Data: 22 de novembre de 2026
L’Església celebra aquest diumenge la festivitat de Crist Rei i amb aquesta festa conclou l’any litúrgic, ja que el proper diumenge iniciarem el temps d’Advent. És especialment important posar doncs avui l’accent en el Regne que Crist ens ha portat, en el que significa participar-hi i en quins són els barems que Déu empra per permetre’n l’entrada. El poble d’Israel, quan imaginava la vinguda del Messies imaginava sovint un nou rei David, un rei que augmentaria el poder d’aquell poble, que el retornaria al seu millor moment, que sotmetria les nacions veïnes i que instauraria un regne poderós i etern. Obviava un punt fonamental, que allò que el Messies ens porta és el Regne de Déu, no un regne humà, i Déu és amor.
Certament que estava al seu abast haver instaurat un regne terrenal i poderós, però el que Déu volia i vol també avui no és dominar-nos, sinó entrar als nostres cors i convertir-nos en vertaders fills de Déu. I per ser fills de Déu ens cal seguir els consells evangèlics dels que avui Jesús ens en fa un bon resum: donar de menjar al qui té fam, donar de beure al qui té set, acollir al qui és foraster, vestir al qui va despullat o visitar al qui està malalt o a la presó.
Podem dir que som seguidors del Crist, fins i tot a crits, podem fer grans gestos amb els quals volem demostrar la nostra fe; però tan sols hi ha una cosa que ens serveix per manifestar-la tal i com Crist ens demana: les obres. Certament, qui no té fe pot complir-ho també, això; però per a nosaltres, sense obres no podem ser capaços de mostrar la nostra fe, i també cal dir que sense la raó que mou aquestes obres, l’amor que ens ve de Déu, les obres perden gran part del seu sentit.
Tenim l’exemple en Crist, les seves paraules, tot allò que Ell predicava, ens ho va demostrar fins a l’extrem de donar la seva vida per nosaltres. Paraules i fets varen tenir en Crist tota la seva coherència i és aquesta coherència la que Déu ens demana a nosaltres. Ens diu sant Joan: «Si algú afirmava: ‘Jo estimo Déu’, però no estima el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu. Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà.» (1Jn 4,20-21).
Aquesta és la carta de ciutadania per entrar al Regne de Déu: l’amor, per petit que sigui. Perquè allí on no hi ha amor, allí on hi ha menyspreu, egoisme i supèrbia, Déu no hi és, per molt que diguem que sí.


