Data: 28 de maig de 2023
Quan cloem el temps pasqual irromp la Pentecosta, la festa en què commemorem el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols i les dones. De sobte, quan estaven junts pregant, va irrompre en la sala on eren com un so de vent impetuós, i unes llengües de foc es posaren al cap de cadascun d’ells (cf. Ac 2). A l’instant, una força irresistible va empènyer Pere i els altres deixebles a proclamar la bona nova de Jesús, mort i ressuscitat. En aquell moment es va posar a caminar l’Església, acomplint la seva missió: anunciar l’Evangeli de Jesucrist; i, des d’aquell dia, mai no ha cessat de dur a terme el manament del Mestre: Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l’Evangeli (Mc 16,15).
Potser no ens n’adonem, però som immersos en aquest corrent de vida que va néixer en la Pentecosta. Perquè l’Esperit Sant no ha abandonat mai l’Església de Crist, i en tot moment fa brollar realitats, antigues i noves, que mantenen l’esperança dels deixebles; també ara —no en tinguem cap dubte!—, en aquests moments de fort secularisme i d’atac a les realitats fonamentals de l’antropologia cristiana, que desdibuixen la cultura multisecular d’arrels cristianes. Ara, com el dia de Pentecosta a Jerusalem, és el moment oportú de l’anunci de l’Evangeli. La confiança en l’acció de l’Esperit Sant en el nostre cor i en el cor de l’Església ens ha de llançar a l’aventura missionera. Escoltem, doncs, el batec del cor dels nostres germans i deixem-nos conduir per l’Esperit i veurem reflorir al bell mig del nostre poble la meravella de la fe en Crist, capaç de produir fruits de caritat autèntica.
En el calendari jueu el dia de la Pentecosta és la commemoració del lliurament de la Llei del Senyor al seu poble per mitjà de Moisès al Sinaí. Aquesta coincidència ens fa present que l’Esperit Sant és la llei evangèlica a l’interior del creient. Aquelles paraules del pròleg de l’evangeli segons sant Joan ens ho fan present: La Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist (1,17). De fet, un home qualsevol pot molt bé transmetre la voluntat de Déu a un altre. Però, en el cas de Jesús, ja no es tracta de transmetre una llei externa, sinó de transmetre l’Esperit Sant. És en el nostre cor on actua l’Esperit per donar-nos a conèixer la voluntat de Déu i, al mateix temps, concedir-nos la gràcia per a viure sempre en la llibertat pròpia dels fills de Déu; i d’aquesta manera estem sempre a punt per a donar raó de la nostra esperança (cf. 1Pe 3,15).
