Data: 20 de setembre de 2020
Us comparteixo algunes idees d’una carta recent del Prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments per a invitar-vos a tornar a l’eucaristia.
A principis de juliol, ja vaig suspendre la dispensa del precepte dominical. Ara que tot ha tornat definitivament a la normalitat, amb l’inici del curs escolar, té sentit que encara ens estem de tornar a l’eucaristia presencial?
La pandèmia ha produït trastorns a la vida de la comunitat cristiana, especialment en la dimensió litúrgica. Els fidels, però, no podem viure sense la gràcia que donen els sagraments i sense la força de l’encontre amb la comunitat de germans. No perdem de vista que Déu és Trinitat, és relació d’amor de tres persones divines, que s’ha donat a la humanitat en el misteri de l’Encarnació i s’ha quedat amb nosaltres en el misteri de l’eucaristia, perquè entrem en comunió íntima amb Ell. No ens oblidem que nosaltres estem fets a imatge i semblança de Déu, som fets per a la relació d’amor i trobem en la comunió amb els germans en la fe la possibilitat d’experimentar l’amor de Déu i l’ajuda en el progrés de la vida cristiana.
Malgrat els mitjans de comunicació realitzen un valuós servei als malalts que no poden assistir a l’església i han estat claus en els moments que era impossible celebrar l’eucaristia comunitàriament, cap transmissió és equiparable a la participació personal o pot substituir-la. Al contrari, veure la missa per la televisió fa córrer el risc d’allunyar-nos de l’encontre personal i íntim amb el Déu encarnat que se’ns ha donat no de forma virtual, sinó real, dient: «El qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell» (Jn 6, 56).
No són pocs els que s’han engorronit en relació a l’assistència a l’eucaristia dominical. Han descobert les misses de la televisió i els “agraden” més: la poden escoltar mentre fan una altra cosa; els estalvia de mudar-se o arreglar-se i sortir; i sobretot, com els diuen els fills, “així, mare, és el mateix i evites el risc de contagi”. Però no, no és el mateix. Els cristians no podem viure sense combregar el Cos de Crist, sense trobar-nos amb els germans en la fe, sense freqüentar la casa del Senyor on hem viscut tants moments especials en la nostra vida i on el Senyor ens espera amb la seva presència benefactora.
Més encara, tots sabem que és més arriscat veure els néts que anar a missa. Aquest estiu no hem deixat de veure’ls i aquesta setmana potser heu tingut el goig i la responsabilitat de tornar a ajudar els vostres fills en la seva cura. Quina raó teniu per no tornar el diumenge a missa? No teniu el desig de tornar amb alegria a l’eucaristia?
