Data: 6 de setembre de 2026
Estimats diocesans,
estimada Església d’Urgell,
estimat Principat d’Andorra,
Avui, a les vigílies de la nostra Patrona, la Mare de Déu de Núria i la Mare de Déu de Meritxell, us voldria escriure sobre un aspecte que el Sant Pare va recalcar davant el jovent: el saber fer silenci.
A la vigília d’oració amb els joves a Madrid, li van fer aquesta pregunta: Què ens podria ajudar a reconèixer la veu de Déu entre altres moltes veus?
En primer lloc i de forma privilegiada, va posar el silenci: «Per a reconèixer la veu de Déu, pot ajudar-nos, abans que res, el silenci». Ens parla, el Papa, de desenvolupar la capacitat de romandre en silenci. Fixem-nos que diu «la capacitat de romandre en silenci». I el fet de ser una capacitat suposa una destresa, una habilitat adquirida amb aprenentatge i dedicació. El silenci no és, doncs, un simple «callar». Requereix centrar-se i concentrar-se. Cal fer-se conscient de l’acció de silenci que realitzem. I la primera cosa necessària és frenar les distraccions. En la nostra societat hi ha, de manera inconscient, un estar sempre distrets. «Fem alguna cosa»: feina, pantalles, música, xerrar…, «no podem estar en la situació de no fer res», no podem aturar-nos. Parar seria l’acció a fer. En una primera instància fer silenci és parar. Aturar-se, asserenar-se. Són accions que hem de fer nosaltres mateixos. No podem esperar que vingui a aturar-nos una persona o alguna cosa. Som nosaltres mateixos els que ho hem de fer. Perquè és aturar-se en el silenci. Trobar la quietud per escoltar…
Lleó XIV ens proposa que, en cercar el silenci, optem per no escoltar els sorolls, i així no ens deixarem distreure. Hi ha, doncs, en el silenci un acte de llibertat, d’autonomia. És un apropiar-se de la situació i decidir sobre el nostre entorn: quins estímuls deixem passar i quins no. Aquesta acció de la nostra llibertat ens aparta del fragor de les mil veus que volen atrapar la nostra atenció i utilitzar-nos, i fins i tot enganxar-se’ns o enganyar-nos. Veus del món, podríem dir, que molt sovint són contràries a la veu de Déu: el narcisisme, el supremacisme, la divisió, l’agressivitat, la violència, la indiferència, la polèmica enervada, les ideologies de poder o la cobdícia i idolatria del diner.
Si adquirim la capacitat de romandre en silenci, anirem netejant el nostre interior i exterior, i sentirem la veu d’Aquell que sempre ens respon, la del Senyor. I és una veu pura, nítida, vertadera. Netejar les nostres distraccions és posar-nos en el terreny de la veritat en les seves dues vessants: la veritat divina i la veritat humana. La primera la rebrem en escoltar Déu, i la segona la trobarem en la realitat quotidiana, sense el soroll de les coses fosques o efímeres del món.
Arribats als espais del silenci podrem continuar el discerniment i la recerca de la veu de Déu que ens proposa el Papa. Tinguem en compte que Déu ens parlarà, perquè no som davant d’un interlocutor mut. Ens parlarà en dos moments privilegiats: en l’escolta i la lectura de l’Escriptura, i en la pregària de l’Església, especialment en la pregària eucarística i davant del sagrari.
Amb el silenci de Maria, comencem aquest nou Curs 2026-2027, del vostre bisbe i servidor,
