Data: 30 d’agost de 2026
A la paràbola del servent despietat (Mt 18, 21-35), Jesús subratlla la generositat i misericòrdia del rei, que perdona la quantitat exorbitada de 10000 talents a aquell funcionari, mentre que ell no va ser capaç de perdonar la ridícula quantitat de 100 denaris a un altre que li devia. La generositat del rei resulta gegantina, perquè no sols li perdona una part del deute, sinó el deute complet. El despietat funcionari reacciona, no obstant, prenent un empleat seu pel coll i exigint-li sense pietat que pagués immediatament.
Del nostre Pare del cel aprenem a perdonar de tot cor els germans. Sabem que ell sempre perdona i que s’acosta a cada home amb un amor immens. Mirant el Pare, aprenem a no jutjar ni condemnar ningú i a viure la misericòrdia. “Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No t’havies de compadir del teu col·lega, com jo m’havia compadit de tu?”, diu el rei a l’empleat immisericordiós. Això mateix ens repeteix a nosaltres Déu: tot t’ho he perdonat. Per això, ara has de perdonar tu. Qui ha experimentat el perdó de Déu, se sent amb forces per perdonar els qui l’ofenen.
La paràbola parla de tenir compassió i perdonar “de tot cor” el germà. Perdonar des del cor és perdonar des del més íntim del nostre ésser. El perdó requereix lluitar contra els sentiments que brollen de l’interior, rebutjant la venjança i el desig d’humiliar a qui t’ha fet mal. Perdonar “de tot cor” implica deixar enrere la lògica de l’odi i de la ira, per entrar en la lògica de la misericòrdia i la compassió.
Perdonar no vol dir no sentir dolor quan ens fan mal, ni tampoc deixar que els altres s’aprofitin d’un mateix. Significa triar la compassió i no la venjança, optar per l’amor i no per la rancúnia, i també tenir la humilitat de reconèixer els propis defectes.
Un altre punt en què l’Evangeli insisteix és que el perdó s’ha d’oferir sempre. El bo de sant Pere va entendre molt bé que era important el perdó, però va pensar que n’hi havia prou de practicar-lo unes quantes vegades. Per això pregunta al Mestre si set vegades serien suficients. La resposta de Jesús és contundent: “setanta vegades set”, és a dir, cal perdonar sempre.
Es tracta, per això, no d’una acció puntual, sinó d’una actitud: tenir un cor que comprèn l’altre, que no li retreu els seus errors, que oblida el mal que li hagi pogut fer. Fem cas del que ens diu sant Pau: “que la posta de sol no us trobi encara disgustats” (Ef 4, 26). No hi ha ofensa tan greu que no es pugui perdonar.
(Cf. “El perdó, una necessitat del nostre món”, en J. M. ROMAGUERA – M. GUARCH (eds), Encendre l’esperança. Dotze pistes per a un gran repte, CPL, Barcelona 2025)
