Data: 5 de juliol de 2020

El temps d’emergència sanitària viscut, ens porta ara a reconstruir el que ha restat una mica o un mot malmès. Una primera premissa: això és cosa de tots. Entre totshem de fer possible el retorn a una situació que sigui millor que la anterior. La divisió i les lluites de poder no són pas la millor manera d’afrontar un futur millor per a tots. Hem de ser capaços de tenir una mirada ampla. La unitat i el bé comú són tasques de tots, sense excepció i en els nostres  propis àmbits.

Temps de reconstruir que ens demana pregar pels difunts d’aquest temps de pandèmia, tant els qui han mort a causa de la malaltia vírica, com també per altres caues. Uns i altres no han pogut tenir unes cerimònies d’exèquies normals, amb l’assistència dels seus familiars i amistats. A la nostra diòcesi, com a la resta d’Espanya, es faran, a partir de la meitat d’aquest mes de juliol funerals per tots els difunts. El divendres 24 de juliol, , a les set de la tarda, a la catedral de Vic, presidiré un funeral en sufragi per tots els difunts de la diòcesi en aquest temps de prova.

Temps de reconstruir per als malalts que, tot i haver superat la malaltia vírica, han de recuperar-se paulatinament de les seqüeles. Per ells la nostra pregària i el nostre suport. No podem oblidar tots els hospitals que van retornant a la normalitat, i tampoc les residències d’ancians d’arreu del bisbat, tant les de titularitat pública com privada, moltes d’elles de fundacions nascudes de l’Església i dirigides directament  per  congregacions religioses. A totes elles el nostre suport clar i fort, perquè han lluitat amb força i valentia, posant tots els mitjans disponibles i sofrint per la impotència davant de quelcom que els superava i mancats de suports sanitaris.

Temps de reconstruir el teixit social i econòmic. La naturalesa humana porta a la relació amb els altres. Amb prudència i caritat hem d’anar refent les relacions personals. I en el tema econòmic tothom hem de fer el possible. Tots els agents socials: administracions, treballadors, empresaris, sindicats, legisladors; sense oblidar per la seva gran importància les famílies i el petit comerç i les empreses petites i mitjanes; tots hem d’aportar el millor de nosaltres mateixos. No oblidem el tema de l’ecologia integral. Som en una casa comunia, do de Déu per a tota la humanitat, la sostenibilitat i la mirada a la persona han de ser també les nostres premisses en aquest temps de reconstrucció.