El dissabte, 1 de juny, Justícia i Pau va celebrar la Trobada anual de les comissions de Justícia i Pau de Catalunya i Balears a la ciutat de Terrassa. Fruit d’aquesta trobada es va elaborar el següent manifest amb les conclusions de la jornada.
“De la frustració a l’esperança: avançant cap a nous estils i valors en la pràctica política”
El dia 1 de juny ha tingut lloc a l’Escola Pia de Terrassa, la Trobada anual de les comissions de Justícia i Pau de Catalunya i Balears. Hi van ser presents el bisbe auxiliar de Terrassa, Mons. Salvador Cristau i l’Alcalde en funcions de la ciutat, Sr. Alfredo Vega i van haver-hi les aportacions de diferents experts, entre ells, Ferran Sáez-Mateu, filòsof, Isabel Marquès, Síndica de Terrassa, Domènec Valls, teòleg i Mercè Solé, militant d’Acció Catòlica Obrera.
En acabar la Trobada, van visitar La Seu d’Ègara, on van celebrar un acte simbòlic a l’Església romànica de Sant Pere, pregant junts en favor d’un estil de fer política orientat veritablement en favor del bé comú.
La frustració provocada pels dèficits de la vida política
Hem constatat que la majoria de ciutadans senten una gran frustració i desencís per com es desenvolupa la vida política. La corrupció, el clientelisme, la lluita descarnada pel poder, la batalla d’egos, la confrontació sistemàtica, la política espectacle, els defectes dels partits polítics tradicionals, el sentiment de molts ciutadans que els seus problemes concrets no són resolts o que ni tan sols són escoltats, la burocratització de les institucions o la complexitat creixent de la realitat social, provoquen una enorme desafecció social respecte de les institucions i un dèficit greu de representativitat. També és cert que sovint la frustració ve per dipositar en la política expectatives excessives, esperant que resolgui allò que en realitat és responsabilitat de les persones o els diversos col·lectius afectats.
Aquesta frustració és el terreny de cultiu d’algunes tendències polítiques molt preocupants, que van prenent força a tot el món, com ara l’aparició de lideratges de caràcter populista, basats en un discurs que apel·la a les emocions i sentiments per damunt de les raons, explota les pors i promet solucions fàcils a problemes complexos, sobre la base de la falsa dicotomia entre un suposat poble bo víctima i unes elits malvades i conspiradores, i que construeix la percepció de determinats grups com a culpables de certs mals socials.
Aquests lideratges tendeixen sovint a escampar visions esbiaixades de la realitat i notícies falses, que multipliquen el seu impacte gràcies a les noves tecnologies de la informació.
Davant les incerteses de la política i del procés de globalització, els populismes, com també altres corrents polítics, fomenten un replegament nacionalista o identitari insolidari (“nosaltres primer”), que menysté les persones immigrades, que renega dels processos d’integració internacional com la Unió Europea, que imposa coactivament unitats polítiques rígides i suposadament indissolubles a minories nacionals o que promou lleis i polítiques que suposen un retrocés en els principis democràtics i en els drets fonamentals tan dolorosament reconeguts.
L’esperança en una política servidora del bé comú
Davant d’aquest panorama, nosaltres no ens resignem. Reivindiquem l’acció política com una noble i necessària tasca permanent de servei al bé comú de la mateixa comunitat i del conjunt de la família humana. I creiem que, ara i aquí, és possible una altra manera de fer política, més constructiva, més serena, més dialogant i que fomenti la participació real i plena de la ciutadania en tots els àmbits.
Inspirats en la tradició de l’humanisme cristià, estem convençuts que l’acció política només pot reeixir si s’inspira realment en quatre valors fonamentals: 1) la veritat, imprescindible perquè les relacions humanes siguin autèntiques i respectuoses de la dignitat de les persones i grups, 2) la llibertat, inherent a la dignitat i singularitat de cada persona i de cada poble, per tal que cadascú pugui realitzar cada un la seva vocació en un context jurídic sòlid, 3) la justícia, que reconeix l’altre com a persona amb la seva dignitat i drets, i 4) l’amor, com a criteri suprem i universal de tota l’ètica social, que pressuposa la justícia i porta a veure les persones com a germans, sentint com a pròpies les seves necessitats.
Aquests valors fonamentals han de comportar unes determinades actituds per aquells que desenvolupen el servei públic de la política: la senzillesa, la humilitat, el compromís, la responsabilitat, el sentit de comunitat, l’atenció preferent als qui més pateixen, el diàleg, la generositat, la consciència ètica, el coratge, l’autenticitat i la recerca d’una espiritualitat de fons que doni sentit en el servei i alimenti l’acció. La política que actua des d’aquestes actituds no persegueix com a fi el poder ni l’èxit personal, sinó donar fruits a llarg termini de benestar social i de pau.
Com ha dit el papa Francesc en el Missatge per a la darrera Jornada Mundial de la Pau (2019), “la funció i la responsabilitat política constitueixen un desafiament permanent per a tots els qui reben el mandat de servir el seu país, de protegir els qui hi viuen i de treballar per tal de crear les condicions per a un futur digne i just. La política, si es duu a terme en el respecte fonamental de la vida, la llibertat i la dignitat de les persones, pot convertir-se veritablement en una forma eminent de la caritat”.
En aquest sentit, com va fer el mateix Papa en l’esmentat Missatge, val la pena acabar tot recordant les “benaurances del polític”, proposades pel cardenal vietnamita, François-Xavier Nguyen Vãn Thuan, mort l’any 2002, actualment en procés de beatificació, i que fou un fidel testimoni de l’Evangeli:
Feliç el polític que té una alta consideració i una profunda consciència del seu paper.
Feliç el polític que irradia credibilitat.
Feliç el polític que treballa pel bé comú i no pel seu propi interès.
Feliç el polític que es manté fidelment coherent.
Feliç el polític que treballa per la unitat.
Feliç el polític que està compromès a dur a terme un canvi radical.
Feliç el polític que sap escoltar.
Feliç el polític que no té por.
Terrassa, 1 de juny de 2019
Justícia i Pau de Catalunya i Balears
