Data: 8 de setembre de 2024
El Magnificat és la pregària que l’Evangeli posa en boca de Maria quan aquesta rep la salutació de la seva cosina Elisabet i li diu que és beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les seves entranyes (Cf. Lc 1,42). Maria, que era pobre en aquest món, que proclama que Déu exalta els humils i omple de béns els pobres, fou feta rica en la fe i hereva del Regne, la primera a ser-ho, ja que fou la primera entre els deixebles.
Maria és venerada en el nostre poble sota múltiples advocacions. Costa de trobar una població que no tingui, ja sigui la seva parròquia, un santuari o una ermita dedicats a la Mare de Déu. Maria forma part de l’arrel de la nostra fe perquè ella se’ns fa propera, la tenim ben bé «a la porta del costat», com la primera d’aquells sants anònims dels quals parla el papa Francesc (Cf. Gaudete et exultate, 6-9).
Tenim una Mare de Déu per a cada lloc de la nostra geografia i en tenim una, la devoció a la qual ens uneix a tots els catalans i traspassa fronteres: la Mare de Déu de Montserrat. Aquests dies, precisament, s’enceten els actes del mil·lenari del Monestir de Montserrat. Sens dubte, costaria trobar algú que no hagi estat mai a Montserrat, de nen, de jove o de gran; ja sigui un cop per any o un cop a la vida; amb regularitat o de manera puntual. Per una feliç coincidència, aquest mil·lenari coincideix amb l’any jubilar 2025. Tant una com l’altra celebració ens han de servir per aprofundir en la nostra fe, per girar de nou la nostra mirada vers Crist i la seva mare Maria i redescobrir en Ell aquell qui és l’únic mitjancer (Cf. Lumen gentium, 8), i en ella aquella en la qual la seva maternitat envers els homes manifesta la virtut de l’única mediació de Jesucrist. Aquella que no destorba pas, sinó que afavoreix la unió amb Jesucrist. (Cf. Lumen gentium, 60).
Aquest diumenge és, de nou, una bona ocasió per girar els ulls vers Maria, sota l’advocació que cadascú de nosaltres tingui per més propera, la qual forma part de la identitat dels nostres pobles i viles, sota l’advocació que uneix la fe de les esglésies que fan camí per Catalunya. A Maria la tenim sempre «a la porta del costat». Posem al seu esguard les nostres preocupacions i problemes, confiant en la seva poderosa intercessió. Maria ens uneix i ens apropa; ens uneix com a poble de Déu que fa camí en aquestes terres i sempre ens apropa al seu Fill i Senyor nostre, ella que fou la més propera i la primera dels deixebles, i que fou nomenada per Crist des de la creu com a mare nostra.
