Data: 18 de juny de 2023

El pelegrinatge a Lurdes de França amb malalts ja és una tradició a la nostra diòcesi. Fa més de cinquanta anys que de manera ininterrompuda —exceptuant el temps de la pandèmia del Covid-19— persones amb malalts de les nostres parròquies pelegrinen amb l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lurdes. Malalts, pelegrins i personal de servei formen el seguici que té com a meta la gruta de Massabielle, on, l’11 de febrer de 1858, la Verge Maria per primera vegada es va aparèixer a una noieta de nom Bernadeta Soubirous. Des d’aquell dia mai no han parat d’anar persones d’arreu del món a aquella vall dels Pirineus francesos. Molta gent de la nostra diòcesi, al llarg dels anys, tant amb el pelegrinatge diocesà, com amb les parròquies, o bé personalment o familiarment, han sentit la crida a anar en aquest lloc sant. I penso que, la gran majoria, no han restat pas decebuts pel que allí han pogut experimentar.

En l’Europa molt laïcitzada hi ha uns oasis d’experiència profundament cristiana; un d’aquests, el santuari de Nostra Senyora de Lurdes. Els responsables del funcionament d’aquest santuari sempre han maldat per tal que tot estigui al servei dels pelegrins, posant especial atenció en els malalts i les persones amb discapacitats diverses. El missatge principal donat per Maria a la Bernadeta fou el de la pregària i la penitència, juntament amb el de netejar-se amb l’aigua que va brollar en la gruta de les aparicions. Per això, el servei que s’ofereix en el pelegrinatge amb els malats vol acomplir aquests encàrrecs marians: que els malalts, els ancians i les persones amb discapacitat puguin ser presents en aquest lloc de forta presència maternal de Maria, amb tot el que això implica de servei fraternal per part dels voluntaris. Certament, aquesta relació mútua entre els malalts i els qui els serveixen és una de les grans experiències que arriben al cor d’ambdues parts. No hi ha d’haver cap actitud paternalista, sinó han d’imperar-hi la fraternitat i l’alegria del compartir.

S’ha de remarcar la generositat en el servei de tants voluntaris que, any rere any, fan present la seva dedicació, amb esforç però amb la joia constant de la donació desinteressada. Al mateix temps, hem de subratllar el trobament amb Jesús per mitjà de Maria. A Lurdes, si hom es deixa portar per la Mare de Déu i no es tanca al que va brollant del seu cor, podrà experimentar el goig, la pau i la salvació que solament Jesucrist pot donar.