Data: 17 de setembre de 2026

El Santuari-Basílica de la Mare de Déu de Núria ha acollit, el dimecres 16 de setembre, festivitat dels màrtirs sant Corneli i sant Cebrià, la divuitena trobada diocesana del moviment Vida Creixent de l’Església d’Urgell. Més de 160 persones —arribades en dos autobusos fins a l’estació de Queralbs— han deixat enrere la plana per retrobar-se un any més i iniciar el curs, enguany als peus de la patrona de l’Església d’Urgell.

Han vingut de Bellvís, d’Organyà, d’Oliana, de Balaguer, d’Andorra la Vella, de Puigcerdà, de Tremp, de Guissona, de la Pobla de Segur, d’Isona, de la Seu d’Urgell, i d’altres parròquies. Hi han estat també les germanes dels ancians desemparats de la Llar de Sant Josep de la Seu d’Urgell, i amb elles d’altres comunitats religioses que, com elles, formen part de Vida Creixent des de la seva pròpia vocació: dones que cada dia treballen amb gent gran a les residències i que també tenen cura, amb una atenció maternal, dels mossens grans.

A l’esplanada del santuari, el bisbe d’Urgell, Mons. Josep-Lluís Serrano, ha rebut el grup per donar-li la benvinguda, juntament amb el president del moviment, Sr. Mariano Carbonell; el consiliari diocesà, Mn. Jordi Vásquez; el capellà custodi del santuari, Mn. Pau Bellido; i el coordinador de Vida Creixent a les deu diòcesis de Catalunya, Mallorca i Menorca, Sr. Vicenç Quinquilla.

El president ha recordat que les persones que formen Vida Creixent són també apòstols, cridats a donar testimoni de la seva fe enmig de les comunitats i dels pobles, seguint l’exemple de Jesucrist. Per la seva banda, el consiliari ha desitjat que el grup posi al centre de la seva vida a Déu perquè puguin portar l’alegria i l’esperança als qui tenen al costat. El bisbe ha agraït l’esforç de totes les persones que animen i coordinen el moviment a les parròquies, i ha destacat que Vida Creixent és una oportunitat per trobar-se, conèixer més Jesús de Natzaret, estimar-lo i donar-lo a conèixer des de les circumstàncies i el moment vital de cadascú. Finalment, ha agraït la participació en la trobada i ha desitjat als membres del moviment un bon inici de curs, tot animant-los a gaudir de Vida Creixent.

Abans de l’eucaristia, alguns pelegrins s’han acostat fins a l’ermita de Sant Gil. A dos quarts d’una, una processó presidida pel bisbe ha obert la celebració eucarística, on han concelebrat el consiliari diocesà, Mn. Jordi Vásquez, el rector del Santuari, Mn. Pau Bellido; l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries; el rector de la parròquia de Puigcerdà, Mn. Josep Grau; el capellà custodi del Santuari del Sant Crist de Balaguer, Mn. Joan Pujol; i el rector de Bellvís, Mn. Joaquim Cebrián. Els cants de les germanetes dels ancians desemparats de La Seu d’Urgell i l’orgue, tocat per la Mare M. Àngels, han acompanyat la celebració.

En l’homilia, el bisbe ha girat entorn de la festa dels dos màrtirs del segle III per parlar, precisament, de com créixer. Ha recordat que sant Pau, en la primera lectura de san Pau als cristans de Corint que els fidels han escoltat, «és un petit tractat de teologia» que «parla de tres virtuts: la virtut de la fe, de l’esperança i de la caritat«, tres virtuts que Pau demana a la comunitat de Corint que refermin, «però l’única virtut que perdura és l’amor, és la caritat«. D’aquí ha fet créixer tota la seva reflexió: «tots vosaltres, tots nosaltres, vivim per a créixer. Aquest moviment de Vida Creixent ens convida a viure els anys d’edat avançada amb més amor, perquè tota la nostra vida és una caminada vers el Pare.» També s’ha servit també del llibre que guiarà el curs de Vida Creixent, Si no fos, una introducció a la «clínica espiritual» a través dels cinc sentits —la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte. I ha convidat els presents a mirar-s’hi de prop: «Tantes vegades hem de caure en aquesta actitud: si no fos els anys, si no fos aquesta malaltia, si no fos aquesta pèrdua…«. Davant d’aquesta temptació, ha oposat la mirada que Jesús proposa avui, la de «viure molt plenament«. Ha demanat que els grups de Vida Creixent «es multipliquin arreu de les nostres parròquies«, convidant-hi amics dels casals d’avis i animant-los a viure els tres eixos del moviment —amistat, espiritualitat i apostolat— «per donar testimoni que ser gran és un goig«. En aquest sentit, ha afirmat: «Donem la vida perquè solament vivim per créixer; solament creix aquell que viu. Qui no viu, no creix«.

Les ofrenes, portades per membres de Vida Creixent de diverses parròquies del territori, han quedat als peus de l’altar. I quan l’eucaristia s’ha acabat, preveres i fidels, encapçalats pel bisbe, han pujat al Cambril per venerar la Mare de Déu de Núria, mentre s’hi cantaven els goigs que, cada any, tornen a dir el mateix: que hi ha una casa, a la muntanya, on la vida sempre pot tornar a créixer.

I com diu l’himne del moviment, que tants d’ells porten après de memòria, «perquè estimem el món en què vam néixer, com una gràcia que Déu ens dona, ens esforcem per ajudar-lo a créixer i amb la nostra alegria fer-lo un xic més humà; i aquesta alegria ningú no ens la prendrà!» Amb aquesta alegria, precisament, han baixat del santuari cap a les seves parròquies, cap a un curs que tot just comença.