Data: 24 d’agost de 2025
El text de l’Evangeli de Lluc que ens ofereix l’Església en l’Eucaristia d’aquest diumenge pot resultar-nos difícil d’entendre. La manera com Jesús s’adreça als qui l’escolten sembla dura i exigent, i fins i tot podria desanimar-nos. Tanmateix, allò que Jesús intenta dir-nos en aquest passatge evangèlic és que hem de convertir-nos cada dia al Senyor. I és que les paraules del Senyor sempre qüestionen la nostra manera de viure i ens encoratgen a tenir una nova actitud envers Déu i envers els nostres germans.
Jesús va de camí cap a Jerusalem. Recorre pobles i ciutats ensenyant la Bona Nova de l’Evangeli. De sobte, un home s’hi acosta i li pregunta: Són pocs els qui se salven? Jesús no respon directament aquesta pregunta; tanmateix, en la resposta que ens dona hi ha una preciosa crida a acollir la salvació que Déu ens ofereix.
Jesús descriu el Regne de Déu com un gran banquet en el qual cal esforçar-se per entrar. Sí, cal renunciar a la nostra tendència a quedar-nos ancorats en allò material, superficial i caduc, en allò que passa; i posar l’atenció en allò que és etern. La manera que ens proposa Jesús als evangelis per entrar en el banquet consisteix a fer el camí que Ell mateix va recórrer. Prendre la creu de cada dia i seguir-lo tan de prop com puguem, amb l’ajuda de Déu. Per això cal reconèixer la nostra fragilitat i caminar darrere les seves petjades amb humilitat i alegria.
La porta de què ens parla Lluc és Jesús. Jesús ens diu a l’Evangeli de Joan: «Jo soc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges» (Jn 10,9). Entrar per la porta implica posar Jesús al centre de la nostra vida, aprendre a viure com Ell, a confiar en Déu Pare i a estimar com Ell estimava. Jesús és una porta sempre oberta que només nosaltres podem tancar.
Déu no exclou ningú. Ell obre les portes del Regne de Déu a tothom, ofereix la seva salvació a tots. Tal com ens diu l’evangelista Lluc: als del nord i als del sud, als d’orient i als d’occident (cf. Lc 13,29). Déu convida a la taula del Regne especialment aquells que la vida ha deixat al marge del camí, els qui han estat abandonats, els més vulnerables. Aquests són els preferits de Déu. Com ens deia el nostre estimat papa Francesc, els pobres són els «porters del cel». I és que en el Regne de Déu els darrers seran els primers (cf. Mt 20,16). Afortunadament, ens endurem moltes sorpreses.
Benvolguts germans i germanes, acollim la invitació de Jesús i demanem-li que un dia puguem entrar al banquet del seu Regne. Déu sempre espera que vinguem a la seva festa. Entrem amb confiança a casa seva, perquè Ell ens estima i vol que tots els homes se salvin.
