Data: 18 d’octubre de 2026
Vivim temps complicats, davant dels nostres ulls hi ha problemes socials que ens afecten directament i afecten a un gran nombre de persones. Els fenòmens migratoris, la manca d’habitatge o de possibilitats d’adquirir-ne, la banalització de la vida humana, els conflictes armats que lluny de disminuir s’estenen i tenim ben a prop de casa, i així tantes altres coses. Vivim en una societat on la distància social augmenta i molta gent es veu condemnada a una pobresa de la qual té molt difícil sortir-ne.
L’Església no pren ni ha de prendre partit per cap opció política concreta, el que sí ha de fer i té el deure de fer és plantejar la seva doctrina respecte els temes fonamentals, com ara el respecte a la vida humana i a la seva dignitat. En definitiva, les reflexions del Concili Vaticà II segueixen ben vigents: «Persisteixen, en efecte, encara agudes tensions polítiques, socials, econòmiques, racials i ideològiques, i ni tan sols manca el perill d’una guerra que amenaça amb destruir-ho tot. S’augmenta la comunicació de les idees; malgrat això, fins i tot les paraules definidores dels conceptes més fonamentals revesteixen sentits ben diversos en les diferents ideologies. Finalment, es busca amb insistència un ordre temporal més perfecte, sense que avanci paral·lelament el millorament dels esperits.» (Gaudium et spes, 4).
Hem perdut sovint el concepte de bé comú. «El bé comú. Podem descriure’l com la forma social de la dignitat que es reconeix a cadascun.», ens diu el papa Lleó XIV en la seva primera encíclica (Magnifica Humanitas, 59). Fou precisament el papa Lleó XIV, en la seva intervenció davant del Congrés dels Diputats i del Senat, que en una intervenció llargament aplaudida ens donà, als catòlics i a tots els ciutadans en general, les claus d’interpretació de la vida política.
De les paraules del papa Lleó XIV el passat 8 de juny en voldria destacar tant sols dues idees que em semblen bàsiques per a tot cristià. En primer lloc, el respecte a la vida. «Si la vida deixa de ser reconeguda com un valor fonamental, quin futur poden tenir les nostres societats? Pot anomenar-se plenament justa una comunitat que deixa en l’ombra al nen encara no nascut, a l’ancià, al malalt, a qui sofreix en silenci o a qui depèn completament de la cura dels altres?» Ens deia el Papa i afegia, citant Magnifica Humanitas, 81: «La situació dels migrants i refugiats exigeix una resposta que miri a les persones, afronti les causes que les obliguen a partir i vagi més enllà de la mera gestió de fluxos. D’aquí neix una doble exigència de justícia social: oferir vies segures i legals, un acolliment respectuós i possibilitats reals d’integració; i promoure, al mateix temps, el dret a romandre en la pròpia terra, treballant perquè ningú hagi d’abandonar la seva llar per falta de pau, seguretat o condicions dignes de vida, per les desigualtats econòmiques i els efectes de la crisi climàtica.»
Unes reflexions, les del papa Lleó XIV, que ens poden fer molt de bé davant les convocatòries electorals que s’esdevindran en els propers mesos, on els catòlics hi tenim quelcom a dir, sempre des de la nostra fe.
