Fecha: 20 de maig de 2026

La sala d’actes del Seminari Diocesà d’Urgell ha acollit el matí del dimarts 19 de maig la tercera jornada de formació permanent per a preveres i diaques de l’Església d’Urgell, oberta enguany també a religiosos, laics i persones interessades en la ponència “Gaudí i la catequesi”, pronunciada pel Dr. Armand Puig i Tàrrech. La jornada ha començat a la capella de la Immaculada amb una pregària i el res del Regina Cæli, abans que més d’una vuitantena d’assistents es reunissin a la sala d’actes per participar en aquesta proposta formativa emmarcada en l’Any Gaudí 2026, coincidint amb el centenari de la mort de l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet.

La sessió ha estat presidida pel bisbe d’Urgell, Mons. Josep-Lluís Serrano, acompanyat pel vicari general, Mn. Ignasi Navarri, qui també ha presentat el ponent des d’una perspectiva biogràfica i acadèmica. En la seva salutació inicial, el bisbe ha fet referència al lema del proper viatge apostòlic del Sant Pare Lleó XIV a Espanya aquest mes de juny, “Alça la mirada”, destacant que “ens recorda que a la vida cal mirar de lluny”. Evocant la visió del Cadí sobre la vall de l’Urgellet, ha comparat aquesta mirada amb la intuïció espiritual de Gaudí, que “va voler mostrar la bellesa de Déu per trobar la veritat”. “Aquest matí volem trobar la bellesa per gaudir d’aquesta veritat”, ha afirmat tot donant la benvinguda al poble de Déu que s’havia apropat a la jornada.

A continuació, Mn. Armand Puig, prevere i doctor en Ciències Bíbliques, actual president de l’Agència de la Santa Seu per a l’Avaluació i la Promoció de la Qualitat de les Universitats i Facultats Eclesiàstiques, amb seu a Roma, ha pronunciat la conferència “Gaudí i la catequesi”:

Posteriorment, el bisbe d’Urgell ha rebut l’arquebisbe major de Kíiv-Halych i líder de l’Església greco-catòlica ucraïnesa, Mons. Sviatoslav Shevchuk -que diumenge havia visitat la parròquia de Santa Maria de Guissona-, acompanyat de Mons. Stepan Sus, bisbe auxiliar grecocatòlic de Kíiv.

Des de la Delegació de Mitjans de Comunicació s’ha aprofitat l’ocasió per conversar amb Mn. Armand Puig sobre la dimensió espiritual i evangelitzadora de l’obra gaudiniana.

— Quan es diu que Antoni Gaudí entenia la Sagrada Família com una “catequesi de pedra”, de què estem parlant exactament?

La Sagrada Família és un gran desplegament visual del misteri cristià. Tot el seu interior i exterior està estretament vinculat a les bases fonamentals de la doctrina cristiana. El nucli central és la Santíssima Trinitat —Pare, Fill i Esperit Sant— i, alhora, la pròpia Església, entesa com la nova Jerusalem. També hi té un lloc essencial Jesucrist, representat especialment a través de les tres façanes. Per això, qualsevol persona que hi entri pot descobrir-hi immediatament el cristianisme si ja el coneix, o bé veure-hi despertar interrogants que el portin a voler-lo conèixer. En aquest sentit, la Sagrada Família té una clara dimensió evangelitzadora.

— Quan parlem d’evangelització, sovint hi relacionem la virtut de l’esperança. Es pot llegir també aquesta virtut en l’obra de Gaudí?

L’obra de Gaudí està concebuda des de l’esperança, perquè ell va construir sabent que no veuria acabada la seva obra. Aquest fet no el va inquietar, sinó que el va portar a confiar que Déu mateix acabaria el que ell havia iniciat. Aquesta confiança sostinguda és la que explica que la Sagrada Família hagi esdevingut un santuari conegut arreu del món.

— En aquest context, s’està treballant també en el procés de beatificació d’Antoni Gaudí. Quin impacte podria tenir això en la manera d’interpretar espiritualment la Sagrada Família?

La beatificació no afegeix santedat, sinó que la reconeix. L’Església no crea la santedat, sinó que la declara oficialment quan aquesta ja existeix. En el cas de Gaudí, es reconeixen les virtuts heroiques que ja va viure. Per a la beatificació, però, calen verificacions com els miracles, que confirmen aquesta realitat. En qualsevol cas, la seva santedat es pot intuir ja ara.

— Sovint es parla de Gaudí i de Bocabella com a grans noms vinculats a la Sagrada Família, però des del nostre territori també es reivindica la figura del pare Manyanet. Quin paper hi va tenir?

El pare Manyanet és una figura clau. Va ser un gran promotor de la devoció a la Sagrada Família i fundador d’una congregació dedicada a aquesta espiritualitat. La seva preocupació principal era enfortir la família cristiana a través d’aquest model. En aquest sentit, és un inspirador de Gaudí i va contribuir a consolidar una visió espiritual i catequètica que es reflecteix en el temple.

Eren contemporanis i es coneixien, però no disposem de massa documents que detallin la seva relació. Tot i això, és evident que el pare Manyanet va influir en el clima espiritual i en l’ideari que envolta la devoció a la Sagrada Família. El seu pensament va ajudar a reforçar aquesta dimensió en l’entorn de Gaudí i dels Josefins.

— El Pare Manyanet posava la Sagrada Família de Natzaret al centre de la vida cristiana. Això es pot percebre en l’obra de Gaudí?

Sí, clarament. En la Sagrada Família hi trobem representacions constants de Jesús, Maria i Josep, especialment a la façana del Naixement. Per a Gaudí, aquesta referència a la Sagrada Família de Natzaret és fonamental i travessa tota la seva obra, tant en el simbolisme com en la seva dimensió espiritual.

— També es parla sovint de la relació de Gaudí amb la natura i amb el territori, i des del Pallars s’ha suggerit en diverses ocasions una possible connexió amb elements del paisatge de la zona. Com s’ha d’entendre aquest tipus de relacions entre el seu imaginari i els diferents territoris del país?

Aquest tipus de vinculacions apareixen en moltes comarques de Catalunya. No es pot confirmar amb rigor, però és interessant que el poble senti Gaudí proper i el relacioni amb el seu paisatge. Això demostra que és una figura profundament arrelada a la imaginació col·lectiva.

— Relatiu al viatge apostòlic del Sant Pare del proper mes de juny, què implica la benedicció i inauguració de la torre de Jesucrist?

És un gest significatiu. La seva presència expressa un reconeixement a la dimensió espiritual de Gaudí i a la importància del temple. Però no és un punt final, sinó una continuïtat. La Sagrada Família continua oberta a la interpretació teològica, perquè és una obra que no s’esgota. Gaudí, en aquest sentit, va ser realment un teòleg de la pedra.