Data: 23 d’agost de 2026
Santa Rosa de Lima és una jove nascuda al Perú, de pares espanyols, en 1586, que morí quan tenia trenta-un anys. En el temps són coetanis ella i sant Miquel dels Sants (1592-1625), encara que Rosa Flores Oliva havia nascut en terres del virregnat del Perú, i el nostre sant, a Vic. Les seves biografies tenen gran similitud. La santa de Lima des de la més tendra infància va mostrar gran desig de santedat, acompanyat de pregària i penitència. De fet, va professar vot de castedat a l’edat de sis anys i el renovà als dotze. Era tan gran el seu amor per Jesús que desitjava sofrir per ell a fi de mostrar-li la seva estimació. El seu desig de consagrar-se al Senyor en la vida religiosa la va acompanyar sempre, però solament rebé l’hàbit de terciària dominica, en condició de laica. Tant ella com sant Miquel dels Sants ens recorden la importància de la infantesa per a la iniciació en la fe, ja que els infants tenen un cor obert al misteri de Déu, amb percepcions i intuïcions que meravellen.
Santa Rosa de Lima és el primer fruit de santedat de les terres americanes, per la qual cosa és patrona d’Amèrica del Sud. El seu procés de canonització s’inicià molt aviat, en rebre el rei Felip II la notícia d’una presència multitudinària a les seves exèquies, i, efectivament, dins el segle de la seva mort fou beatificada i canonitzada. La fama de santedat de què gaudia era deguda a una existència lliurada a l’amor a Déu i als altres. Sempre es va dedicar al treball amb les seves mans —feines de casa i cosir— per ajudar al sosteniment de la seva família. Tenia un gran instint per a cuidar flors i, més encara, per a socórrer indigents i tenir cura de malalts. Per això, els duia a casa, sense distinció: de raça negra, indígenes, necessitosos amb malalties fastigoses. Com a bona dominica, duia en el cor el zel per l’evangelització, de manera que es preocupava per l’anunci evangèlic, que duia a la conversió dels cristians i a la salvació dels infidels.
L’Església té aquestes coses: la patrona d’un continent és una jove de vida senzilla, donada als altres i a la mortificació per tal de ser millor esposa del seu estimat, Jesús. La fe cristiana duta allí pels evangelitzadors d’Amèrica, la majoria religiosos que abandonaven la seva terra per a no tornar-hi mai més, va donar, en Rosa de Lima, el seu primer fruit de santedat reconegut. Referint-nos estrictament al pla religiós, l’evangelització d’Amèrica fou una gran gesta, amb resultats esplèndids: primer els sants, amb les obres de misericòrdia que van realitzar; i recentment, els dos darrers papes que n’han sorgit: Francesc, argentí, i Lleó XIV, missioner i bisbe al Perú, la terra de santa Rosa de Lima.
