Data: 6 de desembre de 2020
L’actual pandèmia ha trastocat moltes coses, entre elles els nostres calendaris. Si tradicionalment celebràvem el Dia del Seminari per sant Josep –dia 19 de març-, aquest 2020 no ha pogutésser així ja que, per aquelles dates, per seguretat sanitària no ens podíem reunir a l’eucaristia. Serà ara, per la festa de la Immaculada, que tindrà lloc aquesta jornada amb el lema: “Pastors missioners. Aneu i feu deixebles, ara”. Us proposo unes breus consideracions que, com passes del camí d’Advent, ens poden ajudar a viure millor aquest original Dia del Seminari.
Primer, estem al’Advent. Junt amb tota l’Església ens preparem per a la vinguda del Messies. L’Evangeli d’aquest diumenge ens diu: “Jo envio davant teu el profeta missatger perquè et prepari el camí”. El seminarista és precisament aquell qui es prepara per a obrir sagramentalment, com a prevere, el camí del Senyor. Ell vol venir a cadascun de nosaltres, a les nostres comunitats i al món sencer; i ha disposat que, en l’Església, el mossèn el faci present en els sagraments. El seminarista és qui discerneix la crida a ser aquest canal sagramental del Senyor.
Segon, estem a les vigílies de la Immaculada. Maria, la jove de Natzaret, és plena de la gràcia de Déu i, per això, en ella tot és un “sí” a la voluntat divina. Per aquesta obertura i confiança en Déu, l’Esperit va poder obrar en Ella i, així, fer-li concebre Jesús, per donar-lo al món. El seminarista és aquell qui, havent sentit una crida de part de Déu, vol com Maria dir-li “sí”. I en la mesura que aquest sí es fa realitat, Jesús va configurant més i més al seminarista fins que, amb l’ordenació, és enviat per portar-lo, amb paraules i obres, a tothom.
Per últim, el lema de la jornada és “pastors missioners”. Precisament el pla del bisbat per al nostre seminari es resumeix així: “pastors de comunitats: humanament madurs, intel·lectualment formats, espiritualment arrelats i pastoralment missioners”. I parlar de “pastors” en aquestes dates ens pot traslladar fàcilment, si se’ns permet el salt, al portal de Betlem. De fet, els pastors són els qui, avisats per l’àngel, van i reconeixen el Messies en l’Infant i, d’allí, surten anunciant-lo a tothom. En aquest sentit, el seminarista està cridat a ser com els pastors de Betlem: prou humil i amb cor d’infant com per adorar Déu en Jesús, i prou generós i valent com per testimoniar-lo arreu.A més, el seminarista, futur prevere, està especialment cridat a treballar perquè la comunitat eclesial es converteixi en un altre portal de Betlem: lloc de trobada amb el Senyor, del seu reconeixement com a Salvador, i lloc d’enviament al món per anunciar i tirar endavant el seu Regne.
Estimats diocesans, si a tots ens uneix la preocupació per l’afebliment de la vida cristiana en les nostres comunitats parroquials, unim-nos també tots en la sol·licitud i l’esperança envers el nostre seminari: tant pels seminaristes que, gràcies a Déu, ja s’hi estan formant, com per aquells joves a qui el Senyor vulgui cridar. Concretem aquesta sol·licitud resant per aquesta intenció i, també, en la mesura de les pròpies possibilitats, col·laborant en la campanya d’enguany.
