Crist. Allò corporal i sensible té un paper molt important en la fe cristiana, que és sempre fe “encarnada”.
Sovint s’ha oposat la pastoral d’evangelització a la pastoral sacramental, però en realitat l’evangelització inclou la iniciació sacramental. A l’encíclica «Lumen fidei», el papa Francesc subratlla el caràcter sagramental de la fe i diu que «el despertar de la fe passa pel despertar d’un nou sentit sacramental de la vida dels homes, i de l’existència cristiana, en el que allò visible i material estigui obert al misteri del que és etern” (n. 40). La pastoral d’evangelització inclou la pastoral sagramental. Per això, cal mantenir en equilibri paraula de Déu, evangelització i sagraments.
S’evangelitza ajudant les persones a viure la litúrgia i, sobretot, acompanyant-les perquè visquin en profunditat els sagraments. La litúrgia, a més, ens insereix en una comunitat que prega i que viu en el temps la fe. Caminar amb l’Església al llarg de l’any litúrgic i participar-hi dels sagraments posa els homes en estreta comunió amb el Senyor Ressuscitat.
