Data: 12 de maig de 2024
Benvolguts germans,
A més de la pobresa material, hi ha també una pobresa molt important, que és l’espiritual. Així ho heu posat de manifest en les respostes al treball pastoral diocesà. Aquesta pobresa espiritual consisteix, sobretot, en la manca de sentit de la vida. Detectem entre nosaltres moltes persones que viuen sense motivació i, lamentablement, sense esperança. Aquesta desorientació està vinculada en general amb la pèrdua de valors, l’individualisme i l’absència d’una meta a la vida.
És significatiu que el papa Francesc, quan diu que l’Església ha de sortir a les “perifèries”, es refereix no només a les perifèries geogràfiques sinó, sobretot, a allò que anomena “perifèries existencials”. No cal anar gaire lluny per trobar aquestes perifèries existencials, perquè moltes persones dels nostres pobles i barris han desconnectat la seva vida de la fe cristiana i es troben a les perifèries de la fe. També els entorns laborals o del lleure i el món que projecten els mitjans de comunicació resulten perifèrics respecte de la fe cristiana.
La perifèria és lloc de missió, perquè hi manca la llum de Crist: “L’Esperit Sant ens mostra l’horitzó i ens impulsa a les perifèries existencials per anunciar la vida de Jesucrist. Preguntem-nos si tenim la tendència a tancar-nos en nosaltres mateixos, al nostre grup, o si deixem que l’Esperit Sant ens condueixi a la missió” (Francesc, Pentecosta de 2013). Hem de tenir la valentia de sortir per anunciar la Bona Nova i ser portadors de la llum i la vida que és Crist.
Per això serà necessari, com deia un grup, “suscitar en les persones preguntes sobre el sentit de la vida, ajudar-les a trobar respostes dins els seus cors”. Una tasca molt important és preparar les persones per acollir l’Evangeli, ajudant a despertar en el seu cor el desig de transcendència. També l’home contemporani està travessat per preguntes radicals que no deixen de qüestionar-lo: Estic condemnat al buit de la soledat? La meva existència està destinada a ser un enigma incomprensible? Què passarà al final? Hem d’aprendre a dialogar amb aquestes persones, a escoltar les seves preguntes i a acollir-les, per tal de mostrar-los la necessitat de l’anunci cristià, és a dir, ajudar-los a descobrir que la fe convé al cor de l’home. Alhora, cal l’audàcia de plantejar amb radicalitat la pregunta existencial fonamental, que Crist ha sintetitzat d’una manera admirable: “Què en treu l’home de guanyar tot el món si perd la seva vida?” (Mc 8, 36).
