Data: 19 d’abril de 2026

L’experiència del ressuscitat trenca qualsevol esquema que els apòstols i els deixebles s’haguessin pogut fer amb anterioritat. Crist, tot i essent el mateix amb qui ells van conviure i compartir tantes jornades, converses i experiències, és tot un altre, i els deixebles, com aquells dos que feien camí cap a Emaús, no el reco­neixen a primera ullada. L’experiència del ressuscitat és una experiència que no deixa mai indiferent, com els onze i els qui eren amb ells que, reunits també, quedaren esglaiats i plens de por, pensant-se que veien un esperit.

La perspectiva per a reconèixer a Jesús ha canviat, ara cal mirar a Jesús amb els ulls de la fe per reco­nèixer-lo. És quan els parla, quan els obre el sentit de les Escriptures i quan pren el pa, diu la benedicció, el parteix i els el dona, que els seus cors s’abrusen. Dos reunits en nom seu, la Paraula, la tradició amb la qual aquesta ha estat transmesa per l’Església i la taula de l’Eucaristia, apareixen ja en aquells primers dies de l’Església com a trets definidors per reconèi­xer la presència de Jesús entre nosaltres.

Aquests continuen essent, també avui, els signes que han d’identificar la presència de Crist en l’Es­glésia. Vivim la fe en comunitat, sigui aquesta més petita o més gran, l’enriquim i l’alimentem amb la Paraula que ens ve de Déu i que al llarg dels segles l’Església ha meditat a través del seu magisteri, es­pecialment per mitjà dels Pares de l’Església, i tenim el centre de la celebració de la nostra fe en Jesu­crist, en la participació de la taula de l’Eucaristia.

Són aquests els mitjans que avui tenim al nostre abast per fer arribar Crist a través de l’Evangeli, per arribar a la fe. Fer-hi arribar als qui cerquen Déu, als qui cerquen respostes sense saber que les trobaran en Déu i als qui s’han allunyat de Déu o moltes ve­gades de la seva Església, per moltes raons que ens han de fer reflexionar sempre, sobre com portem la bona nova de Crist en aquestes fràgils gerres de terrissa que som nosaltres.

«Ells també contaven el que els havia passat pel camí, i com l’havien reconegut quan partia el pa.» (Lc 24,35). Nosaltres som convidats a contar-ho tam­bé avui, i a transmetre aquell missatge de Crist res­suscitat: «Pau a vosaltres.»

Crist ressuscitat ens ve a portar la pau; demanem-li que es quedi també amb nosaltres per donar-nos aquella pau que Ell ens dona i que el món no sap do­nar (Cf. Jn 14,27); perquè sovint al món destrossem la unitat i la pau, no sabem estimar, som temeraris i plens de suficiència, rebutgem el pla de Déu i ens obstinem a implantar el nostre. (Cf. Sant Bernat de Claravall, Sermó III sobre la Pasqua).

En paraules del papa Lleó XIV: «Anunciar amb pa­raules i obres la Pasqua de Crist significa donar nova veu a l’esperança, que d’una altra manera seria su­focada en mans dels violents. Quan és proclamada en el món, la Bona Nova dissipa tota ombra, en cada època.» (6 d’abril de 2026).