Data: 9 de juliol de 2023

Som  a l’estiu del 2023, que ens abocarà al nou curs pastoral 2023-2024. Per això, s’ha cregut convenient que en el Curset d’Estiu d’aquest juliol es dediquin dues jornades a preparar-nos per a l’Any Sant 2025. Els qui som més grans ja tenim l’experiència del jubileu propi dels anys de gràcia que l’Església ens concedeix. Hi ha uns elements propis: la indulgencia plenària, el pelegrinatge, la Porta Santa, que donen la fesomia pròpia al període jubilar.

Fou en 1300 quan Bonifaci VIII instituí el primer Any Sant de la història, amb una cadència de cent anys. Aquesta periodicitat es va veure insuficient i injusta per a generacions de persones. Per aquesta raó, en un primer moment, s’abaixà la cadència a cinquanta anys, tal com apareix en l’Escriptura per a l’any jubilar, i, després, a vint-i-cinc. Recordo en la meva existència personal l’Any Sant de 1975 quan, essent seminarista, vàrem participar en el pelegrinatge diocesà a Roma. Tinc ben present la forta impressió de veure personalment sant Pau VI, en la feblesa de la seva ancianitat però amb la fortalesa del pastor universal que duia el timó de l’Església en temps d’esperança i de convulsions. El Jubileu del 2000 fou el moment de l’entrada en el tercer mil·lenni de la història de l’Església, amb la ferma invitació de sant Joan Pau II a posar Crist al centre de la comunitat cristiana i del món.

El sant pare Francesc ha expressat que el seu desig per al Jubileu del 2025, després de la convulsió de la pandèmia i d’altres realitats punyents que estem vivint, és que els cristians «mantinguem encesa la flama de l’esperança que ens ha estat donada, i fem tot el possible perquè cadascú recuperi la força i la certesa de mirar el futur amb ment oberta, cor confiat i amplitud de mires». Restablir un clima de confiança és un dels objectius del Papa per al pròxim Any Sant i, per això, el lema que ha escollit és «Pelegrins de l’Esperança».

L’encàrrec de la preparació i desenvolupament del propvinent any jubilar l’ha fet el Sant Pare al Dicasteri de la Nova Evangelització, a fi que l’Any Sant es prepari i se celebri amb fe intensa, esperança viva i caritat operant. En aquesta línia, recorda la necessitat de redescobrir les exigències de la crida universal a la participació responsable, amb la valorització dels carismes i ministeris que l’Esperit Sant no cessa de concedir per a l’edificació de l’única Església. «Les quatre constitucions del Concili Vaticà II, juntament amb el magisteri d’aquests decennis, continuarà orientant i guiant el sant poble de Déu, a fi que progressi en la missió de dur l’anunci joiós de l’Evangeli a tothom.»

El Curset d’Estiu, en les jornades del 12 i 13 de juliol, ens il·lustrarà per a endinsar-nos una mica més en les constitucions dogmàtiques de l’últim concili universal: Lumen gentium, Sacrosantum Concilium, Dei verbum i Gaudium et spes.