Data: 27 de setembre de 2020
En aquests moments, en què tota la societat està lluitant contra la pandèmia del Covid-19, quan les xifres de defuncions encara és molt alta, pensava que no es gosaria tirar endavant el projecte de Llei Orgànica de regulació de l’eutanàsia. I això és una mala notícia, ja que la vida humana no és un bé que estigui a disposició de ningú. La vida l’hem rebuda i tenim el dret i el deure de protegir-la. La societat ha de fer possible, amb tots els mitjans a disposició —com, per exemple, el sistema sanitari a l’abast de tothom—aquest dret i deure.
És d’un gran cinisme aplicar el concepte de «mort digna» a l’acció de posar fi deliberadament a la vida pròpia (suïcidi assistit) o a la vida d’un altre (eutanàsia activa). Mai l’homicidi i el suïcidi no tenen la categoria de dignitat, ja que precisament atempten contra la dignitat de la persona humana. Que el sistema sanitari, pensat per al servei dels malalts, sigui, segons aquest projecte de llei, el que tingui la funció de posar fi a la vida d’una persona, per acció o omissió, és un contrasentit que mina la confiança en el mateix sistema sanitari.
Certament que aquesta societat del benestar no sap on col·locar el dolor i el patiment, i encara més quan la malaltia és incurable i irreversible. Per què el sofriment i la mort? Aquesta és una de les qüestions profundes que es planteja tota persona humana, la qual afronta conscientment el propi dolor i la pròpia mort. És adient també a la persona i a la societat encarar aquest tema, no pas amb la fugida, sinó amb tota la càrrega de sentit, de relació, d’estimació de què és capaç. No hi ha malalts dels quals no es pugui tenir cura encara que pateixin mals irreversibles. El que ajuda en el moment de la sofrença és tota aquella atenció que la persona necessita per a pal·liar el seu patiment: atenció mèdica i sanitària, la presència de persones estimades, l’assistència religiosa. Aquí és on es mostra l’autèntica humanitat.
Aprovar la llei de l’eutanàsia significa sembrar més mort en la nostra societat. Quan es passa el llindar de causar la mort a aquells que no tenen una vida «digna», s’obren moltes altres possibilitats d’eliminar els qui, en un determinat moment i sota un pensament dominant concret, es considera que no són «dignes» de viure. Aprenguem la lliçó de la història que ens mostra com una llei aprovada per raons «compassives» fou utilitzada després per a l’extermini de milions de persones.
