Data: 27 de juliol de 2025
Estimats avis i àvies, ancians i ancianes:
Què seria de nosaltres i de les nostres vides sense vosaltres? Avui, quan celebrem la V Jornada Mundial dels Avis i les Persones Grans, penso en les vostres vides, la vostra entrega desbordada, els vostres sacrificis infinits, fets aliment del món i plenitud per l’herència del món.
Feliç aquell a qui la seva consciència no condemna i que no ha perdut l’esperança! (cf. Sir. 14, 2), diu el lema, prenent el llibre de l’Eclesiàstic, que va escollir el Papa Francesc per aquest any. Aquestes paraules, tal com expressa el comunicat de premsa difós pel Dicasteri per als Laics, la Família i la Vida, revelen “la benaurança dels ancians” i assenyalen “l’esperança posada en el Senyor com a camí cap a una tercera edat cristiana i reconciliada”.
La vostra presència en aquest Any Jubilar, es converteix en un signe d’esperança per a cada família i per a cada comunitat eclesial que té el goig de tenir-vos a prop i de gaudir de la vostra vida, intel·ligència i saviesa. “Com pot néixer un home que ja és vell?” (Jn 3,4), li va preguntar Nicodem a Jesús. I el Senyor el va encoratjar a obrir el cor a l’obra de l’Esperit, per bufar el seu aire de plenitud en aquells que l’estimen.
“Envellir no és una condemna, és una benedicció!”, expressava el Sant Pare l’any 2022, en el seu missatge per a aquesta Jornada. I si aquest envelliment va de la mà de Déu, la lloança adquireix un sentit diferent i profundament renovador per al cos i l’esperit: “Envellir no implica solament el deteriorament natural del cos o l’ineludible passar del temps, sinó el do d’una llarga vida”.
La vostra vida és un do de Déu, els vostres braços l’abric amable on – a exemple de Maria i de Josep – s’han emparat tantes pors de nen i els vostres genolls el refugi que ha custodiat innumerables alegries i tristeses. La nostra vocació de custodiar les vostres arrels i de cuidar-vos com ho havíeu fet vosaltres durant tota la vostra vida, ha de marcar la direcció d’una història que no es pot escriure sense les vostres mirades. Perquè de la mateixa manera que “ens necessitem i ens devem els uns als altres, per tal que la humanitat reneixi” (Fratelli tutti, 35), ningú no se salva sol.
A vosaltres, ancians, us dic: gràcies per ser la carícia més tendra del Pare, el fruit perenne que dona sentit al temps i mai envelleix, i el símbol visible de la bondat de Déu que concedeix la vida, i vida – com la vostra- en abundància (cf. Jn 10, 10).
