Data: 10 de gener de 2021
Tornen les eleccions al Parlament de Catalunya. Agradi o no, s’han acabat les eleccions plebiscitàries i les coalicions que generaven. Ara, els ciutadans, sense abandonar el bloc unionista o independentista, haurem de prioritzar el partit polític que defensa les idees i els projectes que s’adiuen amb les nostres conviccions. Heus ací el problema per als catòlics! A qui votarem?
No hi ha cap partit de l’actual arc parlamentari, ni en elbloc independentistani en l’unionista, que assumeixi de manera més o menys completa les conviccions morals sobre la vida, les relacions socials i econòmiques pròpies del catolicisme. La democràcia cristiana, que mai ha gosat presentar-se en solitari a Catalunya, està difuminada en el grup socialista i en el d’esquerra republicana. I tots sabem què han votat aquests partits amb motiu de la llei de regulació de l’eutanàsia.
¿No és l’hora que els demòcrata-cristians s’arrisquin a presentar-se en solitari i proposin un programa electoral que defensi: una economia que posi per davant la persona, lluny del neoliberalisme que no para de generar injustícies i descartaments socials; la vida des de la concepció fins a la mort natural; la llibertat religiosa; el dret dels pares a escollir l’educació dels seus fills; els drets dels pobles; unes relacions socials d’acord amb la “Fratelli tutti”, lluny de l’egoisme, l’abús, l’explotació i l’exclusió; l’antropologia cristiana davant la ideologia de gènere; la família formada per marit, muller i fills?
Les esquerres incapaces de proposar una veritable alternativa a una societat plena de desigualtats i a una economia injusta i insolidària, es refugien en la defensa i la promociódels mal anomenats “nous drets” –avortament, eutanàsia, canvi de sexe, matrimoni homosexual…-. Han renunciat a la igualtat i a la fraternitat i han idolatratuna llibertat que ignora la veritat de la persona i la deixa a mercè d’esclavituds i egoismes destructius.
Les dretes, liberals o populistes, piquen l’ullet al catolicisme amb alguna oposició tàctica a les “lleis de la mort”, però, com els van etzibar en el darrer debat parlamentari, quan poden canviar-les no ho fan i, més endavant, les promouen. Són liberals no només en allò econòmic sinó en allò moral o simplement muten d’ideologia per aconseguir el poder.
Un catòlic coherent no pot votar cap d’aquests partits llevat del cas que, no havent-hi cap alternativa, hagi d’optar pel mal menor. Si els partits demòcrata cristians –l’independentista i l’unionista perquè és clar que els votants abans que canviar de bloc s’abstindran- no s’arrisquen a presentar-se amb un programa compatible amb les conviccions catòliques, qui votarem?
