Mn. Joan Busquets i Dalmau va néixer a Girona el 18 de febrer de 1934. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i fou ordenat prevere a l’església de sant Martí del Seminari el 7 de juliol de 1957. Després d’un breu vicariat a Palafrugell es traslladà a Roma on es llicencià en Història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en Teologia a la Universitat del Laterà. El 1966 es llicència en història a la Complutense de Madrid i anys més tard obtingué el títol de doctor en història a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al s. XVII.
Del 1960 al 1990 fou professor del Seminari diocesà. El 1961 fou nomenat vicari de la parròquia de santa Susanna del Mercadal de Girona i més tard capellà de la Llar Infantil i Consiliari d’Acció Catòlica juvenil. Del 1969 al 1977 fou rector del Seminari Major de Girona i del 1977 al 1982, vicari general de Pastoral. Del 1982 al 1983, delegat de Catequesi. Del 1984 al 1998 membre del Col·legi de Consultors i del 1986 al 1988, també director del Full parroquial.
El 1986 se’l tornà a nomenar rector del Seminari diocesà, càrrec que exercí fins al 1996. Del 1988 al 1999, també fouel primer rector del Seminari Major Interdiocesà amb seu a Barcelona i del 1988 fins al 2011, professor d’Història de l’Església de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona.
Del 1994 al 2000, fou degà de la Facultat de Teologia de Catalunya.
Del 2001 al 2012, consiliari de la Delegació episcopal de Pastoral Familiar i del 2003 al 2008, també membre del Col·legi de Consultors. Del 2005 al 2007, director del Servei diocesà de Formació Permanent del Laïcat i adscrit a Colomers, Garrigoles, Gaüses, Jafre, Vilopriu i Valldevià. Actualment vivia a la residència sacerdotal «Bisbe Sivilla» de Girona on ha mort el dia 13 de novembre de 2018.