Data: 4 d’octubre de 2026
Els mesos de maig i juny del proper any 2027, s’escaurà el mil·lenari del sínode celebrat a Toluges (Catalunya del Nord), presidit pel bisbe de Vic, Oliba, que administrava temporalment la diòcesi d’Elna, ja que el bisbe titular d’aquesta, Berenguer de Gurb, era de pelegrinatge a Terra Santa. Fou el bisbe Oliba, doncs, qui convocà i presidí aquest sínode, del qual brollà el «Decret de la Pau i Treva de Déu».
Entorn de l’any mil, tot Occident patia una forta fragmentació de poder. L’autoritat carolíngia s’havia afeblit i prenien relleu els nombrosos senyors locals, els quals, per les seves lluites de domini i poder, exercien la força contínuament. Les víctimes eren no solament els guerrers, sinó també els pagesos, els clergues, els pelegrins. La destrucció i els pillatges eren continus. L’Església, per la seva banda, intentava posar regles morals de respecte a la vida i als béns dels més pobres. A finals del segle X va néixer a l’Aquitània la institució de «la Pau de Déu». És el bisbe Oliba qui inspira el concepte de la treva de Déu. Reunit a la plana de Toluges, el sínode del 1027 acordà la prohibició dels combats del dissabte tarda fins al dilluns matí; la protecció de les persones sense armes; la inviolabilitat de les esglésies i d’una zona de trenta metres entorn d’elles; la protecció dels pagesos, de llurs cases, ramats i eines. Els qui transgredissin aquests acords sinodals s’exposaven a sancions polítiques i religioses, entre aquestes l’excomunió.
La nostra diòcesi de Vic no pot restar impassible davant aquest mil·lenari. La diòcesi germana i veïna de Perpinyà–Elna el celebra amb molts esdeveniments, en alguns dels quals ens farem presents. De fet, el proppassat 6 de setembre iniciaren aquesta commemoració a Font-Romeu, a la Cerdanya, amb el centenari de la coronació de la imatge de la «Moreneta», com ells l’anomenen. El lema que han escollit, unint els dos esdeveniments, és «Constructors de pau, a l’escola de Maria». Com vaig expressar en la celebració del Dia de la Catedral, convido, doncs, tots els diocesans a ser «artesans de pau». Com el bisbe Oliba ho va ser en aquells moments de la història, també ho hem de ser nosaltres avui. Acollim aquest desafiament i visquem com a cristians creïbles i artesans de pau, evitant els judicis fàcils envers els altres; desarmant les paraules, com ens ensenya Lleó XIV; acollint la misericòrdia, perdonant i reconciliant-nos. I això en tot lloc i en tot moment: en la família, en la parròquia, en l’àmbit del treball, en la societat.
